Anar al contingut

Tractat de Trianón

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Treaty of trianon negotiations.jpg
Tractat de Trianón


El Tractat de Trianón, moltes voltes conegut com dictat de pau de Trianón[1][2][3][4][5] en Hongria, es va preparar en la Conferència de Pau de París i va ser firmat per una part per Hongria i, per una atra, per les Potències Aliades i Associades, en el castell del Gran Trianón de Versalles el 4 de juny de 1920. L'acort va terminar formalment l'estat de guerra emés a partir de la Primera Guerra Mundial entre la majoria dels Aliats. El tractat és famós principalment pels canvis territorials introduïts en Hongria i el reconeiximent de les seues noves fronteres internacionals despuix de la Primera Guerra Mundial.


Hongria, com a part del Imperi austrohúngaro, hi havia estat involucrada en la Primera Guerra Mundial des d'agost de 1914. Despuix de la firma d'armisticis en l'Entente per part dels seus aliats (Bulgària i posteriorment Turquia), l'èlit política de Budapest també va optar per posar fi a la guerra. El 31 d'octubre de 1918, el govern de Budapest va declarar l'independència d'Hongria d'Àustria i immediatament va iniciar conversacions de pau en els Aliats. A pesar del fi de les hostilitats, els aliats de la Entente —veïns d'Hongria—, Checoslovàquia (que acabava de declarar la seua independència el 28 d'octubre de 1918), Romania i Yugoslàvia, varen sometre a Hongria a un bloqueig econòmic. Varen privar a Hongria d'importar aliments, combustible (carbó i gasolina) i atres bens importants. En un intent per aliviar la crisis econòmica, els successius governs hongaresos varen suplicar a la Entente que alçara el bloqueig i restablira el comerç regional.[6] Les primeres conversacions de pau varen culminar en un armistici en Belgrat el 13 de novembre de 1918: Hongria es va comprometre a desmovilizar el seu eixèrcit i va concedir als Aliats el dret a ocupar el sur (Voivodina i Croàcia) i l'est d'Hongria (sur de Transilvania) fins a la firma d'un tractat de pau. En decembre de 1918, Budapest va permetre a les tropes checoslovaques ocupar també el nort d'Hongria (Eslovàquia). A canvi, Budapest esperava reobrir el comerç exterior i suministrar carbó.[7]

Per a ampliar les seues zones d'ocupació en Hongria, Romania i Checoslovàquia varen alvançar els seus eixèrcits cap a l'interior del país en abril de 1919, lo que va provocar el recomençament de les hostilitats entre estos tres països. En juny de 1919, les potències de la Entente varen ordenar a Budapest, Praga i Bucarest que cessaren els combats i acceptaren noves llínees de demarcació que quedarien garantisades com les futures fronteres d'Hongria. A pesar dels èxits militars temporals contra els checs, Budapest va acceptar l'oferta i va retirar el seu eixèrcit despuix de la llínea de demarcació. Bucarest, no obstant, va ignorar l'orde de la Entente i va continuar la seua ofensiva. A principis d'agost de 1919, l'eixèrcit rumà va entrar en Budapest i es va instalar en Hongria un nou govern prorrumano. Açò va marcar el fi de les hostilitats entre hongaresos i rumans.

No obstant, la Entente va pressionar als rumans per a que abandonaren Budapest en novembre de 1919 i va orquestar la formació d'un nou govern de coalició hongarés. El nou gabinet va ser invitat a la Conferència de Pau de París. En giner de 1920, va rebre la proposta aliada d'un tractat de pau. El tractat estipulava la llegalisació de les llínees de demarcació del 13 de juny de 1919 com a noves fronteres i garantisava el fi del bloqueig i el restabliment del lliure comerç entre les antigues terres dels Habsburgo i l'importació de carbó a Hongria. El govern de Budapest i el Parlament hongarés (inaugurat en febrer de 1920) varen acceptar els térmens de la pau. Si be varen celebrar el restabliment de la pau i el comerç, varen protestar formalment contra la cessió dels seus antics territoris sense plebiscits. El tractat de pau es va firmar el 4 de juny de 1920, va ser ratificat per Hongria el 16 de novembre de 1920 i va entrar en vigor el 26 de juliol de 1921.


