Anar al contingut

Anex:Legions romanes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Este artícul és un llistat de les legions romanes, incloent alguns dels seus fets destacables.

La secció Legions de l'Imperi inicial conté un directori de totes les legions en una sola taula, junt en les seues senyes més bàsiques: número i nom de la legió (en enllaços a l'artícul corresponent), emblema, data de fundació i nom del fundador, data de dissolució i zona de desplegament geogràfic. Les notes oferixen una traducció del nom de la legió i detalls adicionals, com la cantitat de legionaris, dates de desplegament i atres senyes d'interés general. Una segona taula reorganisa l'informació per províncies, permetent al llector vore les legions desplegades en la regió que li interesse durant sis dates clau.

Història

Artícul principal → Legió romana.
Províncies de l'Imperi romà al final del regnat de l'emperador Trajano, 117 d. C.

Fins al I, les legions de la República romana eren levas ciutadanes temporals, activades per a campanyes específiques i llicenciades en concloure estes. A partir d'eixa data, la legió romana era una mescla d'unitats voluntàries i reclutades, a on la legió en sí mateixa es mantenia activa molt despuix d'acabada la campanya per la que es va activar, i els seus efectius anaven sent renovats. Una gran cantitat de legions va ser activada per pretenents rivals durant el periodo de guerres civils del 49 a. C. al 30 a. C..

Quan César Augusto va conseguir fer-se en el poder i fundar l'Imperi romà l'any 30 a. C., va procedir a dissoldre a més de 50 de les legions existents. En les restants 28 va formar el núcleu del primer eixèrcit Imperial, mantenint-se actives vàries d'elles durant més de 300 anys. Augusto i els seus successors varen convertir les legions en unitats permanents de soldats professionals que s'allistaven durant un periodo estàndar de 25 anys de servici.

Durant l'Imperi tardà (284 al 476), es conta en menys referències històriques sobre les legions. Varen seguir sent unitats professionals, pero en eixe periodo eren radicalment distintes en tamany, estructura i funcions tàctiques a lo que havien segut les seues predecessores, a pesar de que moltes encara tenien els noms tradicionals. Les reformes militars que varen canviar el paper i la forma de les legions varen ser realisades principalment per Diocleciano i Constantino I el Gran, i varen acabar de completar-se en alguns canvis menors en el IV.

D'algunes es desconeix el seu final o este ha segut silenciat per les fonts clàssiques. Cal tindre en conte que els historiadors i cronistes romans eren extremadament reservats a l'hora de registrar en els seus escrits aquelles legions que varen ser deshonrades, provablement degut a que el recort de la seua memòria estiguera prohibit. Igualment ocorria en aquelles que varen ser aniquilades en el camp de batalla, no sent donat a conéixer per qüestió de moral pública i per a assegurar l'estabilitat política del imperi.

Número i nom de les legions

La numeració de les legions és confusa. Moltes compartixen el mateix número. César Augusto va numerar les legions que va fundar personalment des del I, pero també va heretar números dels seus predecessors. Cada emperador normalment numerava les legions que reclutava ell mateix escomençant també des de I. No obstant, esta pràctica no es va seguir de forma consistent: per eixemple, Vespasiano va mantindre el número anterior per a les legions que va reconstruir a partir d'unitats dissoltes; la primera legió reclutada per Trajano es va numerar com XXX, ya que ya hi havia 29 legions en servici en el moment de la seua fundació. Els números XVII, XVIII i XIX corresponen a les legions aniquilades en la batalla del bosc de Teutoburgo, i mai es varen tornar a amprar. Com a resultat d'esta evolució més be caòtica, és necessari mencionar també el nom de la legió per a poder distinguir-les.


Les legions solien tindre varis títuls i noms, otorgats normalment per l'Emperador reinante despuix de campanyes successives. Per eixemple, la legió XII Fulminata també era Paterna (paternal), Victrix (victoriosa), Antiqua (venerable), Certa constans (confiable, ferma) i Galliena (de Galieno). Aixina mateix es feya entrega a les legions d'atres títuls, com Pia fidelis o fidelis constans, ocasionalment més d'una volta a la mateixa legió. En esta taula només s'usen els noms més comuns i establits.

