Aelia Capitolina

Aelia Capitolina

Mosaic del VI en la que s'aprecia el Cardus Maximus, el carrer principal que començava en la porta nort (l'actual porta de Damasc) i travessava la ciutat cap al sur.

Aelia Capitolina (en llatí: Colónia Aelia Capitolina) era una ciutat construïda per l'emperador Adriano en l'any 131 per a ser ocupada com a colónia, posició diferent a la de polis; la va alçar sobre l'antiga Jerusalem, que estava en ruïnes quan ell va visitar la província de Judea, que al cap d'uns anys es convertiria en la província Síria-Palestina.

Nom

"Aelia" deriva del nom propi d'Adriano, Aelius, mentres que "Capitolina" significa que la ciutat nova es dedicava als deus de la Tríade capitolina, entre ells Júpiter, el temple de la qual en Roma es trobava en la Tossal Capitolina, i al que es va alçar un temple sobre les ruïnes del Temple judeu.

El nom llatí Aelia és l'orige etimològic del terme àrap Iliya (إلياء), l'antic nom islàmic per a Jerusalem fins que es va impondre el de Al-Quds (القدس), lo sagrat.

Construcció

Una legió adicional, la Legio VI Ferrata, va ser assentada en la província per a mantindre l'orde, i els treballs varen escomençar en l'any 131 luego que el governador de Judea, Tanda Rufo, va realisar la cerimònia de fundació. Una moneda romana en l'inscripció Aelia Capitolina que va ser falcada en l'any 132 confirma la data.

L'anunci de la construcció del temple de Júpiter va donar lloc a la segona guerra judeu-romana, la rebelió de Bar Kojba, entre els anys 132 i 135. A continuació, els romans varen prohibir als judeus viure en la ciutat, proscripció que va continuar fins al IV, en Constantino.

Vore també

• Judea (província romana)

Bibliografia

• Arnould-Béhar, Caroline: L' espace urbain d' Aelia Capitolina (Jérusalem): rupture ou continuité? en la revista Histoire urbaine n.º. 13, 2005, pags. 85-100, ISSN 1628-0482.