Anar al contingut

Legio X Gemina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Legio X Gemina

La Legio X Gemina [lower-alpha 1] va ser una legió romana reclutada cap a l'any 70 a. C. en la Gàlia Cisalpina i enviada a la Gàlia Narbonense com a guarnició de defensa d'esta província. Les proves trobades en el seu campament de Vindobona [lower-alpha 2] i lo descrit en la Notitia dignitatum indiquen que la seua existència es va prolongar fins a començos del sigle V. Com casi totes les legions de Juliol César, el seu símbol va ser el bou. Inicialment esta legió va dur el sobrenom de Equestris [1] degut a que Juliol César la va utilisar una volta com a cavalleria; també va ser coneguda com Legio X Venerea,[2] ya que el propi Juliol César dia que la gens Julia descendia de la deesa Venus.

Dels orígens al final de la segona guerra civil (70-44 a. C.)

La Legio X havia segut reclutada possiblement cap a l'any 70 a. C. i destinada a la Gàlia Narbonense, participant en la década dels anys 60 a. C. en la guerra contra la tribu gala dels alóbroges.

La Lex Vatinia de 59 a. C., ampliada en un senatusconsultum d'eixe mateix any, va assignar a Juliol César el govern de les províncies d'Ilírico, Gàlia Cisalpina i Gàlia Transalpina per a un proconsulat de cinc anys que escomençava en l'any 58 a. C. En esta última província estava estacionada la Legio X,[3] convertint-se en una de les unitats claus per a que Juliol César conquistara la Galia, ya que este la considerava la legió més segura i fiable.[4]


A lo llarc de totes les campanyes de Juliol César en la Gàlia va jugar un important paper en el seu èxit militar i per esta raó es va transformar en la seua legió preferida. L'epítet Equestris ho va conseguir en escoltar a Juliol César durant la seua entrevista en el caudillo suevo Ariovisto, quan els seus infants varen ser montats a cavall per a poder contrarrestar, si calguera, a la cavalleria del poble germà.[5]

Al començ de la guerra de les Galias, la Legio X Equestris va participar en les operacions que varen conduir a la contenció [6] i derrota dels helvecios,[7] la migració del qual havia afectat a les tribus gales aliades en Roma, en la batalla de Bibracte.


Durant les campanyes que Juliol César va portar a terme a lo llarc de la conquista de les Galias, va estar present en la batalla contra els nervis i el restant de les tribus belgues,[8] en les expedicions de castic contra els germans creuant el riu Rin,[9] la primera expedició contra Britania,[10] en la pacificació dels mórinos per Tito Labieno en retornar de Britania,[11] en la segona campanya contra Britania [12] i les campanyes contra Vercingétorix, particularment en la derrota romana en el lloc de Gergovia, a on els seus soldats es varen distinguir en un difícil combat

cobrint la retirada del restant de les tropes,[13] i en batalla de Alesia, acció que va terminar en la derrota total de Vercingetórix i els gals.

En l'any 49 a. C., la legió va mantindre la seua fidelitat a Juliol César en la guerra civil que ho va enfrontar a Pompeyo, participant en la campanya d'Hispania que va culminar en la batalla de Ilerda en 49 a. C. A l'any següent, 48 a. C., va seguir a Juliol César en l'invasió del Epiro i Macedònia,[14] províncies usades per Pompeyo com a bases de reorganisació, participant en la batalla de Dirraquium [lower-alpha 3] i en la decisiva batalla de Farsalia, en la que Pompeyo i els seus seguidors varen ser derrotats, servint en l'ala dreta del desplegament de Juliol César,[15] rodejant l'unitat l'ala esquerra de Pompeyo [16] i rebent honors per la seua lluenta actuació.[17] En esta batalla es va distinguir especialment el primopilo de l'unitat Cayo Crastino,[18] qui va resultar mort.[19]