El renom de cada legió va poder haver segut concedit be com a títul honorífic (Legio VIII Augusta), per fets d'armes despuix de haver guanyat alguna batalla o campanya (Legio XX Valeria Victrix), per haver permaneixcut fidel en algun tumult (Legio XI Claudia Pia Fidelis), per la regió a on estiguera concentrada (Legio IV Macedonica), pel lloc a on va ser reclutada (Legio III Italica), per la fusió de dos o més legions (Legio XIII Gemina), per alguna característica especial (Legio X Equestris), etc. En atres casos el seu significat és confús. Per eixemple, en el cas de la Legio V Alaudae, es creu que va tindre este sobrenom pel penacho de plomes de torruana en els caixcos en lloc de crines de cavall com era lo normal, encara que existixen atres interpretacions. D'igual manera que a una legió li la recompensava en un títul honorari per les seues accions, este també podia ser perdut si donava mostres de covardia o negligència, com li va ocórrer a l'I Augusta per haver perdut l'àguila en combat durant les guerres càntabres, en independència d'atres sanguinosos castics com diezmar (eixecutar a una dècima part dels hòmens) o quintar (eixecutar a una quinta part).

Els títuls geogràfics poden indicar:

  • La regió en la que la legió va ser reclutada originalment, p.ej. Italica => d'Itàlia
  • Pobles als que la legió ha vençut, p.ej. Parthica => victoriosa sobre l'Imperi partixc

Les legions que duen el nom personal d'un Emperador, o del seu gens (clan), com a Augusta o Flavia, o be varen ser fundades per dit Emperador, o be varen rebre el nom com a símbol d'especial estimació.

El nom de gemina pot significar que la legió està agermanada en una atra. Alternativament, també pot expressar que dita legió està dedicada als gemini (bessons) Rómulo i Rem, els llegendaris fundadors de Roma.

Base principal

Esta columna mostra on es trobava la base principal o Quarter General (castra) en el que la legió va passar el major temps durant el Principat. Vegen-se les notes per a cada legió sobre els noms romans de dites bases, aixina com dates i noms de les principals usades. Les legions en freqüència compartien les seues bases en atres estacionades en la mateixa zona. Destacaments de les legions podien ser enviats per periodos llarcs a atres bases i províncies, segons dictaren les necessitats operatives.

Emblemes

Les legions solien tindre més d'un emblema al mateix temps, i ocasionalment podien canviar-ho. Les legions reclutades per Juliol César solien usar originalment com a emblema un bou. Les reclutades per César Augusto solien amprar un mascle cabrío.

Data de dissolució

Per a les legions documentades en el IV i posteriors, no se sap hui dia cóm o quàn varen ser dissoltes. Les legions que varen desaparéixer abans del 284, la raó (certa o més provable) es mostra com:

  • XX, aniquilada en batalla
  • DD, desbandada en deshonor
  • DE, destí desconegut

Localisació

Indica la Província romana en la que es trobava la base (castra) en cada una de les dates clau. X indica que la legió no existia en eixa data. Vegen-se les notes per a detalls del castra i la duració dels destins.


Els noms de les províncies i fronteres s'usen tal com eren en el periodo del Principat fins al 107 d. C., durant el regnat de Trajano i despuix de l'anexió de Dacia i Aràbia Petraea. El mapa amprat mostra les províncies al final del regnat de Trajano, en el 117 d. C. Són les mateixes províncies de l'any 107 d. C., exceptuant a Armènia i Mesopotamia, que encara pertanyien a l'Imperi (varen ser abandonades poc despuix de la mort de Trajano), i Panonia, que havia segut dividida en dos cap al 107. En realitat, les fronteres provincials varen ser modificades vàries voltes durant el periodo 30 a. C. - 284 d. C., lo que causa discrepàncies en atres fonts sobre la localisació exacta d'una legió en una data concreta.

