Silistra
Silistra (en búlgar Силистра) és una ciutat que es troba al nordest de Bulgària. Es troba en la vora sur del riu Danubio, que marca en eixe punt la frontera entre Bulgària i Romania.
Silistra està en el cor de la regió històrica de la Dobrudja, una fèrtil planura a cavall entre Bulgària i Romania i la possessió del qual ha segut en el passat disputada entre abdós nacions. Silistra forma part de la Dobrudja meridional, actualment atribuïda a Bulgària, mentres que la septentrional forma actualment partix de Romania. És, per una atra part, la capital de la província de Silistra i de la diòcesis de Silistra.
Història
[editar | editar còdic]
La ciutat de Silistra va ser fundada l'any 29, en el nom de Durostorum, baixe l'Imperi romà; la localitat va ocupar un lloc destacat en l'administració de la província romana de Mesia i en la defensa de la frontera del Danubio. Un campament militar va ser construït a finals de el I i va anar l'aquarterament de la legió XI Claudia des de principis de el II fins a a lo manco el V.
Durant l'Edat Mija, la ciutat era coneguda en el nom de Dorostol (entre el mandat del emperador Justiniano i el VI) i, posteriorment, de Drastar (en búlgar Дръстър), des del regnat del sar búlgar Simeón I, a partir del moment en que els búlgars queden en poder del territori.
Durant el periodo en que la ciutat va formar part del Imperi otomà, que va donar inici en 1388, Silistra es va convertir en una ciutat fortificada en el racó nordest del famós Quadrilàter "Deli Orman"[1] (format per les ciutats de Ruse, Silistra, Shumen i Varna), pero les fortificacions de la ciutat de Silistra varen ser destruïdes posteriorment en compliment de les clàusules del Tractat de Berlín (en 1878). Un any abans de dita data, la ciutat havia segut ocupada pel Eixèrcit rus, que havia expulsat d'ella als turcs. En eixa data, la ciutat va quedar incorporada a Bulgària, que acabava de recobrar la seua independència.
La ciutat de Silistra va passar a domini de Romania en 1913, d'acort en lo pactat en el Tractat de Sant Petersburgo que va posar fi a la segona guerra balcànica (guerra en la qual Bulgària va resultar perdedora), abans de retornar de nou a poder de Bulgària en 1940, d'acort en lo pactat entre abdós països en els Acorts de Craiova. En 1944, durant la Segona Guerra Mundial, l'Eixèrcit Rojo va fer la seua entrada en Bulgària precisament per la ciutat de Silistra, motiu pel qual un carro de combat soviètic està encara expost en la ciutat a modo de recort i homenage, a la vora del Danubio. L'entrada de les tropes de l'Unió Soviètica en el país va motivar el canvi de bando del mateix en la guerra (vore al respecte Bulgària durant la Segona Guerra Mundial) i la declaració de guerra contra el Tercer Reich.
Cultura
[editar | editar còdic]
La ciutat està dotada de dos teatres (un dels quals està especialisat en el públic infantil), una galeria d'art i dos museus (un d'arqueològic i un atre etnogràfic). En dits museus es troben expostes peces històriques que es remonten al periodo en que els tracios ocupaven la regió.
Per un atre costat, en l'interior de l'antiga fortalea otomana construïda en la zona alta de la ciutat, que ha segut recentment restaurada, es va inaugurar l'any 2006 un museu històric especialisat en la fortalea.
Economia
[editar | editar còdic]Silistra ha segut tradicionalment el mercat des del que s'exportaven les produccions agrícoles de les seues afores, centrades en els cereals i el vi, aixina com per diverses produccions silvícolas, com la fusta. De fet les afores de la ciutat estan coberts per vinyes.
Les principals indústries de Silistra són la transformació de productes cárnicos, l'indústria textil, l'agroalimentària en general i la fabricació de rajolas. Des de la caiguda del règim comuniste, la taxa de pare va aumentar fortament en la localitat.
Fins a principis de el XX va existir una pròspera indústria sedera, pero casi es va extinguir per una malaltia que va afectar al cuc de seda.
Demografia
[editar | editar còdic]La població de Silistra va conéixer un constant increment fins a principis dels anys 1990, pero la ciutat sofrix des d'eixes dates una important sagnia migratòria que es dirigix be cap a centres urbans dotats de major vitalitat econòmica (Sofia o Varna) o be cap a l'estranger. Per eixe motiu des d'eixes dates la curva de la població de la ciutat és clarament descendent.
Senyes demogràfics de Silistra entre 1892 i 2000:
En el cens de població corresponent a 1908, 6142 dels seus habitants eren búlgars i 4126 eren turcs.
Personalitats destacades
[editar | editar còdic]- Bíser Kírov (n. 1942), cantant (tenor) pop, productor i diplomàtic búlgar. Va ser conegut com «el búlgar més popular de Rússia».
Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ "Regió loca" en idioma turc
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Silistra.
- Web en informacions sobre Silistra
- Senyes climatològiques de Silistra
- Portal de Silistra - notícies de Silistra
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Silistra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.