L'unitat va tornar a Itàlia i a Roma, a on va ser posada a les órdens de Marco Antonio, que actuava com a governador de l'Urbs en absència de Juliol César; allí, junt en el restant de l'eixèrcit va protagonisar una gresca demanant el licenciamiento dels seus veterans i l'entrega de les terres i recompenses degudes, gresca que solament va ser calmat en aplegar Juliol César, qui va utilisar la psicologia dels seus soldats per a assossegar-los i fer que desijaren permanéixer a les seues órdens.[20]


En l'any 46 a. C., part dels seus veterans varen acompanyar al dictador al nort d'Àfrica,[21] passant a esta província en Juliol César,[22] qui va expulsar de regrés a Itàlia al tribuno Cayo Avieno pel seu comportament deshonroso,[23] participant en la batalla de Tapso, que va terminar en la mort de Catón de Útica.[24] Per últim, en l'any 45 a. C., Juliol César va llicenciar als veterans de la legió assentant-los en la Colónia Narbo Martia,[25] l'actual Narbona, pero el reagrupament dels fills de Pompeyo en Hispania va fer que l'unitat anara reactivada i els seus veterans varen demanar voluntàriament el regrés al servici; aixina, es va traslladar en Juliol César a la península ibèrica,

prenent part en la batalla de Munda en la que la seua actuació, a les órdens personals del dictador en l'ala dreta,[26] va decidir la batalla.

Les seues accions baix el mando de Juliol César en la guerra contra els gals —els seus quatre mil huitcents legionaris varen véncer a més de trescents cinquanta mil helvecios prop de Ginebra— i belgues, aguantant prop del riu Sambre l'atac de xixanta mil guerrers nervis quan la batalla semblava perduda, com en la posterior guerra givil, acabant ella sola en tota l'ala esquerra pompeyana en Farsalia, fan que molts historiadors militars la consideren com una de les unitats de combat més famoses de tota el història.

Entre l'assessinat de Juliol César i el final de la República (44-27 a. C.)

Mort Juliol César, la legió va passar a ser controlada per Marco Emilio Lépido, colaborant els seus soldats activament en 43 a. C. en la reconciliació i associació entre Lépido, Marco Antonio i Augusto,[27] hereu del dictador, acort que es va transformar en el Segon Triumvirat. En el repartiment resultant d'este acort, l'unitat va ser assignada a Marco Antonio, baix el mando del qual va lluitar en la batalla de Filipos contra els assessins de Juliol César. Despuix d'açò va seguir a Marco Antonio a Orient en les seues infructuoses campanyes contra l'Imperi partixc, per a ser derrotada, per últim, junt a ell en la batalla de Actium en l'any 31 a. C.

Augusto va prendre llavors el control de la legió i va assentar als seus veterans en Patras.[28] La legió es va amotinar, encara que es desconeix per qué motiu, i com a castic va perdre el seu sobrenom de Equestris, es va refondre en veterans d'atres legions i va passar a cridar-se Gemina o doble, encara que una inscripció en el temple de Mart, del Fòrum d'Augusto, va ser erigida pels centuriones de la Legio X Equestris Gemina.[29]

Vore també

Notes

  1. ↑ En espanyol, Dècima Legió Bessona.
  2. ↑ En l'actualitat, Viena (Àustria).
  3. ↑ Dirraquium, en l'actualitat, Durres (Albània).