Legions de la República romana tardana

Fins a les reformes de Mario del 107 a. C., les legions de la República de Roma estaven formades per leves obligatòries de ciutadans romans, que devien prestar un servici militar a la república sempre que compliren en els requisits exigits, i que eren activades sempre que fora necessari. Usualment eren autorisades pel Senat romà i dissoltes en quant passava la necessitat.

Les reformes de Mario, sorgides per la necessitat de mantindre guarnicions en les cada volta més lluntanes fronteres de la República, varen convertir a les legions en unitats permanents, que podien mantindre's activades com a unitat durant anys, o inclús décades. Encara que encara es practicaven levas, els legionaris podien allistar-se voluntàriament per un periodo mínim de sis anys a canvi d'un salari fix. Els requisits sobre propietats per a poder allistar-se, que ya estaven molt reduïts, varen ser eliminats per complet. Això va permetre realisar una gran cantitat de reclutament voluntaris entre el proletariat que no tenia propietats, atret pel treball remunerat que oferien les legions.

Durant l'últim sigle de la República, els procònsuls que governaven les províncies fronterices es varen ser fent cada volta més poderosos. El mando sobre legions activades que lluitaven en campanyes militars distants i àrdues tendia a traslladar la llealtat personal d'eixes legions del Senat romà a la persona del procònsul. Estos Imperators (de Imperator, terme en el que els calificaven les seues tropes, que inicialment significava General victoriós) varen escomençar a enfrontar-se uns en uns atres, iniciant guerres civils per a conseguir el control de l'Estat. Eixemples d'este tipo d'activitats serien Lucio Cornelio Sila, Juliol César, Cneo Pompeyo Magne, Marco Licinio Craso, Marco Antonio o el propi Octavio, que seria més vesprada conegut com César Augusto, el primer Emperador. En este context, els Imperatores varen activar multitut de legions sense l'autorisació del Senat, a voltes usant els seus propis recursos (generalment extorsionats prèviament de les províncies que controlaven). A mida que es varen ser resolent les guerres civils, moltes d'estes unitats "privades" eren dissoltes, encara que sempre s'activaven més per a ser amprades en la següent.

Les legions incloses en la llista següent varen tindre una història lo prou prolongada com per a aparéixer en les fonts de l'época. La majoria varen ser activades per Juliol César, i posteriorment incloses per Augusto com a núcleu del seu eixèrcit, junt en algunes activades per Marco Antonio.

Legions durant l'Alt Imperi romà

Localisació dels campaments de les legions romanes, 80 d. C.

Legio I

Legio II

Legio III

Legio IV

Legio V

Legio VI

Legio VII

Legio VIII

Legio IX

  • Legio IX Hispana (de Hispania) — Abans del 58 a. C. fins al cap del 120 d. C. (provablement aniquilada durant la rebelió dels judeus), Juliol César

Legio X

Legio XI

Legio XII

Legio XIII

Legio XIV

Legio XV

Legio XVI

Legio XVII

Legio XVIII

Legio XIX

Legio XX

Legio XXI

Legio XXII

Legio XXX

Legions durant el Baix Imperi romà

Durant el IV, les legions varen perdre el paper de columna vertebral del eixèrcit romà en favor de les unitats de cavalleria. La seua nova funció va ser la de control estàtic de les fronteres del Imperi, custodiant les guarnicions fortificadas en el llimes i zones més propenses a les invasions enemigues. Moltes continuarien existint encara despuix de la deposició dels últims emperadors a finals del V.

Desplegament i cantitat de les legions romanes

República romana tardana

Durant l'época dels triunviraros, ademés de les legions allistades pel Senat romà, els triunviros podien allistar les seues pròpies legions en les províncies que tenien assignades. En escomençar l'enfrontament entre César i Pompeyo el Gran (49 a. C.) s'havien alcançat les 30 legions, pero el número continuaria creixent. En la Batalla de Filipos (42 a. C.) es varen enfrontar de l'orde de 40 legions, tenint bandos els contendentes en total prop de 50 legions.