L'Hongria posterior a 1920 es va convertir en un Estat sense llitoral que incloïa Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist., 28% dels Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. que havien constituït el Regne d'Hongria de preguerra (la mitat hongaresa de la monarquia austrohúngara). El regne tenia una població de 7,6 millons, un 36 % en comparació als 20,9 millons del regne de preguerra. Encara que en les zones assignades als països veïns hi havia una majoria de no hongaresos, en elles vivien 3,3 millons d'hongaresos (el 31% dels hongaresos) que varen passar a ser minories.[8][9][10][11] El tractat va llimitar l'eixèrcit hongarés a 35.000 oficials i soldats, i l'Armada austrohúngara va deixar d'existir. Estes decisions i les seues conseqüències han generat un profunt resentiment en Hongria des de llavors.[12]

Els principals beneficiaris varen ser el Regne de Romania, la República Checoslovaca, el Regne dels Serbis, Croates i Eslovens (posteriorment Yugoslàvia) i la Primera República d'Àustria. Pero també va conduir al reconeiximent internacional d'Hongria i la seua sobirania. El tractat va cancelar l'armistici de Belgrat, que otorgava a les potències aliades el dret a ocupar Hongria. El tractat també va otorgar als ciutadans hongaresos en l'estranger el dret a protegir els seus bens contra la nacionalisació. I lo que és més important, va garantisar el lliure comerç entre Hongria, Àustria i Checoslovàquia (durant cinc anys) i va obligar a Checoslovàquia i Polònia a suministrar carbó a Hongria en una cantitat raonable. Un dels elements principals del tractat va ser la doctrina de la "autodeterminació dels pobles", i fon un intent d'otorgar als no hongaresos els seus propis Estats nacionals.[13] Ademés, Hongria va tindre que pagar reparacions de guerra als seus veïns.

Condicions del Tractat

[editar | editar còdic]

Fronteres d'Hongria

[editar | editar còdic]

Hongria va deixar la seua aliança en Àustria el 16 de novembre de 1918.[14] Les fronteres temporals «de facto» d'Hongria varen ser les mateixes que les traçades per les llínees del armistici de novembre de 1918. En comparació a l'antic Regne d'Hongria, eixes fronteres no incloïen:


La Triple Entente va demanar a Hongria que reconeguera els nous territoris pertanyents a Romania, a través d'una llínea traçada a lo llarc del riu Tisza. Sense la possibilitat de rebujar eixos térmens, pero tampoc volent acceptar-los, els líders de la Primera República Hongaresa varen dimitir i els comunistes varen aplegar al poder. Es va formar la República Soviètica Hongaresa i es va organisar ràpidament un Eixèrcit Roig Hongarés. Eixe Eixèrcit va tindre, en un principi, èxit contra les legions checoslovaques i va aplegar prop de l'antiga frontera de Galícia (polaca), separant d'eixa manera a les tropes checoslovaques de les forces rumanes. L'1 de juliol de 1919 es va firmar la cessació d'hostilitats entre l'Eixèrcit Rojo i les tropes checoslovaques, mentres que les tropes rumanes varen creuar el riu Tisza, varen derrotar a l'Eixèrcit Roig hongarés i varen ocupar Budapest el 4 d'agost de 1919.



L'Estat hongarés va ser restablit per la Triple Entente, qui va ajudar a l'almirant Horthy a aplegar al poder, en el més de novembre de 1919. En decembre de 1919, una delegació hongaresa va ser invitada a la Conferència de Pau de Versailles.[16] Les condicions expostes en el tractat havien segut aprovades pels vencedors el 26 de febrer de 1919, pero solament es varen presentar a la delegació hongaresa un any més tart, el 16 de giner de 1920.[17] Les protestes del Govern magiar de Karoly Huszár varen ser presentades el 10 de febrer i incloïen la petició de plebiscits en les zones que devien ser cedides als països veïns i el rebuig a l'assunció de que les minories desijaven separar-se d'Hongria.[17] Les alegacions hongareses varen ser rebujades el 6 de maig, indicant-se als seus representants que la redacció del tractat es considerava definitiva.[17] Contrari a acceptar les condicions exigides, el Govern de Huszár va dimitir poc despuix, el 14 de març.[17]