Referències

Inscripció funerària procedent de Tardemezar (Zamora, Espanya) erigida prop de la base de la Legió en Petavonium en honor del soldat de la Legio X Gemina Marco Cornelio en la primera mitat de el I.
Tegula en figlina Rufus / mil(és) / l(egionis) X G(eminae) f(ecit), procedent del campament de la Legió en Petavonium (Rosinos de Vidriales, Zamora, Espanya)
Inscripció funerària procedent de Astorga (León, Espanya) erigida en Asturica Augusta (Astorga, León, Espanya) honor Lucio Optavio Magio, tubicen de la Legio X Gemina a mitan de el I.
Inscripció d'Augusta Emerita (Mèrida, Badajoz) dedicada a un vetereno de la Legio X Pia Fidelis, qui va servir en l'unitat en la segona mitat de el I en Germania Inferior.
Inscripció funerària romana procedent de Nimega (Països Baixos), l'antiga Ulpia Noviomagus, base de la Legio X Gemina en l'últim terç de el I, dedicada en honor d'un dels seus legionaris, Marc Escanio Màxim, natural d'Anfípolis, en Macedònia.
Erro al crear miniatura:
Lucio Casio Clemente Tauro, d'orige itálico, va fallir en Ulpia Novionamgus en 40 anys i 21 de servici en la Legio X Gemina entre 70 i 89.
Inscripció funerària dedicada a Lucio Valerio Marí, natural de Tolosa en la Gàlia Narbonense, soldat de la Legio X Gemina, reclutat en 63 en Pannonia i fallit 75 en Noviomagus Batavorum en Germania Inferior.
Altar dedicat a Hercules Saxano en les pedreres de Brohl (Alemània) dedicada per Coetio Marcelo, centurión de la Legio X Gemina en l'últim terç de el I.
Fragmente de llaura votiva procedent de les pedreres de Brhol, dedicat per una vexillatio de l'ejércitod i Germania Inferior, del que formaven partix la Legio X Gemina i la Legio VI Victrix.
Epitafi dedicat al veterà Gayo Juliol Pudente, natural de la Colónia Iulia Emona (Liubliana, Eslovènia), qui va prestar servici en la Legio X Gemina en la seua base de Ulpia Noviomagus i es va assentar en la seua cannabae en llicenciar-se.
Inscripció procedent de Colónia (Alemània) erigida a finals del sigle I en honor d'un veterà d'orige hispà de la Legio X Gemina, assentat en la Colónia Agrippina qui apareix recostado en un Triclinium en una escena de convit
Erro al crear miniatura:
Inscripció noritálica en honor del Tribunus Militum C. Placidius Casdianus, que va servir en la Legio X Gemina a principis de el II.
Miliaris procedents de l'antiga Ala Nova (Schwechat, Àustria), el segon dels quals a partir de l'esquerra, va ser tallat baix Septimio Sever per soldats de la Legio X Gemina Pia Fidelis en treballar en la reconstrucció de la calçada paralela al Danubi entre la seua base de Vindobona i el campament de la Legio XIV Gemina Martia Victrix en Carnuntum
Epitafi del veterà de la Legio X Gemina Tito Magio Clmente, assentat en Aquincum a principis del sigle II
Inscripció funerària del veterà de la Legio X Gemina Iulius Dolens, antic Beneficiari Consular, assentat en la seua esposa en la Colónia Claudia Salona (Solin, Croàcia) a finals del sigle II
Extrem d'un imbrex en forma de antefija per a tancar una zona de teixixques curves en un cantó, procedent del campament de Vindobona. Sembla representar el cap d'un lleó marcat en la front en una tira en l'inscripció [L(egio)] X G(emina).
Erro al crear miniatura:
Imbrex o teixixca curva de finals de el II procedent del campament de Vindobona en 'figlina L(egio) X G(emina)
Erro al crear miniatura:
Inscripció procedent de Vindobona dedicada a Júpiter Doliqueno per la salut de l'emperador Cómodo pel centurión de la legió G. Espurio Silvano i la seua esposa.