Desplegament de les legions al començ de la segona guerra civil de la República romana (49 a. C.)

César: 8 legions (5 en Gàlia Comata, 2 en Narbonense i 1 en Gàlia Cisalpina)

Pompeyo: 8 legions (5 en Hispania Citerior, 2 en Hispania Ulterior i 1 en Àfrica)

República Romana: 14 legions (7 en I Itàlia, 1 en Sicília, 1 en Macedònia, 2 en Àsia, 1 en Cilicia i 2 en Síria)

Total: 30 legions

Reordenació al principi del Imperi romà

En acabar de les guerres civils que varen posar fi a la República hi havia més de 50 legions. Augusto va desmovilizar algunes i va fusionar unes atres, establint un número de 28 legions, que va repartir per les províncies fronterices.

Localisació de les legions romanes el principis del I.
Desplegament de les legions romanes abans de la Batalla del bosc de Teutoburgo (any 9)
N.º unitat legionari aquarterament localitat moderna província romana
1
 Legio XVII (perduda 9 d. C.) s/n Marktbreit Germania (Magna)
2
 Legio XVIII (perduda 9 d. C.) s/n Anreppen Germania (Magna)
3
 Legio XIX (perduda 9 d. C.) Aliso Haltern am See Germania (Magna)
4
 Legio V Alaudae Castra Vetera Xanten Gàlia Bèlgica / Germania Inf.
5
 Legio I Germanica Moguntiacum
Colónia Agrippina en 9 d. C.
Castra Bonnensia en 16 d. C. 		Magúncia
Colónia en 9 d. C.
Bonn en 16 d. C. 		Gàlia Bèlgica
Germania Inferior en 9 d. C.
Germania Inferior en 16 d. C.
6
 Legio XIV Gemina Mogontiacum Magúncia Gàlia Bèlgica / Germania Sup.
7
 Legio XVI Gallica Moguntuacum
Colónia Agrippina en 9 d. C. 		Magúncia
Colónia en 9 d. C. 		Gàlia Bèlgica
Germania Inferior des de 9 d. C.
8
 Legio XXI Rapax Augusta Vindelicorum
Castra Vetera en 9 d. C. 		Augsburc
Xanten en 9 d. C. 		Recia i Vindelicia
Germania Superior en 9 d. C.
9
 Legio XX Valeria Victrix Augusta Vindelicorum
Colónia Agrippina en 9 d. C. 		Augsburc
Colónia en 9 d. C. 		Recia i Vindelicia
Germania Inferior en 9 d. C.
10
 Legio XV Apollinaris Carnuntum Altenburg-Petronell Panonia
11
 Legio VIII Augusta Poetovio Ptuj Panonia
12
 Legio IX Hispana Siscia Sisak Panonia
13
 Legio XIII Gemina Emona
Augusta Vindelicorum en 9 d. C.
Vindonissa en 16 d. C. 		Liubliana
Augsburc en 9 d. C.
Windisch en 16 d. C. 		Panonia
Recia i Vindelecia en 9 d. C.
Germania Superior en 16
14
 Legio XI Claudia Burnum Kistanje Dalmacia
15
 Legio VII Claudia Tilurium Gardun Dalmacia
16
 Legio IV Scythica Viminacium Kostolac Mesia
17
 Legio V Macedonica Oescus Gigen Mesia
18
 Legio III Gallica Antiochia Antioquía Síria
19
 Legio XII Fulminata Raphanea Châma Síria
20
 Legio VI Ferrata Raphanea Châma Síria
21
 Legio X Fretensis Jerusalem Jerusalem Judea
22
 Legio XXII Deiotariana Nicopolis d'Aleixandria Aleixandria Egipte
23
 Legio III Cyrenaica Coptos i Thebae Qift i Al Uqsur Egipte
24
 Legio III Augusta Ammaedara Haidra Àfrica proconsolar
25
 Legio II Augusta Petavonium o Iuliobriga ?
Moguntiacum en 9 d. C. 		Rosinos de Vidriales o Retortillo ?
Magúncia en 9 d. C. 		Hispania Citerior
Germania Superior en 9.d. C.
26
 Legio IIII Macedonica Pisoraca Herrera de Pisuerga Hispania Citerior
27
 Legio VI Victrix Legio León Hispania Citerior
28
 Legio X Gemina Asturica Augusta Astorga Hispania Citerior

