Bátavos
Els bátavos (en llatí: batavi) varen ser un poble germànic que vivia en la zona que en l'actualitat ocupen els Països Baixos. Originalment, eren part del poble taste i varen ser citats per Tácito com a habitants de la delta del Rin (Tácito, Historiae iv). Açò va dur a cridar en llatí Batavia a la regió.
Durant algun temps, entre 1795 i 1806, els Països Baixos varen adoptar el nom de República Bátava. Inclús Jakarta, la capital d'Indonèsia, va ser denominada Batavia entre 1619 i 1942, durant la colonisació neerlandesa.
Història
[editar | editar còdic]Juliol César cita als bátavos (Batavi) en la seua obra Comentaris a la guerra de les Galias, llibre IV, 10.1, situant-los en una illa a on el Rin se separa en un braç, el Waal. La posició estratègica del lloc va ser aprofitada pels romans per a establir fortificacions.
Els descobriments arqueològics evidencien que vivien en chicotetes poblacions, de 6 a 12 cases, cultivant les fèrtils terres que es troben entre els dos rius, vivint de l'agricultura i la crío del ganado. El major assentament romà en la zona va ser un Oppidum Batavorum, destruït per complet durant els tumults bátavas.
Tácito, en la seua obra D'origine et situ Germanorum, cita als bátavos com les més braves tribus de la zona, endurits en les guerres, que tenien les seues pròpies cohortes en els seus caps que varen combatre en Britania. Afirma que mantenien relacions amistoses en Roma, com a aliats, sense necessitat de pagar tributs o taxa alguna. «Solament varen suministrar al Imperi armes i hòmens», va remarcar Tácito. Estaven ben preparats, per la seua destrea en els cavalls i la seua increible capacitat per a creuar els rius en les seues forces sense perdre la formació i sense necessitat d'usar ponts. Dión Casio descriu esta sorprenent tàctica empleada per Aulo Plaucio contra els bàrbars en la batalla del riu Medway.
A pesar de l'aliança en Roma, els bátavos es varen sublevar en la Germania Inferior entre el 69 i el 70, liderats per Cayo Juliol Civilis, donant conte de quatre legions en una humillante derrota del eixèrcit romà. Despuix, un gran contingent al mando de Quint Petilio Cerial va derrotar als bátavos. L'orige es remonta a Galba, qui va dissoldre en deshonor els Corporis Custodes, guàrdia personal dels emperadors romans composta per bátavos i va ordenar la detenció dels seus dos príncips: Cayo Juliol Civilis i el seu germà Claudio Paulo. Es desconeixen les raons de Galba, pero semblen estar fundades en la llealtat mostrada pels bátavos a Nerón en Germania. Cayo va retornar a Batavia, pero el seu germà va ser eixecutat en el 68.
Han segut trobades numeroses tombes i altars de bátavos a lo llarc del Mur d'Adriano, en especial en Escòcia, Alemània, Yugoslàvia, Hongria, Romania i Àustria, datades en els sigles II i III. Es creu que a partir d'este últim, els bátavos es varen fusionar en atres pobles, com els francs i els frisones.
Bibliografia
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bátavos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.