Abadia de Corvey

Abadia de Corvey

La abadia imperial de Corvey (en alemán: Fürstabtei Corvey) va ser un monasteri benedictino a la vora del riu Weser, a dos quilómetros al noreste d'Höxter, actualment en Renania del Nort-Westfalia, Alemània. Entre 1792 i 1821 l'abadia va ser la sèu de la diòcesis de Corvey.

En 2014, l'Unesco va proclamar l'abadia de Corvey en la seua westwerk carolingio com Patrimoni de la Humanitat.

Història

Armes de l'Abadia de Corvey

Va ser fundada en 815 en un lloc cridat Neuhaus pels cosins de Carlomagno, Wala i Adelardo en monges de l'abadia de Corbie en Picardía, baix el patronazgo de l'emperador Ludovico Pío i l'abad de l'anterior fundació. D'ahí va derivar el seu nom (en llatí: Corbeia nova). En 822 el monasteri va ser reconstruït en el lloc actual a la vora del riu Weser. Es va convertir en «un dels santuaris monásticos carolingios més privilegiats de la Sajonia de el IX» Es va autorisar una ceca ya en 833, encara que les monedes que s'han conservat daten de principis de el XI. El lloc de l'abadia, a on la ruta este-oest anomenada Hellweg creuava el Weser, tenia certa importància estratègica i assegurava la seua importància econòmica i cultural. L'historiador de l'abadia H.H. Kaminsky calcula que la cort real va visitar Corvey a lo manco 110 voltes abans de 1073, ocasions en que es varen emetre cartes.

Un diplomar emés per Otón I en 940, el primer de la seua classe, va establir a l'abad, Folcmar, en un nou tipo d'assentament. A l'abad li varen permetre bannus — poders de policia— sobre la població de llauradors que buscarien refugi en la fortalea construïda en les terres del monasteri; a canvi, s'esperava que mantingueren la seua estructura, baix la supervisió de l'abad. La mà d'obra baix protecció monástica es prenia de tres pagaments, baix la jurisdicció de quadro comtes, els qui, no obstant, no anaven a tindre dret a reclamar obra de fortificació d'ells. «He ací, puix, una sanció profitosa, que trenca en la competència ordinària dels comtes, confiada al monasteri», senyala Karl Leyser.

Baixe la guia d'abad triats d'entre la família imperial, Corvey va rebre els primers drets de falcar monedes a l'est del Rin (en l'excepció de Frisia). Pronte es va fer famosa per la seua escola, que va produir molts erudits célebres, entre ells l'historiador sajón de el X Viduquindo de Corvey. En la seua biblioteca es varen conservar els tres primers llibres dels Anals de Tácito; sense sospitar-ho, allí estaven els Llibres I-V. Dels seus claustres va eixir tota una corrent d'misionero que evangelizaron el nort d'Europa, sent el més destacat d'ells sant Ansgar, el «apòstol de Escandinavia». Els Annales Corbenjenses, que varen sorgir en el mateix scriptorium, són una font principal d'història medieval —complementada espuriamente en el falsificat Chronicon Corbejense que va aparéixer en el XIX. Queden pintures murals de el X en l'extrem occidental del mur interior.

Perdura l'extrem occidental de l'abadia, pertanyent al estil carolingio, en les seues destacades torres bessones (construïdes en 873—885), l'estructura medieval més antiga que es conserva en Westfalia, pero l'iglésia abacial és actualment barroca.

L'abadia de Corvey: extrem occidental.

En la querella de les Investidura, l'abad de Corvey es va posar junt als nobles sajones contra Enrique IV. El seu abad Markward (va eixercitar el càrrec entre 1081-1107), «sense dubte alguna un dels més importants abad dels mil anys d'història de l'abadia» (Kaminsky) i el seu successor Erkenbert (1107-28) varen atendre l'abadia a través d'este periodo crític.

L'escola de Corvey va declinar despuix de el XV, pero l'abadia en sí, en la major part de les seues terres feudals segregades d'ella, va seguir fins a l'any 1803, quan va ser secularizada baix l'administració napoleònica i va passar breument a Guillermo de la família d'Orange-Nassau, després al regne de Westfalia de Jerónimo Bonaparte (1807), més vesprada a Prusia (1815); el landgrave de Hesse-Rotenburg va reconstruir els edificis de l'abadia com un palau que s'ha transmés al duc de Ratibor.

La famosa biblioteca de l'abadia ha desaparegut fa ya molt temps, per haver-se dispersat, pero el palau alberga la «biblioteca principesca» (Fürstliche Bibliothek), una biblioteca de família aristocràtica, que conté al voltant de 67.000 volums, principalment en alemà, francés i anglés. Una traça sorprenent de la colecció és el gran número de novelas romàntiques angleses, algunes en eixemplars únics, puix la ficció britànica era més a sovint presa prestada que comprada, i es llegia de forma extensa en biblioteques de préstam.

Bibliografia

• Joachim Poeschke (Hg.): Sinopien und Stuck im Westwerk der karolingischen Klosterkirche von Corvey. Rhema-Verlag, Münster 2002, ISBN 978-3-930454-34-1

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Abadia de Corvey.
• Corvey, Nordrhein-Westfalen: introducció (anglés)
• Catholic Encyclopedia: «Abbey of Corvie» (anglés)
• "Fürstabtei Corvey" (alemà)
• L'Abadia Imperial de Corvey
• Archivat el 15 de agost de 2017 archivat en Wayback Machine. (informació en espanyol)
• Peter Garside and Anthony Mandal, "Producing fiction in Britain, 1800-1829 (anglés)