Dinastia Juliol-Claudia

Despuix del "desastre de Vare" (Batalla del bosc de Teutoburgo), a on es varen perdre 3 legions (XVII, XVII i XIX), el número de legions es va reduir a 25. Pero en l'any 37, Calígula va crear dos legions, la Legio XV Primigènia, i la Legio XXII Primigènia, elevant el número de legions a 27. Despuix, Nerón va allistar dos noves legions, la Legio I Italica en l'any 66 i la Legio I Adiutrix en l'any 67, lo que va elevar la sifra de legions a 29, al final de la dinastia Juliol-Claudia.

Dinastia Flavia

En l'any 68, durant la guerra civil de l'any 68-69 es varen crear 2 legions per part dels usurpadores: Lucio Clodio Macro va crear la Legio I Macriana liberatrix i Galba va crear la Legio VII Galbiana, elevant temporalment el número de legions a 31. A l'any següent, en la derrota de Macro, la Legio I Macriana liberatrix va ser dissolta, mentres la Legio VII Galbiana es va fusionar en la Legio I Germanica, per a formar la Legio VII Gemina per a disminuir de nou la cantitat de legions a 29.

Ademés en l'any 70, despuix de la Rebelió dels bátavos, la Legio IV Macedonica, la Legio XV Primigènia i la Legio XVI Gallica varen ser llicenciades en deshonor. En el seu lloc es varen crear la Legio IV Flavia Felix, la Legio XVI Flavia Firma i la Legio II Adiutrix, en lo que el número de legions va permanéixer en 29.

Domiciano va allistar en l'any 82 una nova legió, la Legio I Minervia, lo que va elevar la cantitat de legions a 30.

Ademés, en Domiciano es varen perdre dos legions, la Legio V Alaudae en la Batalla de Tapae (87), i la Legio XXI Rapax en l'any 92 a mans dels sármatas, també en la zona del Danubio, en lo que el número de legions va disminuir una atra volta a 28.

Dinastia Antonina

A l'arribada de Trajano al poder en l'any 98 hi havia 28 legions. Trajano va allistar dos legions en l'any 105 per a la Segona Guerra Dácica, la Legio II Traiana Fortis i la Legio XXX Ulpia Victrix, elevant el total a 30 legions.

Despuix, també durant la dinastia Antonina varen desaparéixer dos legions, la Legio IX Hispana i la Legio XXII Deiotariana, sense que se sàpia a ciència certa el seu destí final. La primera provablement aniquilada en la guerra contra els parts en l'any 161. La segona va poder perdre-se o llicenciar-se despuix del tumult de Bar Kojba (132-135) o també va poder perdre-se en les guerres contra els parts de 161, al principi del regnat de Marco Aurelio. El total de legions va descendir novament a 28.

Marco Aurelio va allistar dos noves legions, la Legio II Italica i la Legio III Italica, en l'any 165 al principi de les guerres marcomanas per a defendre el nort d'Itàlia, quedant despuix acuarteladas en Nórico i Recia per a defendre els passos dels Alps. Aixina, el número de legions va tornar a alcançar les 30.

