Legio VI Victrix

La Legio VI Victrix (Sexta legió «victoriosa») va ser una legió romana, fundada per César Augusto en el 41 a. C. Va ser bessona de la VI Ferrata i provablement es va sortir dels seus veterans, que varen mantindre les tradicions cesarianas.
La seua primera operació va tindre lloc en Perugia en 41 a. C. També va servir contra Sext Pompeyo, qui havia ocupat Sicília i amenaçava en interrompre l'enviament de gra a Roma.
En el 31 a. C. va lluitar en la batalla de Actium contra Marco Antonio.
La VI Victrix en Hispania
[editar | editar còdic]En l'any 29 a. C. va ser traslladada a la Hispania Tarraconensis, a on va ajudar en l'important guerra de César Augusto contra els càntabres entre el 25 a. C. i el 13 a. C..

La legió va permanéixer en Hispania durant casi un sigle, assentada en el castrum de Legio, l'actual León (Espanya), rebent l'apelatiu de Hispaniensis. Soldats d'esta unitat, de la X Gemina i de l'IV Macedonica varen ser dels primers en colonisar la Colónia Caesar Augusta, l'actual ciutat de Saragossa. Aixina mateix, junt en les dos legions mencionades, varen construir la via de la Cinc Viles entre Pompaelo (Pamplona) i Saragossa, el pont de Martorell (Barcelona),[1] sobre la Via Augusta, i el port fluvial de Saragossa sobre el riu Ebre.[2]
La missió fonamental de l'unitat va ser mantindre l'orde, i aixina al començament de l'imperi de Nerón va esclafar en facilitat una sublevació dels astures.[3] Ademés, va proporcionar escoltes i personal especialisat als governadors i procuradors de les províncies Lusitania i Tarraconensis.
L'impopularitat de Nerón va determinar que el governador de Hispania Tarraconensis, Servio Sulpicio Galba, se sublevara i es proclamara emperador en la ciutat de Clunia (Coruña del Comte, Burgos), sent recolzat per esta legió. Per a completar a la VI Victrix, Galba va crear la Legio VII Galbiana, primer nom que va rebre en honor al seu fundador, després cridada Legio VII Gemina i va marchar a Roma, a on Nerón es va suïcidar.
La Legio VI Victrix en Germania
[editar | editar còdic]La VI Victrix va permanéixer en Hispania i solament va ser traslladada a Germania Inferior per orde de Vespasiano en l'any 70, per a integrar-se en l'eixèrcit de Quint Petilio Cerial per a la repressió de la sublevació dels bátavos.
La legió va ajudar a recompondre el llimes del baix Rin, i a reconstruir els assentaments bátavos, colaborant en l'explotació de les pedreres de arenisca de Bröhl (Alemània).[4]

En 89, la Legió va permanéixer lleal a Domiciano quan el governador de Germania Superior, Lucio Antonio Saturnino es va sublevar, colaborant en la repressió del tumult, per lo que l'emperador li va otorgar els títuls de Pia Fidelis Domitiana,[5] que, a la mort de Domiciano i la seua damnatio memoriae pel Senat, varen ser reduïts a Pia Fidelis.[6]
En 98, va recolzar la designació de Trajano com a emperador per part de Nerva. Va permanéixer en esta província fins a l'época d'Adriano.

Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ AE 1984, 607b, Martorell, Barcelona, Espanya: L(egio) VI
- ↑ Hep. 10, 664b, Saragossa, Espanya: VI
- ↑ CIL XI, 395, Riminí, Itàlia: M(arc) Vettio M(arci) f(ilio) Ani(ensis) / Valenti / mil(iti) coh(ortis) VIII pr(aetoriae) benef(iciario) praef(ecti) pr(aetorio) / donis donato bell Britan(nico) / torquibus armillis phaleris / evoc(nugue) Aug(usti) corona aurea donat(o) / |(centurioni) coh(ortis) VI vig(ilium) |(centurioni) stat(orum) |(centurioni) coh(ortis) XVI urb(anae) |(centurioni) coh(ortis) / II pr(aetoriae) exercitatori equit(um) speculatorum princip(i) / praetori(i) leg(ionis) XIII Gem(inae) ex trec(enario) [p(rimo) p(ilo)] leg(ionis) VI / Victr(icis) donis donato ob res prosper(i) / gest(as) contra Astures torq(uibus) phaler(is) arm(illis) / trib(u) coh(ortis) V vig(ilum) trib(u) coh(ortis) XII urb(anae) trib(u) coh(ortis) / III pr(aetoriae) [tr(ibuno)] leg(ionis) XIIII Gem(inae) Mart(iae) Vic(tricis) / proc(uratori) Imp(eratoris) Neronis Caus(aris) Aug(usti) prov(inciae) Lusitan(iae) / patron(o) coloniae speculator(és) X h(onoris) c(ausa) / C(aio) Luccio Telesino C(aio) Suetonio Paulino co(n)s(ulibus)
- ↑ Aixina ho indiquen les següents cinc llaures votivas dedicades a hercules saxanus, una advocaació local del semidios:
- CIL XIII 7695: Herculi In/victo sac/rum G(aius) Ter/entius Bass/us )(centurio) leg(ionis) VI Vaig vore/ctricis et veu/xi(l)latio li(gionis) i[i(usdem)]
- CIL XIII 7696: Herculi In/victo sacr/um C(aius) Teren/tius Bass(us) / )(centurio) leg(ionis) VI Vic(tricis) / et vexillari(i) / leg(ionis) eiusdem
- CIL XIII 7697: [I(ovi) O(ptimo) M(aximo) et] Her[c]o[li Sax(ano?)] / vexillari(i) / [l(egionis) I M(inerviae)] P(iae) F(idelis) l(egionis) VI Vic(tricis) P(iae) F(idelis) / l(egionis) X G(eminae) P(iae) F(idelis) et al(arum) coh(ortium) / cl(assis) q(uae) s(ub) Q(uinto) Acut(io) / [s]o(b) [cu(r)a] M(arci) Iu[l]i / Cossuti )(centurionis) l(egionis) VI / Vic(tricis) P(iae) [F(idelis)]
- CIL XIII 7715: [I(ovi) O(ptimo) M(aximo) i]t Her(culi) [Sax(ano?)] / l(egio) VI Vaig vore(ctrix) P(ia) F(idelis) l(egio) X / G(emina) P(ia) F(idelis) l(egio) XXII Pr(imigenia) P(ia) F(idelis) / et al(ae) co(hortes) cl(assis) / q(uae) s(ub) Q(uinto) Acut(io) / la seua(nt) cu(ra) M(arci) I(uli) / Cossuti / )(centurionis) l(egionis) VI Vic(tricis) / P(iae) F(idelis)
- CIL XIII 7716: I(ovi) O(ptimo) M(aximo) / et Her(culi) Sax(ano) / vexil(larii) / l(egionis) VI Vic(tricis) P(iae) F(idelis) l(egionis) X G(eminae) P(iae) F(idelis) / et al(arum) coh(ortium) cla(ssis) G(ermanicae) / P(iae) F(idelis) q(uae) s(ub) Q(uinto) Acut(io) / la seua(nt) cu(ra) M(arci) Iul(i) / Cossuti )(centurionis) / l(egionis) VI Vic(tricis) P(iae) F(idelis)
- ↑ P. Ej. CIL XIII 8533, Burgel, Alemània: ---I]li[o]s/ Victorinus/ )(centurio) leg(ionis) VI Vic(tricis) P(iae) F(idelis) D(omitianae)/ pro vex(illatione) l(egionis) eius/ et pro es v(otum) s(olvit) l(ibens) m(erito)
- ↑ P. Ej. CIL XIII 7716, Brohl, Alemània: I(ovi) O(ptimo) M(aximo)/ et Her(culi) Sax(ano)/ vexil(larii)/ l(egionis) VI Vic(tricis) P(iae) F(idelis) l(egionis) X G(eminae) P(iae) F(idelis)/ et al(arum) coh(ortium) cla(ssis) G(ermanicae)/ P(iae) F(idelis) q(uae) s(ub) Q(uinto) Acut(io)/ la seua(nt) cu(ra) M(arci) Iul(i)/ Cossuti )(centurionis)/ l(egionis) VI Vic(tricis) P(iae) F(idelis)
Bibliografia
[editar | editar còdic]- L. Keppie, "Legions Britanniae. Legions II Augusta, VI Victrix, IX Hispana, XX Valeria Victrix", (Yann Li Bohec ed.), Els légions de Rome sous li Haut-Empire, vol I, Lió, 2000, pp. 25-37.
- A. Morillo Cerdán & V. García Marcos, "Nous testimonis sobre les legions VI Victrix i X Gemina en la regió septentrional de la península Ibèrica", (Yann Li Bohec ed.) Els légions de Rome sous li Haut-Empire, vol. II, Lió, 2000, pp. 589-607.
- Emil Ritterling, "Legio VI Victrix", RE, vol. XII,2, Stuttgart, 1925,cols. 1598–1614.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Legio VI Victrix» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.