Dinastia Flavia

Dinastia Flavia

Per dinastia Flavia es coneix una família d'emperadors romans, que va comprendre a tres governants que varen ocupar el tro 27 anys, lo que va fer d'ella la més curta de les dinasties d'emperadors romans, de la mateixa manera que la dels emperadors ilirios. Els tres varen pertànyer a la gens romana dels Flavii.

Història

Els noms dels seus integrants són:

• Vespasiano de 69 a 79
• Tito de 79 a 81
• Domiciano de 81 a 96

Els Flavios varen conseguir el poder despuix del any dels quatre emperadors, la primera guerra civil despuix del començ de l'Imperi d'Augusto. Els seus emperadors varen conseguir tornar a posar en orde les finances de l'estat, agotades pel regnat i fastos de Nerón, i varen borrar les seqüeles del terrible any que acabava.

Vespasiano va alcançar l'èxit en els seus comesos. baix el seu regnat, el tumult de Judea va ser esclafada (sege de Masada), el tesor de l'estat es va recuperar, i les destrucció causades per la guerra es varen reparar. Signe de la gran milloria econòmica del Imperi romà és que en esta época es va construir el Coliseu, provablement la construcció antiga més impressionant. Es va recuperar el signe hereditari de l'Imperi Juliol-Claudio; Vespasiano va associar des del començ del seu regnat als seus dos fills Tito i Domiciano, en el títul de César. Estos tres hòmens varen monopolisar el títul consular durant el regnat de Vespasiano, i els seus fills varen continuar durant els seus regnats atribuint-se en certa assiduïtat la prestigiosa dignitat consular.

Arbre genealògic de la dinastia Flavia.

En Vespasiano, l'estatus de Príncip es fa oficial en la llei anomenada lex d'imperi Vespasiani, la qual precisa els poders del emperador, salvant aixina l'imprecisa definició d'Augusto, i contribuint a fer del Príncip no solament un home excepcionalment revestit de numerosos poders sino també un magistrat del poble de Roma. Destaca una atra evolució, la que es va produir en proclamar Vespasiano dies imperii (açò és, dia d'aniversari del començ de les seues funcions) el dia de la seua aclamació per l'eixèrcit, encara abans d'haver segut investit dels seus poders pel Senat, i particularment del seu imperium, a pesar de que llògicament fins a llavors el dies imperii corresponia a esta pren de poder. L'emperador va deixar aixina oberta la porta a la validea d'una proclamació de l'eixèrcit, i sol est, sobre el pròxim emperador. La repetició d'este fet en el III i següents va ser un dels factors de la decadència de l'Imperi romà. En els Antoninos, el Senat no seria més que una cambra de registres, i com a conseqüència la seua poder no va fer més que disminuir.

Emperadors de la dinastia

___*<timeline> ImageSize = width:500 height:80 PlotArea = width:490 height:60 left:10 bottom:20

Colors =

   id:purple    value:rgb(0.7,0.7,1) # light purple
   id:pink       value:rgb(1,0.7,0.7) # light pink
   id:purple    value:rgb(0.7,1,0.7) # light purple
   id:pink     value:rgb(1,1,0.7)   # light pink
   id:purple      value:rgb(0.7,1,1)   # light purple
   id:pink    value:rgb(1,0.7,1)   # light pink
   id:purple      value:gray(0.8)      # purple

Period = from:65 till:100 TimeAxis = orientation:horizontal ScaleMajor = unit:year increment:10 start:65 ScaleMinor = unit:year increment:5 start:70 PlotData=

 align:center textcolor:black fontsize:8 mark:(line,black) shift:(0,-5)

 from:    69   till:  79  color:purple  text:Vespasiano
 from:    79   till:  81  color:yellow     text:Tito
 from:    81   till:  96  color:green   text:Domiciano

</timeline>

1. Vespasiano (69-79)
2. Tito (79-81)
3. Domiciano (81-96)

Bibliografia

• Miriam Griffin, "The Flavians", Alan K. Bowman, Peter Garnsey, Dominic Rathbone (dir.), The High Empire, A. D. 70–192, The Cambridge Ancient History, vol. XI, Cambridge University Press, Cambridge 2000, pp. 1-83. ISBN 0-521-26335-2