Les fronteres definitives d'Hongria varen ser fixades pel Tractat de Trianón, firmat el 4 de juny de 1920,[17] que deixaven fòra del país a casi 3 millons de magiares (majoritaris en molts districtes i municipis fronteriços).[17] Ademés dels territoris mencionats anteriorment, Hongria va perdre atres territoris ocupats com a part del Imperi austrohúngaro:

Conforme al Tractat de Trianón, les ciutats de Pécs, Mohács, Baixa i Szigetvár, temporalment baix administració yugoslavo, varen passar a Hongria. Un comité va assignar chicotetes parts del nort dels antics districtes Árva i Szepes a Polònia, ya que ahí vivia una majoria de població polaca.

En total, d'un territori en vespres de la guerra mundial de 325 000 quilómetros quadrats, el nou Estat independent només conservava 93 036, mentres que Romania va obtindre 103 093, Checoslovàquia 61 633, Yugoslàvia 63 092 i Itàlia, Àustria i Polònia porcions menors.[18]

Pèrdues de població

[editar | editar còdic]

Respecte a les antigues fronteres austrohúngaras, el nou Regne d'Hongria, restaurat despuix de la contrarrevolución encapçalada per l'antic almirant austrohúngaro Miklós Horthy, va perdre el 63,5 % de la seua població, incloent a un milló de magiares incorporats a Checoslovàquia, 1,7 millons a Romania i 500 000 a Yugoslàvia.[19] Dels 9 945 000 habitants de llengua magiar, més de 3 000 000 varen quedar en els països veïns.[18] Les #assignació de població es varen realisar sense consultar a esta, assumint-se que les minories desijaven separar-se d'Hongria.[20]

Pèrdues econòmiques

[editar | editar còdic]

Hongria va perdre la totalitat de les seues mines d'or, argent, mercuri, coure i sal, aixina com la mitat de les seues mines de carbó i totes menys una de les de ferro.[20] Si abans de la guerra Hongria casi no importava matèries primeres, despuix de la lluita va tindre que importar la majoria.[20]

Estadístiques demogràfiques

[editar | editar còdic]

Demografia

Segons el cens de 1910, el grup ètnic més gran en el Regne d'Hongria eren els hongaresos, aproximadament el 48 % de tota la població (el 54 % de la població del territori a que es referix com "Hongria adequada", és dir, con exclusión de Croàcia-Eslavonia). El Regne d'Hongria no va ser un Estat-nació de la mateixa manera que molts països de l'Europa occidental.

Alguns demógrafs consideren que el cens de 1910 va exagerar el percentage de la població hongaresa, senyalant la diferència entre un creiximent improbablemente alt del número d'hongaresos i la disminució d'atres nacionalitats en el regne en el XIX. També argumenten que els resultats varen ser diferents en els censos anteriors del Regne i els censos posteriors en els nous Estats. Un atre problema en l'interpretació dels resultats del cens és que el cens de 1910 no va registrar l'orige ètnic dels enquestats, sino només l'idioma (si es tractava de "llengua materna" o "la majoria del llenguage parlat en freqüència") i la religió, per lo que varen presentar sifres del cens de les minories ètniques en el Regne d'Hongria, que són en realitat el número de parlants de llengües diferents, que poden no correspondre exactament a la composició ètnica.

A pesar de que en els territoris de l'antic Regne d'Hongria, que varen ser assignats pel tractat als països veïns en total, hi havia una majoria de la població no hongaresa, que també s'inclouen les zones de majoria hongaresa (inclús les zones més hongareses del 80 - 90 %) i importants minories hongareses, que sumen 3.318.000 en total. Despuix del tractat, el percentage i el número absolut de totes les nacionalitats d'Hongria va disminuir en les següents décades. Les raons principals d'este procés varen ser l'assimilació espontànea, aixina com la política de eslovaquización, rumanización i serbianización dels Estats. Despuix de la Segona Guerra Mundial, el govern checoslovac en els decrets de Benes va procedir per la força a el "trasllat de poblacions" (deportació) en 1945 - 1947 d'uns 2,6 millons d'antics ciutadans checoslovacs d'ètnia alemana i hongaresa a Alemània, Àustria i Hongria.