Localisació de les legions romanes en Adriano.
Desplegament de les legions romanes despuix de la construcció del Mur d'Adriano (c. 125)
N.º unitat legionari aquarterament localitat moderna província romana
1
 Legio VI Victrix Eburacum York Britania Inferior
2
 Legio XX Valeria Victrix Deva Victrix Chester Britania Inferior
3
 Legio II Augusta Isca Silurum Caerleon Britania Superior
4
 Legio IX Hispana Ulpia Noviomagus Batavorum Nimega Germania inferior
5
 Legio XXX Ulpia Victrix Castra Vetera Xanten Germania inferior
6
 Legio I Minervia Bonna Bonn Germania inferior
7
 Legio XXII Primigènia Mogontiacum Magúncia Germania superior
8
 Legio VIII Augusta Argentoratum Estrasburc Germania superior
9
 Legio X Gemina Vindobona Viena Panonia Superior
10
 Legio XIV Gemina Carnuntum Altenburg-Petronell Panonia Superior
11
 Legio I Adiutrix Brigetio Újszőny-Komárom Panonia Inferior
12
 Legio II Adiutrix Aquincum Budapest Panonia Inferior
13
 Legio IV Flavia Felix Singidunum Belgrat Mesia superior
14
 Legio VII Claudia Viminacium Kostolac Mesia superior
15
 Legio XIII Gemina Apulum Alba Iulia Dacia
16
 Legio I Italica Novae Svishtov Mesia inferior
17
 Legio XI Claudia Durostorum Silistra Mesia inferior
18
 Legio V Macedonica Troesmis Igliţa-Turcoaia Mesia inferior
19
 Legio XV Apollinaris Satala Sadak Capadocia
20
 Legio XII Fulminata Melitene Melitene Capadocia
21
 Legio XVI Flavia Firma Samosata Samsat Síria (Comagene)
22
 Legio IV Scythica Zeugma Belkis Síria (Comagene)
23
 Legio III Gallica Raphanea Châma Síria
24
 Legio VI Ferrata Raphanea Châma Síria
25
 Legio X Fretensis Aelia Capitolina Jerusalem Judea
26
 Legio III Cyrenaica Bostra Bosra Aràbia Pétrea
27
 Legio II Traiana Fortis Nicopolis d'Aleixandria Aleixandria Egipte
28
 Legio XXII Deiotariana Nicopolis de Alejandria Aleixandria Egipte
29
 Legio III Augusta Lambaesis Tazoult-Lambèse Numidia
30
 Legio VII Gemina Legio León Hispania Tarraconense

Dinastia Severa

Quan Septimio Sever es va proclamar emperador, hi havia 30 legions. Despuix va crear tres noves legions en l'any 197, la Legio I Parthica, Legio II Parthica i la Legio III Parthica, per a la campanya contra els parts, elevant el número de legions a 33. Dos d'elles (la I Parthica i la III Parthica) varen quedar acantonades en la nova província romana de Mesopotamia-Osroena, mentres que l'atra (la II Parthica) es acuarteló en les rodalies de Roma com a força de reserva a disposició de l'emperador.


Durant el govern de Sever Alejandro és conegut que es va allistar una Legio IIII (IV) per a la campanya contra els perses sasánidas en l'any 231, que va elevar el total de legions a 34. Alguns historiadors el han identificat com Legio IV Italica, mentres uns atres l'identifiquen en la Legio IV Parthica, que seguiria la série del seu antecessor Septimio Sever, ademés de haver segut creada també per a una campanya en Mesopotamia.