Inscripció dedicada a la Fortuna pel Primus pilus M. Aurelius Cocceius Florianus baix Sever Alejandro.
Impronta d'una caliga que servix de cartela a la figlina de la Leg(io) X G(emina) P(ia) Fidelis) en el castellum Ala Nova en Àustria, dins del dispositiu defensiu del llimes danubiano, en direcció cap a Aquimcum (Budapest, Hongria).
Altar mitraíco dedicat per Ulpio Segona, soldat de la Legio X Gemina en el Mitreo de Vindobona, junt a la base de l'unitat.
Inscripció procedent de Carnuntum dedicada a Júpiter Òptim Màxim pel speculator Cayo Nonio Valentino en l'últim quarto de el II.
  1. ↑ Juliol César, Guerra de les Galias. I, 38, 42, 43, 46; CIL III 503: C(aio) Aurelio P(ubli) f(ilio) Quir(ina) veter(ano) leg(ionis) X Eq(uestris) aedil(iciis) ornament(is)/ D I[---] datis [---]o C(ai) [f(ilio)] Qu[i]r(ina) [P]rocu[---]/ CI[---]IAROVIV[---]T aedi[l]i d(ecreto) d(ecurionum) [---]/ LINNAE[--- hon]orato IOCOONES[--- h]onorato [---]/ FPRIQE[---]/ C(aio) Aurelio C(ai) f(ilio) IA[---]IRX[---] Prisco Viure(o); CIL III 508: C(aius) Vetullus M(arci) f(ilius)/ Qui(rina) signifer/ leg(ionis) X Equ(estris); Patras 156: L(ucio) Aemilio L(uci) f(ilio) Qui(rina)/ cent(urioni) [l]eg(ionis) X Eq(uestris) IIvir(o)/ P(ublio) Aem[ilio L(uci) f(ilio) Qui(rina)]/ cent(urioni) l[eg(ionis) eiusdem, les tres inscripcions procedixen de Patras (Grècia)
  2. ↑ CIL V 4191, Bagnolo, Itàlia: C(aius) Lanius/ C(ai) f(ilius) Ani(ensi) de/ leg(ione) X Vener(ia) C(aius) Lanius C(ai) l(ibertus)/ Eros filius/ de suo
  3. ↑ Juliol César, La guerra de les Galias. I, 7, 2: Provinciae toti quam maximum potest militum numerum imperat (erat omnino in Gallia ulteriore legio una), pontem, qui erat ad Genavam, iubet rescindi.
  4. ↑ Julia César, La guerra de les Galias. I, 40, 15: Quod si praeterea nemo sequatur, tamen es cum sola decima legione iturum, de qua senar dubitet, sibique eam praetoriam cohortem futuram. Huic legioni Caesar et indulserat praecipue et propter virtutem confidebat maxime; íb. I, 41, 2: X. legio per tribunos militum ei gratias egit quod des optimum iudicium fecisset, seque esse ad bellum gerendum paratissimam confirmavit; Casio Dion. XXXVIII, 46, 3; íb. XXXVIII, 47, 2; Frontino, Estratagemas. I, 11, 3: C. Caesar adversus Germans et Ariovistum pugnaturus confusis suorumanimis pro contione dixit, nullius es eo die opera nisi decimae legionis usurum: quo consecutus est, ut decimani tamquam praecipuae fortitudinis testimonie cogerentur et ceteri pudore, ne penes alios glòria virtutis esset.
  5. ↑ Juliol César, La guerra de les Galias. I, 42: Cognito Caesaris adventu Ariovistus legatos ad eum mittit: quod antea de conloquio postulasset, aneu per es fieri licere, quoniam propius accessisset seque aneu sine periculo facere posse existimaret. Senar respuit condicionem Caesar iamque eum ad sanitatem reverti arbitrabatur, cum aneu quod antea petenti denegasset ultro polliceretur, magnamque in spem veniebat pro suis tantis populique Romani in eum beneficiis cognitis suis postulatis fore uti pertinacia desisteret. Dies conloquio dictus est ex eo die quintus. Interim saepe cum legati ultro citroque inter eos mitterentur, Ariovistus postulavit ne quem peditem ad conloquium Caesar adduceret: vereri es ne per insidias ab eo circumveniretur; uterque cum equitatu veniret: alia ratione sese senar esse venturum. Caesar, quod neque conloquium interposita causa tolli volebat neque salutem suam Gallorum equitatui committere audebat, commodissimum esse statuit omnibus equis Gallis equitibus detractis eo legionaris milites legionis X., cui quam maxime confidebat, imponere, ut praesidium quam amicissimum, si quid opus facto esset, haberet. Quod cum fieret, senar inridicule quidam ex militibus X. legionis dixit: plus quam pollicitus esset Caesarem facere; pollicitum es in cohortis praetoriae loco X. legionem habiturum ad equum rescribere.
