Tribuno militar
Un tribuno militar és tant un oficial d'una legió romana com un càrrec oficial de l'estat romà.
En el periodo republicà hi havia sis tribunos militars assignats a cada legió. Se'ls donava l'autoritat a dos d'ells al mateix temps i anaven rotando en el mando cada més entre els sis, encara que no hi havia una divisió inherent de responsabilitats i qualsevol d'ells podia rebre una determinada missió pel magistrat al càrrec de l'eixèrcit.[1] Els tribunos eren freqüentment aspirants al ranc senatorial, i eren elegits pels comicis tribunados i en menor mida pel Senat.
Per a conseguir el lloc, importava més la posició aristocràtica de la persona en qüestió que la seua idoneïtat per al càrrec, i es considerava un lloc útil per a conseguir rèdits polítics per part de jóvens influents. No obstant, no hi havia verdaderes restriccions sobre edat o experiència; el propi Catón el Vell, pese a haver segut prèviament cònsul i a haver celebrat triumfos, va ocupar posats de tribuno militar baixe atres magistrats en posterioritat.[1]
Història
[editar | editar còdic]Durant el començ de la república, els tribunos a voltes eren elegits per a ocupar el lloc dels propis cònsuls com a caps de l'estat romà. Estos càrrecs eren coneguts en llatí com Tribuni militum consulari potestate, "Tribunos Militars en Poder Consular". En eixe cas, en lloc dels dos cònsuls s'elegien entre quatre i sis tribunos militars, durant un mandat d'un any (la mateixa duració que el mandat dels cònsuls). No estan molt clares les raons per a això, encara que Tito Livio en ocasions aludix a les lluites entre les classes socials (patricios i plebeus) d'esta época. És possible que els patricios recolzaren l'elecció de cònsuls i els plebeus la de tribunos militars en part pel fet de que, segons eixe autor, la magistratura del consulat estava per llavors reservada als patricios, mentres que no existia eixa restricció en el cas del tribuno militar. No obstant, esta opció va caure en desús despuix de l'any 366 a. C.
Despuix de les reformes realisades per Cayo Mario creant un eixèrcit professional, cada legió passaria a estar dirigida per un llegat propi. Es varen seguir nomenant per a cada legió sis tribunos, pero els seus deures i responsabilitats varen canviar.
El segon en el mando despuix del llegat era el tribuno laticlavio, un home jove de ranc senatorial. Se li donava este lloc per a observar i deprendre del llegat. Els atres cinc tribunos eren llaugerament inferiors en ranc, i eren cridat tribunos angusticlavios. Eren hòmens de la classe ecuestre i que ya havien participat en anteriors accions militars.
De la mateixa manera que en les seues anteriors funcions, els tribunos en l'eixèrcit professional no tenien deures específics, i el llegat s'encarregava d'assignar les tasques quan anara necessari.[2]
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Tito Livio. Història de Roma des de la seua fundació, Madrit: Ed. Gredos. ISBN 84-249-1429-5.
- Y. Li Bohec, L'eixèrcit romà: instrument per a la conquista d'un imperi, Ed. Ariel, Barcelona, 2004, ISBN 84-344-6723-2 978-84-344-6723-1
- Adrian Goldsworthy, L'eixèrcit romà, Ed. Akal, Madrit 2005, ISBN 84-460-2234-6, 978-84-460-2234-6
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Paul Erdkamp (2011). A Companion to the Roman Army, John Wiley & Sons. ISBN 9781444393767.
- ↑ «Tribuno romà (grau militar)» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 9 d'octubre de 2020. Consultat el 6 d'octubre de 2020.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tribuno militar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.