Localisació de les legions romanes despuix de Septimio Sever (211).
Desplegament de les legions romanes despuix de Sever Alejandro (235)
N.º unitat legionari aquarterament localitat moderna província romana
1
 Legio VI Victrix: Eburacum York Britania Inferior
2
 Legio XX Valeria Victrix Deva Victrix Chester Britania Inferior
3
 Legio II Augusta Isca Silurum Caerleon Britania Superior
4
 Legio XXX Ulpia Victrix Castra Vetera Xanten Germania inferior
5
 Legio I Minervia Bonna Bonn Germania inferior
6
 Legio XXII Primigènia Mogontiacum Magúncia Germania superior
7
 Legio VIII Augusta Argentoratum Estrasburc Germania superior
8
 Legio IV (Italica o Parthica) ? Argentoratum ? Estrasburc ? Germania superior
9
 Legio III Italica Castra Regina Ratisbona Recia
10
 Legio II Italica Lauriacum Enns Nórico
11
 Legio X Gemina Vindobona Viena Panonia Superior
12
 Legio XIV Gemina Carnuntum Altenburg-Petronell Panonia Superior
13
 Legio I Adiutrix Brigetio Újszőny-Komárom Panonia Inferior
14
 Legio II Adiutrix Aquincum Budapest Panonia Inferior
15
 Legio IV Flavia Felix Singidunum Belgrat Mesia superior
16
 Legio VII Claudia Viminacium Kostolac Mesia superior
17
 Legio XIII Gemina Apulum Alba Iulia Dacia Apulense
18
 Legio V Macedonica Potaissa Turda Dacia Porolisense
19
 Legio I Italica Novae Svishtov Mesia inferior
20
 Legio XI Claudia Durostorum Silistra Mesia inferior
21
 Legio XV Apollinaris Satala Sadak Capadocia
22
 Legio XII Fulminata Melitene Melitene Capadocia
23
 Legio III Parthica Nisibis Nusaybin Mesopotamia i Osroena
24
 Legio I Parthica Singara Sinjar Mesopotamia i Osroena
25
 Legio IV Scythica Zeugma Belkis Syria Coele
26
 Legio XVI Flavia Firma Sura ? Syria Coele
27
 Legio III Gallica Raphanea Châma Syria Phoenicia
28
 Legio X Fretensis Aelia Capitolina Jerusalem Syria Palaestina
29
 Legio VI Ferrata Caparcotna Lajjun Syria Palaestina
30
 Legio III Cyrenaica Bostra Bosra Aràbia Pétrea
31
 Legio II Traiana Fortis Nicopolis de Alejandria Aleixandria Egipte
32
 Legio III Augusta Lambaesis Tazoult-Lambèse Numidia
33
 Legio II Parthica Castra Albana Albano Laziale Itàlia
34
 Legio VII Gemina Legio León Hispania Tarraconense