  6. ↑ Juliol César, La guerra de les Galias. I, 8, 1: Interea ea legione quam secum habebat militibusque, qui ex província convenerant, a lacu Lemanno, qui in flumen Rhodanum influit, ad montem Iuram, qui fins Sequanorum ab Helvetiis dividit, milia passuum XVIIII murum in altitudinem pedum sedecim fossamque perducit.
  7. ↑ Juliol César, La guerra de les Galias. I, 24, 2-3: Ipse interim in colle mig triplicem aciem instruxit legionum quattuor veteranarum; in summo iugo duas legions quas in Gallia citeriore proxime conscripserat et omnia auxilia conlocavit, ita ut supra es totum montem hominibus compleret; impedimenta sarcinasque in unum locum conferri et eum ab iis qui in superiore acie constiterant muniri iussit. Helvetii cum omnibus suis carris secuti impedimenta in unum locum contulerunt; ipsi confertissima acie, reiecto nostro equitatu, phalange facta sub primam nostram aciem successerunt.
  8. ↑ Juliol César, La guerra de les Galias. II, 8, 5: Hoc facto, duabus legionibus quas proxime conscripserat in castris relictis ut, si quo opus esset, subsidi duci possent, reliquas VI legions pro castris in acie constituit. Hostes item suas copies ex castris eductas instruxerunt; íb. II, 21, 1-2: Caesar, necessariis rebus imperatis, ad cohortandos milites, quam [in] partem fors obtulit, decucurrit et ad legionem decimam devenit. Milites senar longiore oratione cohortatus quam uti suae pristinae virtutis memoriam retinerent neu perturbarentur anime hostiumque impetum fortiter sustinerent, quod senar longius hostes aberant quam quo telum adigi posset, proelii committendi signum dedit. Atque in alteram item cohortandi causa profectus pugnantibus occurrit; íb. II, 23, 1: Legionis VIIII. et X. milites, ut in sinistra partix aciei constiterant, pilis emissis cursu ac lassitudine exanimatos vulneribusque confectos Atrebates (nam his ea pars obvenerat) celeriter ex loco superiore in flumen compulerunt et transire conantes insecuti gladiis magnam partem eorum impeditam interfecerunt; íb. II, 25, 1: Caesar ab X. legionis cohortatione ad dextrum cornu profectus...; íb. II, 26, 4:...et T.Labienus castris hostium potitus et ex loco superiore quae res in nostris castris gererentur conspicatus X.legionem subsidi nostris misit; íb. II, 27, 1-2: Horum adventu tanta rerum commutatio est facta ut nostri, etiam qui vulneribus confecti procubuissent, scutis innixi proelium redintegrarent, calones perterritos hostes conspicati etiam inermes armatis occurrerent, equites vero, ut turpitudinem fugae virtute delerent, omnibus in locis pugnae es legionariis militibus praeferrent.
  9. ↑ Juliol César, La guerra de les Galias. IV, 6, 1-2: Qua consuetudine cognita Caesar, ne graviori bell, occurreret, maturius quam consuerat ad exercitum proficiscitur. Eo cum venisset, ea quas fore suspicatus erat facta cognovit: missas legationes ab senar nullis civitatibus ad Germans invitatos eos uti ab Rheno discederent: omnia quae[que] postulassent ab es fore parata; íb. IV, 18, 1: Diebus X, quibus matèria coepta erat comportari, omni opere effecto exercitus traducitur. Caesar ad utramque partem pontis firme praesidio relicto in fins Sugambrorum contendit; per a vore les característiques tècniques del pont: íb. IV, 17.