Segons un cens realisat en 1910, la població en els territoris del Imperi austrohúngaro administrats per Hongria s'estructurava de la següent manera:

  • En Eslovàquia: 1.687.977 eslovacos i 1.233.454 d'una atra nacionalitat (hongaresos: 884.000 (30 %), també alemans, ucranians, rutenos i gitanos).
  • En Rutenia: 330.010 rutenos (ucranians) i 275.932 d'una atra nacionalitat (hongaresos: 183.000 i també alemans, rumans i eslovacos)

Atres clàusules

[editar | editar còdic]

Hongria es va comprometre en rubricar el tractat a pagar una cantitat no estipulada en concepte d'indemnisacions de guerra.[20]

l'Eixèrcit Hongarés, al que es prohibia formar-se per mig de levas, quedava llimitat a 35 000 hòmens, soldats professionals.[20] Es prohibia al país la fabricació d'artilleria pesada, tancs i avions, tant d'us civil com a militar.[21]

Conseqüències

[editar | editar còdic]

El tractat va dificultar la recuperació econòmica hongaresa i va dur a que la política del país en el periodo de entreguerras se centrara en intentar conseguir la revisió del tractat.[21]

Notes i Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Hungarian President János Áder's Speech on the Day of National Unity».
  2. ↑ (2021) A trianoni békediktátum, 2° edició (en hun), Magyar Kultúra Emlékívek Kiadó. ISBN 978-615-81078-9-1.
  3. ↑ Gulyás, László (2021). Trianoni kiskáté – 101 kérdés és 101 válasz a békediktátumról (en hu).
  4. ↑ Makkai, Béla (2019). “Chopping Hungary Up by the 1920 Peace Dictate of Trianon. Causes, Events and Consequences”. Polgári Szemle: Gazdasági És Társadalmi Folyóirat 15 (Spec): 204–225.
  5. ↑ (2019-2020) A trianoni békediktátum története hét kötetben (en hu), Egyesület Közép-Európa Kutatására. ISBN 978-615-80462-9-9.
  6. ↑ “The Belgrade Armistice of 13 November 1918” . The Slavonic and East European Review 48 (110): 67–87.
  7. ↑ “'Each Wagon of Coal Should be Paid for with Territorial concessions.' Hungary, Czechoslovakia, and the Coal Shortage in 1918–21” . Diplomacy & Statecraft 34 (1): 86–116. doi:10.1080/09592296.2023.2188795.
  8. ↑ Frucht, 2004, p. 360.
  9. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  10. ↑ Macartney, C. A. (1937). Hungary and her successors: The Treaty of Trianon and Its Consequences 1919–1937, Oxford University Press.
  11. ↑ Bernstein, Richard. East on the Danube: Hungary's Tragic Century, The New York Claves.
  12. ↑ Toomey, Michael (2018). “History, Nationalism and Democracy: Myth and Narrative in Viktor Orbán's 'Illiberal Hungary'”. New Perspectives 26 (1): 87–108. doi:10.1177/2336825x1802600110.
  13. ↑ (1992) The Disintegration of Yugoslàvia, Rodopi, p. 126. ISBN 90-5183-349-0.
  14. ↑ Szilassy, 1971, p. 24.
  15. ↑ Szilassy, 1971, p. 29.
  16. ↑ Szilassy, 1971, p. 70.
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 17,5 Szilassy, 1971, p. 72.
  18. ↑ 18,0 18,1 Szilassy, 1971, p. 73.
  19. ↑ Vermes, 1973, p. 503.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 Szilassy, 1971, p. 76.
  21. ↑ 21,0 21,1 Szilassy, 1971, p. 77.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tractat_de_Trianón&oldid=808040»