Resum de desplegaments

Alt Imperi Romà: Desplegament geogràfic de les legions (30 a. C. - 284 d.C.)
Província romana Nom actual
(approx.) 		30 a.C.
Inicis d'Augusto 		14 d.C.
Final d'Augusto 		67 d.C.
Nerón 		96 d.C.
Domiciano 		212 d.C.
Caracalla 		284 d.C.
Diocleciano
Britania Anglaterra/Gales XRE XRE (anexionada 43 d. C.) 4 IIa, IXh, XIVg, XXvv 3 IIa, IXh XXvv 3 IIa, VIv XXvv 3 IIa, VIv XXvv
Llimes del Rin
Germania Inferior Bèlgica, Holanda, Luxemburc, oest d'Alemània 4 Ig Va XXvv XXAnar 4 Ig Va XVp XVIg 3 Im VIv Xg 2 Im XXXu 2 Im XXXu
Germania Superior Alemània/Alsàcia 1 XVIg 4 IIag XIIIg XIVg XVIg 2 IVm XXIIp 4 VIIIa XIc XIVg XXIIp 2 VIIIa XXIIp 2 VIIIa XXIIp
subtotal Rin 1 8 6 7 4 4
Llimes Danubio
Recia S Alemània/Suïssa/Tirol XRE (anexionada 15 a. C.) 1 XXAnar 1 IIIi 1
Nórico Àustria XRE (anexionada 16 a. C.) 1 XVa 1 XVa 2 IIi XIVg 2 IIi XIVg
Panonia Àustria/oest de Hongria/Eslovènia XRE (anexionada 9 a. C.) 2 VIIIa IXh 1 XIIIg 2 Ia XIIIg 3 Ia IIad Xg 2 Ia Xg
Mesia Superior Sèrbia XRE (anexionada 6 d. C.) 1 IVg 1 VIIc 3 IIad IVf VIIc 2 IVf VIIc 2 IVf VIIc
Mesia Inferior N Bulgària 1(a) Vm (anexionada 6 d. C.) 1 Vm 2 Vm VIIIa 2 Ii Vm 2 Ii XIc 4 Ii Vm XIc XIIIg
Dalmacia Croàcia/Bòsnia 5 IVs XIc XIIIg XIVg XVa 2 VIIc XIc 1 XIc
Dacia Romania XRE XRE XRE XRE (anexionada 106 d. C.) 2 Vm XIIIg XRE (evacuada 275 d. C.)
subtotal Danubio 6 7 6 8 12 11
XXXX
Equivalent actual 30 a.C. 14 d.C. 67 d.C. 96 d.C. 212 d.C. 284 d.C.
Llimes oriental
Galacia Província d'Ankara en Turquia 2(a) VIIc XXIAneu (anexionada 25 a. C.)
Capadocia Turquia Central XRE XRE (anexionada 17 d. C.) 1 IVs 4 IVs VIf XIIf XVIf 4 IVs XIIf XVa XVIf 4 IVs XIIf XVa XVIf
Síria Síria/Líban 2 IIIg VIf 4 IIIg VIf Xf XIIf 4 IIIg VIf XIIf XVa 1 IIIg 3 Ip IIIg IIIp 3 Ip IIIg IIIp
Judea Palestina/Israel 1a Xf (anexionada 6 d. C.) 1 Xf 1 Xf 2 VIf Xf 1 Xf
Aràbia Pétrea Jordània/Sinaí XRE XRE XRE XRE (anexionada 106 d. C.) 1 IIIc 1 IIIc
subtotal Oriente 5 4 6 6 10 9
Llimes africà
Egipte Egipte llevat Sinaí 2(a) IIIc XIIf (anexionada 30 a. C.) 2 IIIc XXIAneu 2 IIIc XXIAneu 2 IIIc XXIAneu 1 IIt 1 IIt
Àfrica Tunis/Líbia 2 IIIa VIIIa 1 IIIa
Mauritània Argèlia/Marroc XRE XRE (anexionada 44 d. C.) 1 IIIa 1 IIIa 1 IIIa 1 IIIa
subtotal Àfrica 4 3 3 3 2 2
Províncies interiors
Tarraconense Espanya 9bIg IIag IVm Va VIv IXh Xg XXv XXAnar 3 IVm VIv Xg 2 VIv Xg 1 VIIg 1 VIIg 1 VIIg
Galia França/Bèlgica 3 XVII XVIII XIX 1 Ii
Itàlia Itàlia 1 IIp 1 IIp
subtotal interior 12 3 3 1 2 2
TOTAL IMPERIO 28 25 28 28 33 31(c)

N.B.: Qualsevol discrepància en atres fonts en les sifres donades dalt per a províncies individuals pot deure's a canvis en els llímits provincials. Per al propòsit d'esta taula, les fronteres provincials han segut assumides iguals a lo llarc del periodo, prenent com a referència l'any 107 d. C.

XRE = Fora de l'Imperi Romà
(a) = indica territori que era un Estat client de Roma en l'época
(b) = conjunt militar reunit per a les guerres càntabres
(c) = En 284, varen poder haver existit fins a sèt legions adicionals, totes creades en els últims catorze anys del Principat (270-84): I Ilirica, IV Marcia, I Isaura Sagittorum, II Isaura, III Isaura, I Armeniaca, II Armeniaca. La nostra evidència respecte a elles es basa casi per complet en la Notitia Dignitatum, un document redactat entorn a l'any 400. No podem estar segurs de la seua data de fundació, aixina que estes unitats s'han exclós de la taula. Ademés, una legió anomenada VI Hispana està atestada en una inscripció de mitan del III: com esta és l'única evidència d'esta unitat, és provable que tinguera una existència breu en aquella época.

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Legions_romanes&oldid=1486938»