  10. ↑ Juliol César, La guerra de les Galias. IV, 22, 3: Navibus circiter LXXX onerariis coactis contractisque, quot satis esse ad duas transportandas legions existimabat, quod praeterea navium longarum habebat quaestori, legatis praefectisque distribuit; íb. IV, 25, 3: Atque nostris militibus cunctantibus, maxime propter altitudinem maris, qui X legionis aquilam gerebat, obtestatus deos, ut ea res legioni feliciter eveniret, ' desilite', inquit, ' milites, nisi vultis aquilam hostibus prodere; ego certe meum rei publicae atque imperatori officium praestitero.'
  11. ↑ Juliol César, La guerra de les Galias. IV, 38, 1-2: Caesar postero die T. Labienum legatum cum iis legionibus quas ex Britannia reduxerat in Morinos qui rebellionem fecerant misit. Qui cum propter siccitates paludum quo es reciperent senar haberent, quo perfugio superiore anno erant usi, omnes fere in potestatem Labieni venerunt.
  12. ↑ Julia César, La guerra de les Galias. V, 8, 2: ipse cum quinque legionibus et pari numere equitum, quem in continenti reliquerat, ad solis occasum naus solvit et leni Africo provectus mija circiter nocte vento intermisso cursum senar tenuit, et longius delatus aestu orta lluïx sub sinistra Britanniam relictam conspexit.
  13. ↑ Juliol César, La guerra de les Galias. VII, 51, 1: Nostri, cum undique premerentur, XLVI centurionibus amissis deiecti sunt loco. Sigau intolerantius Galls insequentes legio decima tardavit, quae pro subsidi paulo aequiore loco constiterat.
  14. ↑ Juliol César, La guerra de les Galias. III, 2: His rebus et feriis Latinis comitiisque omnibus perficiendis XI dies tribuit dictaturaque es abdicat et ab urbs proficiscitur Brundisiumque pervenit. Eo legions XII, equitatum omnem venire iusserat. Sigau tantum navium repperit, ut anguste XV milia legionariorum militum, DC equites transportari possent. Hoc unum Caesari ad celeritatem conficiendi belli defuit. Atque hae ipsae copiae hoc infrequentiores imponuntur, quod multi Gallicis tot bellis defecerant, longumque iter ex Hispania magnum numerum deminuerat, et gravis autumnus in Apulia circumque Brundisium ex saluberrimis Galliae et Hispaniae regionibus omnem exercitum valetudine temptaverat.
  15. ↑ Juliol César, La guerra de les Galias. III, 89, 1: Caesar superius institutum servans decimam legionem in dextro cornu, nonam in sinistro collocaverat, tametsi erat Dyrrachinis proeliis vehementer attenuata, et huic sic adiunxit octavam, ut paene unam ex duabus efficeret, atque alteram alteri praesidio esse iusserat. APIANO, Bel. Civ. II, 79.
  16. ↑ Apiano, Guerres civils. II, 79.
  17. ↑ Apiano, Guerres civils. II, 82.
  18. ↑ Juliol César, Guerra civil. III, 91: Erat C. Crastinus evocatus in exercitu Caesaris, qui superiore anno apud eum primum pilum in legione X duxerat, vir singulari virtute. Hic signe date, "sequimini em," inquit, "manipulares mei qui fuistis, et vestro imperatori quam constituistis operam dona't. Unum hoc proelium superest; quo confecto et ille suam dignitatem et nos nostram libertatem recuperabimus." Simul respiciens Caesarem, "faciam," inquit, "hodie, imperator, ut aut viu mihi aut mortuo gratias agas." Haec cum dixisset, primus ex dextro cornu procucurrit, atque eum electi milites circiter CXX voluntarii eiusdem cohortis sunt prosecuti.
