Xanten

Iglésia de l'Asunción en el districte de Marienbaum.

El recint amurallado de el XV, conegut com "Viktorstift".

L'iglésia evangèlica de la *plaça major*

La ciutat de Xanten [ksantən] o Sants es troba en la part inferior de la Baixa Renania en el noroest de Renania del Nort-Westfalia i és un municipi de la ciutat del districte de Wesel i membre de l'Eurorregión Rin-Waal. Prové el seu nom del llatí Xanctum per ad Sanctōs = "a on el Sant". Els pobles Beek, Birten, Lüttingen, Marienbaum, Mörmter, Obermörmter, Ursel, Vynen, Wardt i Willich pertanyen a Xanten.

La Xanten com a ciutat de romans, de catedrals, evoca una història de més de 2000 anys. Els seus orígens es troben en l'establiment de Castra Vetera i Colónia Ulpia Traiana durant l'Imperi romà i seguix en la fundació del Monasteri de Sant Víctor de Xanten en el VIII. Despuix de l'obertura del Parc Arqueològic de Xanten i del Centre de Recreació de Xanten en 1988, Xanten va ser el primer lloc de repòs reconegut com a tal en el districte de Düsseldorf.

Geografia

Xanten, l'única ciutat en Alemània el nom de la qual comença en equis ("X"), està situada a 51° 39′ 44″ de latitut nort i a 6° 27' 14" de llongitut este en el Niederrheinisches Tiefland, 35 km al noroest de Duisburg.

Història

Prehistòria

La primera evidència de vida humana en l'actual zona urbana està representada per les astrals de fusta trobades en la zona de Obermörmter de les postrimeries del Mesolítico.

Colonisació romana

En el 13/12 a. C. va ser fundat el castrum romà Castra Vetera prop de l'hui pedania de Birten.

Edat Moderna

Vila del Ducado de Cléveris, va ser ocupada per tropes espanyoles en 1598, en 1614 durant la crisis de la successió de Juliers-Cléveris firmant-se el Tractat de Xanten^[1] i en 1641 pels eixèrcits d'Hesse-Kassel.

Referències

↑ García, Bernardo José García (1996). La pax hispànica: política exterior del Duc de Lerma (en és), Leuven University Press. ISBN 978-90-6186-766-1.

Hermann Hinz: Xanten zur Römerzeit. Th. Gesthuysen, Xanten 1960, W. Renckhoff, Duisburg-Ruhrort 1963, Th. Gesthuysen, Xanten 1967, Dombuchhandlung, Xanten 1971, 1973, 1976 (6. Auflage).
Heike Hawicks: Sanctos – Xantum – Troia. Zoom Einfluss ottonisch-byzantinischer Beziehungen auf die Toponymie im Xantener Raum. Erschienen in: Uwe Ludwig, Thomas Schilp (Hrsg.): Mittelalter an Rhein und Maas. Beiträge zur Geschichte dones Niederrheins (= Studien zur Geschichte und Kultur Nordwesteuropas 8), S. 27–41. Waxmann, Münster/New York/München/Berlin 2004, ISBN 3-8309-1380-X
Ingo Runde: Xanten im frühen und hohen Mittelalter. Sagentradition – Stiftsgeschichte – Stadtwerdung (= Rheinisches Archiv 147). Verlag Böhlau, Köln/Weimar/Wien 2003, ISBN 3-412-15402-4.
Heike Hawicks: Xanten im späten Mittelalter. Stift und Stadt im Spannungsfeld zwischen Köln und Kleve (= Rheinisches Archiv 150). Verlag Böhlau, Colónia 2007, ISBN 3-412-02906-8
Stadt Xanten (Hrsg.): Studien zur Geschichte der Stadt Xanten 1228–1978. Rheinland-Verlag, Colónia 1978, 1983 (2. Auflage), ISBN 3-7927-0749-7
Dieter Kastner: 750 Jahre Stadt Xanten. Ausstellung der Stadt Xanten und der Archivberatungsstelle Rheinland. Rheinland-Verlag, Colónia 1978, ISBN 3-7927-0425-0

Friedrich Gorissen (Hrsg.): Florilegium Xantense. Xanten in der Literatur von 1464–1892. Rheinland-Verlag, Colónia 1984, ISBN 3-7927-0808-6
Thomas Otten: Die Ausgrabungen unter St. Viktor zu Xanten – Dom und Immunität (= Rheinische Ausgrabungen 53). Zabern, Magúncia 2003, ISBN 3-8053-3148-7
Julia Obladen-Kauder: Spurensuche in Xanten (= Führer zu archäologischen Denkmälern im Rheinland 3). Rheinischer Verein für Denkmalpflege und Landschaftsschutz, Colónia 2005, ISBN 3-88094-927-1
Michael Brocke: Xanten – Fund im Lapidarium. Erschienen in: Salomon Ludwig Steinheim-Institut für Deutsch-Jüdische Geschichte Duisburg (Hrsg.): Kalonymos – Beiträge zur deutsch-jüdischen Geschichte aus dem Salomon Ludwig-Institut der Universität Duisburg–Essen, 9. Jahrgang Ausgabe 3. Salomon Ludwig Steinheim-Institut, Duisburg 2006, S. 10–12, ISSN 1436-1213.
Ralph Trost: Eine gänzlich zerstörte Stadt – Nationalsozialismus, Krieg und Kriegsende in Xanten. Waxmann, Münster 2004, ISBN 3-8309-1413-X
Verein zur Erhaltung dones Xantener Domes i. V. (Hrsg.): Xantener Vorträge zur Geschichte dones Niederrheins. Band 1 – 1990–1992. Mönchengladbach 1993.
Dieter Geuenich (Hrsg.): Xantener Vorträge zur Geschichte dones Niederrheins. Band 2ff. Univ. Duisburg, Duisburg 1994ff. (Die Beiträge der Reihe werden als Einzelhefte und in Sammelbänden publiziert)

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Xanten» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] García, Bernardo José García (1996). La pax hispànica: política exterior del Duc de Lerma (en és), Leuven University Press. ISBN 978-90-6186-766-1.

[1]