Anar al contingut

Canal Cockburn

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El canal Cockburn [Nota 1] és un dels canals fueguinos que corre a continuació del canal Magdalena en direcció general Oest per unes 40 milles, contorneado les costes nort i oest de la península Brecknock de la Terra del Fòc en la regió austral de Chile.

Administrativamente pertany a la Regió de Magallanes i Antàrtica Chilena, Província de l'Antàrtica Chilena, comuna Cap de Forns.[1]. El canal queda dins del Parc Nacional Alberto d'Agostini.[2]

Des de fa aproximadament 6000 anys fins a mitat del XX les seues costes varen ser habitades pel poble kawesqar. Al començament del XXI este poble havia segut pràcticament extinguit per l'acció de l'home blanc.[3]

Recorregut

<mapframe width=300 height=300 zoom=6 latitude=-54.369358597826775 longitude=-71.46881103515625 text= "Canal Cockburn"> {

 "type": "ExternalData",
 "service": "page",
 "title": "Canal Cockburn. map"

} </mapframe> El canal Cockburn corre a continuació del canal Magdalena en direcció general oest per unes 40 milles. Seguix el contorn de les costes nort i oest de la península Brecknock de l'illa Gran de Terra del Fòc, separant-les de les costes sur de les illes Capità Aracena, Diego, Seebrock, Clarence, Vidal Gormaz i grup Magill, desembocant finalment en l'oceà Pacífic.

Creua una zona montanyosa per lo que la llínea de les seues costes és molt irregular i caprichosa. En moltes parts les seues aigües s'internen profundament en les montanyes formant sens i canals laterals. És ampli i de gran profunditat, la seua navegació no presenta dificultats llevat en la seua boca oceànica per la gran cantitat d'illots i roques que dificulten la seua navegació. L'ocupació de pràctics és obligatori.[4]

S'unix al canal Bàrbara per mig d'una àmplia boca de 10 milles d'ample que s'obri entre l'extrem SE de l'illa Clarence i l'illa Henry del grup Magill i es comunica en l'oceà Pacífic per una gran boca que s'obri entre les illes del grup Magill pel nort i per les illes Aguirre, Astrea i London per l'est. En este enorme sac s'aprecien numerosos grups d'illots i roques de difícil i perillosa navegació. Cap a l'ES el canal comunica en el canal Beagle per mig del canal Ocasió i el pas o canal Brecknock.[5]

Història

Des de fa uns 6000 anys les seues aigües eren recorregudes pel poble kawésqar, nómades canoeros, recolectors marins. Açò va durar fins a mediats del XX en que pràcticament ya havien segut extinguits per l'acció de l'home blanc que va pretendre civilisar-els.[3]

El canal queda en territori kawésqar, pero era visitat freqüentment pels indígenes yámanas els qui ho utilisaven per a aplegar fins a les illes Capità Aracena, Skyring i atres propenques a on obtenien pirita de ferro,[6] mineral en el que conseguien les purnes necessàries per a encendre fòc.[Nota 2]

A fins del XVIII, a partir de l'any 1788 varen escomençar a aplegar a la zona els balleneros, els loberos i caçadors de foques anglesos i nortamericanes i finalment els chilotes.[7]

Entre el 16 i el 26 de maig de 1829 el tinent William George Skyring a bordo de la goleta Adelaide va treballar en l'alçament i sondaje del canal. El 21 de maig va depositar un memorial en el cim del mont Skyring. Durant tot el periodo va tindre que soportar molt mal temps.[8]

Entre el 14 i el 25 de giner de 1830 el comandant Robert Fitz Roy en l'HMS Beagle va efectuar treballs hidrogràfics en el sector del canal. Va permanéixer fondejat en caleta Nort de l'illa Fúria. Va tindre contacte en indígenes en els que va intercanviar bens. Va verificar com els compassos eren afectats per l'existència de pirita de ferro en les illes aledaño. Va llamentar no tindre un geòlec a bordo per a examinar la terra.[9]

Durant l'any 1901 el travessia President Pinte de l'Armada de Chile va efectuar treballs d'alçament hidrogràfic en el canal.[10]

Vore també

Notes

  1. ↑ Es recomana llegir este artícul tenint a la vista un atles i/o les cartes de navegació de les zones que es mencionen.
  2. ↑ Tant Fitz Roy com Emperaire ademés de Chapman es referixen als llocs a on obtenien la pirita per a fer fòc

Referències

  1. ↑ Magallanes, 2018.
  2. ↑ Ministeri de Bens Nacionals (1985). «Parc Nacional Alberto d'Agostini» (en espanyol).
  3. ↑ 3,0 3,1 Chapman, 2012, pp. 29,30,31.
  4. ↑ Institut Hidrogràfic, 1958, pp. 111,112.
  5. ↑ Institut Hidrogràfic, 1958, pp. 120,121.
  6. ↑ Chapman, 2012, p. 152-153-243.
  7. ↑ Chapman, 2012, pp. 88,100.
  8. ↑ King, 1839, pp. 253-255.
  9. ↑ King, 1839, pp. 379-386.
  10. ↑ Institut Hidrogràfic, 1958, p. 12.

Bibliografia utilisada