  19. ↑ Juliol César, Guerra civil. III, 99, 2: Interfectus est etiam fortissime pugnans Crastinus, cuius mentionem supra fecimus, gladio in vos adversum coniecto. Neque aneu fuit falsum, quod ille in pugnam proficiscens dixerat. Sic enim Caesar existimabat, eo proelio excellentissimam virtutem Crastini fuisse, optimeque eum des meritum iudicabat; Apiano, Guerres civils. II, 82.
  20. ↑ Suetonio, Vides dels césares, «Juliol César». 70: Decimanos autem Romae cum ingentibus minis summoque etiam urbis periculo missionem et praemia flagitantes, ardente tunc in Africa bell, neque adire cunctatus est, quanquam deterrentibus amicis, neque dimittere; sigau una uoce, qua 'Quirites' eos pro militibus appellarat, tam facile circumegit et flexit, ut ei milites esse confestim responderint et quamuis recusantem ultro in Africam sint secuti; ac sic quoque seditiosissimum quemque et praedae et agri destinati tertia partix multauit; Apiano, Guerres civils. II 92-94; Casio Dion. XLII, 52, 1-2.
  21. ↑ Juliol César, Guerra d'Àfrica. 16: Labienus in equo capite nuc versari in primera acie, simul suos cohortari, nonnumquam legionaris Caesaris ita appellare: 'Quid el teu' inquit 'mills tir, tam feroculus és? Vós quoque iste verbis infatuavit? In magnum mehercule vós periculum impulit. Misereor vestri.' Tum mills, 'Senar sum' inquit 'tir Labiene, sigau de legione X veteranus.' Tum Labienus, 'Senar agnosco' inquit 'signa decumanorum.' Tum ait mills: 'Iam em quis sim intelleges'; simul cassidem de capite deiecit ut cognosci ab eo posset, atque ita pilum viribus contortum, dum in Labienum mittere contendit, equi graviter advers pectori adfixit et ait: 'Labiene, decumanum militem qui et petit scito esse.' Omnium tamen animi in terrorem coniecti, et maxime tironum: circumspicere enim Caesarem neque amplius facere nisi hostium iacula vitare.
  22. ↑ Juliol César, Guerra d'Àfrica. 53: Dum haec circum Uzittam ab utrisque ducibus administrantur, legions duae, X et VIIII, ex Sicília navibus onerariis profectae, cum iam senar longe a portu Ruspinae abessent, conspicati naus Caesarianas quae in statione apud Thapsum stabant, veriti ne in adversariorum ut insidiandi gratia ibi commorantium classem inciderent imprudents, vés-l'in altum dederunt ac diu multumque iactati tandem multis post diebus siti inopiaque confecti ad Caesarem perveniunt.
  23. ↑ Juliol César, Guerra d'Àfrica. 54: Quibus legionibus eitis memor in Itàlia pristinae licentiae militaris ac rapinarum certorum hominum parvulam modo causulam nactus, quod C. Avienus tribunus militum X legionis navem [ex] commeatu família sua atque iumentis occupavisset neque militem unum ab Sicília sustulisset, postero die de suggestu convocatis omnium legionum tribunis centurionibusque 'Maxime vellem' inquit 'homines suae petulantiae nimiaeque libertatis aliquando finem fecissent meaeque lenitatis modestiae patientiaeque rationem habuissent. Sigau quoniam ipsi sibi neque modum neque terminum constituunt, quo ceteri dissimiliter es gerant, egomet ipse documentum more militari constituam. C. Aviene, quod in Itàlia milites populi Romani contra rem publicam instigasti rapinasque per municipia fecisti quodque mihi reique publicae inutilis fuisti et pro militibus tuam familiam iumentaque in naus imposuisti tuaque opera militibus tempore necessario res publica caret, ob eas res ignominiae causa ab exercitu pixe et removeo hodieque ex Africa abesse et quàntum pote proficisci iubeo. (...)
