Carro de combat
El carro de combat[1] o tanc[2] és un vehícul blindat d'atac en tracció de grugues o rodes, dissenyat principalment per a enfrontar-se a forces enemigues utilisant foc directe. Un carro de combat se caracterisa per tindre armes i blindage pesat, aixina com per un alt grau de movilitat que li permet creuar terrenys difícils a velocitats relativament altes.
Encara que els carros de combat són cars i requerixen de llogística, són una de les armes més temibles i versàtils del camp de batalla modern, tant per la seua capacitat d'atacar a objectius terrestres com pel seu valor al causar pànic en la infanteria enemiga.
Els carros de combat són màquines d'atac en gran potencia, rarament operen en solitari, estan organisats en unitats blindades en forces combinades. Sense tal soport, els carros de combat, a pesar del seu blindage i movilitat, serien vulnerables a l'infanteria, les mines i l'artilleria.
Història[editar | editar còdic]
Els tancs s'utilisaren per primera vegada durant la Primera Guerra Mundial per a trencar la guerra de trincheres i el seu paper evolucionà fins ocupar el lloc de la cavalleria en el camp de batalla.
El nom de tanc, Tank en anglés, aparegué en les fàbriques britàniques: s'enganyà als faeners per a mantindre el secret militar dient-los que estaven construint deposits d'aigua mòvils per al eixercit, pero estaven produint un vehícul de combat.[3]
El primer cas de tanc operatiu esta datat en la Batalla del Somme, el 15 de setembre de l'any 1916, quan aparegue un Mark I de la Royal Navy. Els francesos desarrollaren el Schneider CA1 i s'utilià per primera volta el 16 d'abril de l'any 1917. En la Batalla de Cambrai, el 20 de novembre de 1917 s'utilisaren massivament unitats de tancs. L'evolució de les condicions en el camp de batalla i la falta de fiabilitat forçaren a continuar desenrollant-se durante el rest de la guerra, produïnt nous models.
En el concepte del tanc ya establit, diferents països dissenyaren i construïren tancs en el periodo d'entre les dos guerres mundials. Durant este temps, diferents tancs foren comuns, la majoria desenrollades en el Regne Unit. Els tancs llaugers, pessaven deu tonellades o manco, s'utilisaven principalment per a exploració i portaven un canó llauger. Els tancs mijos, eren un poc més pesats i pensats per a recorreguts de grans distancies a altes velocitats. Finalment, els tancs pessats o d'infanteria, que eran molt blindats i eran generalment molt lents.
Durant la Segona Guerra Mundial es va vore una série d'alvanços en el diseny de tancs. Els alemans presentaren a combat tancs poc blindats i en armes llaugeres, com el Panzer I, que s'havia creat en l'intenció d'usar-se nomes en entrenaments seent un element clau per a la Blitzkrieg. Durant la guerra totes les forces incrementaren en gran medida la potencia de foc i el blindage dels seus tancs. Atre dels alvanç durant la guerra fon la millora dels sistemes de suspensió, ya que era un determinant principal per al rendiment del tanc al camp, i l'incorporació d'equips en ràdios, lo que millorava la coordinació de les unitats.
Conclosa la Segona Guerra Mundial, el desenroll del tanc continuà en la millora de les classes mijanes i pessades. Els tancs llaugers se llimitaven a faenes de reconeiximent i, en Estats Units, com recolçament de forces aerotransportades. Sens embarc, les llimitacions de pes dels transports aereos feyen impossible construir un tanc llauger practic, i esta classe fon desapareixent en el pas del temps.
La combinació de millors suspensions i motors va permetre als tancs mijos superar als primers tancs pessats. Afegint algo més de blindage i motors més grans, els tancs mijos quedaren protegits contra la majoria de les armes antitancs, mentres que la seua movilitat es conservava. En resposta a l'amenaça dels missils antitanc, es traslladà el desenroll del grossària del blindage a la tecnologia del blindage. La tecnologia del canó es mantingué de la mateixa manera a les decades anteriors, en la majoria dels tancs seguiren utilisant un sistema de carrega manual, pero en grans alvanç en l'efectivitat de la munició.
Disseny[editar | editar còdic]
Els tres factors determinants que determinen l'efectivitat del tanc són:
- La potencia de fòc: És la capacitat d'un tanc de derrotar a un blanc. Per açò hi ha que tindre en conter la distancia màxima en la que el blanc pot ser atacat, la capacitat d'atacar a blancs movils, la velocitat en la que es pot atacar multiples objectius i la capacitat de derrotar vehículs blindats.
- La movilitat
- La protecció
Referències[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Carro de combat.