Carnuntum
Carnuntum (Καρνους, en grec) a voltes castellanizada com Carnunto, va ser la capital de la província romana de Panonia, prop de la frontera en el Noricum (Nórico), en lo que havia segut en orige un important fort romà. Edificada en la ruta de l'àmbar, en el llimes, se situava a la vora del riu Danubio, prop de Petronell i Bad Deutsch-Altenburg, en l'estat de Baixa Àustria, entre l'actual Viena i Bratislava.
El 28 de novembre de 2013, el «Parc arqueològic de Carnuntum» va ser distinguit en un dels primers quatre sagells del Patrimoni europeu que otorga la Comissió europea.[1]
Història
Sobre un poblat d'orige cèltic, en época d'Augusto es va construir un campament legionari destinat a albergar a la Legio XV Apollinaris, que ho va ocupar fins al seu trasllat a Orient en 63 per orde de Nerón.
Entre els anys 63 i 69 va ser ocupat per la Legio X Gemina. Despuix de la derrota de Vitelio en el Nort d'Itàlia, a partir de 70, Vespasiano va ordenar que fora ocupat per la Legio VII Gemina.
En l'any 74, quan Vespasiano va reorganisar a gran escala les tropes de l'Imperi, va ser assignat a la Legio XIV Gemina Martia Victrix, unitat militar que va permanéixer allí fins al final de la presència romana en la zona (fins del IV).
La dilatada i primerenca presència de legionaris va supondre la creació d'una important cannaba o ciutat civil, que en época de Trajano es va completar el recint fortificado.
Adriano la va promoure a municipium, en el nom de Aelium Carnuntum, sèu del governador de la província de Panonia Superior. En ella, durant les guerres marcománicas (172–175), va residir Marco Aurelio, i va escriure allí partix de les seues Meditacions. Més tart, en 193, Septimio Sever, governador de Panonia, va ser proclamat emperador en Carnutum, en substitució de Pertinax.
Durant la dinastia Severa (193–235), Carnuntum va florir econòmicament i va ser elevada al ranc de colónia per Septimio Sever, o be pel seu fill Caracalla, en el nom de Colónia Septimia Aurelia Antoniniana.
En el regnat de Galieno, una rebelió dels panonios va resultar en l'elecció de l'usurpador Regaliano, qui va establir una ceca en la ciutat, a on es varen falcar monedes en la seua image i la de la seua esposa; Sulpicia Dryantilla. Finalment, el pretenent al tro va ser assessinat per les seues pròpies tropes, provablement en la mateixa Carnuntum.
En l'any 308, l'emperador emèrit Diocleciano va presidir en la ciutat el històrica Conferència de Carnuntum, a la qual varen concórrer els coemperadores Maximiano i Galerio. En ella, es va intentar resoldre la disputa pel títul d'Augusto d'Occident, en el marc de la successió de la Tetrarquia.
Entorn al 350 Carnuntum va sofrir sérios danys per un terremot i en 374, va ser destruïda per l'invasió dels cuados i els yacigios. Restaurada parcialment per Valentiniano I, no va recuperar la seua importància política i militar, substituïda per Vindobona. Durant el sigle de les invasions, Carnuntum va ser abandonada.
Les excavacions arqueològiques han tret a llum els restants de les diferents fases de la fortalea en materials de totes les legions que ho varen ocupar, vàries necròpolis en un important conjunt d'esteles funeràries i, en la zona civil, restants de varis temples, d'unes termes i d'un amfiteatre.
El parc arqueològic de Carnuntum
Fins a finals del XVIII el lloc consistia en unes ruïnes que torbaven el pas i impedien el desenroll de l'agricultura, i els seus marbres varen ser utilisats per a produir calç. Fins a 1850 no varen escomençar les primeres excavacions, sent els participants principalment coleccionistes. A partir de 1877 es varen obrir les excavacions més interessants i una quarta part de la superfície del fort va ser rebujada. El parlament de la província de Baixa Àustria va votar l'adquisició d'una part de la ciutat, a on se sospitava que el subsol ocultava restants importants, i les excavacions varen continuar a un ritme constant.
Els investigadors varen identificar sèt estrats d'ocupació successives, que es remontaven fins a l'época de les Grans invasions. Les dos guerres mundials varen interrompre les investigacions arqueològiques, que es varen recomençar en 1955, encara que com els métodos de conservació eren menys sofisticats llavors, varis vestigis varen sofrir degradació, que després es va tractar de reparar.
Carnuntum es va convertir en un parc arqueològic. El monument més important del lloc és el cridat Heidentor, un fragment encara intacte d'un arc de triumfo. També es poden vore els dos amfiteatres, les termes i part de la ciutat antiga. També varen ser desenterrados llocs de cult pagà i paleocristianos. El museu arqueològic Carnuntum es troba en la propenca localitat de Bad Deutsch-Altenburg, inaugurat en 1904 pel emperador Francisco José I.
En 2006 es varen commemorar els dos mil anys de la colónia romana de Carnuntum. En 2014, es varen trobar els restants d'una escola de gladiadores.[2]
En les seues proximitats es troba el Parc nacional Danubio-Auen.
Vore també
Referències
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Carnuntum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.