  24. ↑ Juliol César, Guerra d'Àfrica. 81: Quo postquam Caesar pervenit et animadvertit aciem pro entanque Scipionis [contra] elephantis dextro sinistroque cornu collocatis, et nihilo minus partem militum castra senar ignaviter munire, ipse acie triplici collocata, legione X + secundaque dextro cornu, VIII et VIIII sinistro oppositis, quinque legions + in quarta acie ad ipsa cornua quinis cohortibus contra bésties collocatis, sagittariis funditoribus in utrisque cornibus dispositis, levique armatura inter equites interiecta, ipse pedibus circum milites concursans virtutesque veteranorum proeliaque superiora commemorans blandeque appellans animos eorum excitabat. Tirada autem qui numquam in acie dimicassent, hortabatur ut veteranorum virtutem aemularentur eorumque famam locum nomen victòria partixca cuperent possidere.
  25. ↑ Plinio el Vell, Història natural. III, 32: in ora regio Sordonum intusque Consuaranorum, flumina Tecum, Vernodurum, oppida Illiberis, magnae quondam urbis tènue vestigium, Ruscino Latinorum, flumen Ataz, i Pyrenaeo Rubrensem permeans lacum, Narbo Martius Decumanorum colónia XII p. mari distans, flumina Araris, Llíria. oppida de cetero rara praeiacentibus stagnis.
  26. ↑ Juliol César, Guerra de Hispania. 30: Erat acies XIII aquilis constituta, quae lateribus equitatu tegebatur, cum levi armatura milibus sex; praeterea auxiliars accedebant prope alterum tantum. Nostra praesidia LXXX cohortibus, octo milibus equitum. Ita cum in extrema planitie iniquum in locum nostri adpropinquassent, paratus hostis erat superior, ut transeundum superius iter vehementer esset periculosum. Quod cum a Caesare esset animadversum, nequid temere culpa secus admitteretur, eum locum definire coepit. Quod cum hominum auribus esset obiectum, moleste et acerbe accipiebant es inpediri quominus proelium conficere possent. Haec mora adversaris alacriores efficiebat: Caesaris còpies timore inpediri ad committendum proelium. Ita es efferen tes iniquo loco sui potestatem faciebant, ut magne tamen periculo accessus eorum haberetur. Hic decumani suum locum, cornum dextrum, tenebant, sinistrum III et V, itemque et cetera [auxilia equitatus]. Proelium clamore facto committitur.
  27. ↑ Cicerón, Cartes. Familiars. X, 11: (...) Si nudus huc es Antonius conferet, facile mihi videor per em sustinere posse remque publicam ex vestra sententia administrara, quamvis ab exercitu Lepidi recipiatur; si vero copiarum aliquid secum adducet et si decima legio veterana, quae nostra opera revocata cum reliquis est, ad eundem furorem redierit, tamen, ne quid detrimenti fiat, dabitur opera a em, idque em praestaturum spero, dum istinc copiae traiiciantur coniunctaeque nobiscum facilius perditos opprimant (...); Apiano, Guerres civils. III, 83.
  28. ↑ Veterans en esta colónia, CIL III 503 i 508 i Patras 156, vore més dalt junt en monedes commemoratives
  29. ↑ AE 1934, 152: ] / leg[---]/ legió(is) eius pe[---] [leg(ione)]/ X Gemina eque[stre]/ centuriones i[t --]/ clupeum oreig[tum]/ M(arti) O(ltori) v(otum) [s(olverunt)]

Bibliografia

Erro al crear miniatura:
Inscripció del sigle III dedicada pel Armorum Custos de la Legió al Geni de l'unitat, apareixent els peus d'eixe genius.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Legio_X_Gemina&oldid=1594682»