Xanten
La ciutat de Xanten [ksantən] o Sants es troba en la part inferior de la Baixa Renania en el noroest de Renania del Nort-Westfalia i és un municipi de la ciutat del districte de Wesel i membre de l'Eurorregión Rin-Waal. Prové el seu nom del llatí Xanctum per ad Sanctōs = "a on el Sant". Els pobles Beek, Birten, Lüttingen, Marienbaum, Mörmter, Obermörmter, Ursel, Vynen, Wardt i Willich pertanyen a Xanten.
La Xanten com a ciutat de romans, de catedrals, evoca una història de més de 2000 anys. Els seus orígens es troben en l'establiment de Castra Vetera i Colónia Ulpia Traiana durant l'Imperi romà i seguix en la fundació del Monasteri de Sant Víctor de Xanten en el VIII. Despuix de l'obertura del Parc Arqueològic de Xanten i del Centre de Recreació de Xanten en 1988, Xanten va ser el primer lloc de repòs reconegut com a tal en el districte de Düsseldorf.
Geografia
[editar | editar còdic]
Xanten, l'única ciutat en Alemània el nom de la qual comença en equis ("X"), està situada a 51° 39′ 44″ de latitut nort i a 6° 27' 14" de llongitut este en el Niederrheinisches Tiefland, 35 km al noroest de Duisburg.
Història
[editar | editar còdic]Prehistòria
[editar | editar còdic]_(archaeological_park_Xanten,_Germany,_2005-04-23).jpg){kind=link}
La primera evidència de vida humana en l'actual zona urbana està representada per les astrals de fusta trobades en la zona de Obermörmter de les postrimeries del Mesolítico.
Colonisació romana
[editar | editar còdic]En el 13/12 a. C. va ser fundat el castrum romà Castra Vetera prop de l'hui pedania de Birten.
Edat Moderna
[editar | editar còdic]Vila del Ducado de Cléveris, va ser ocupada per tropes espanyoles en 1598, en 1614 durant la crisis de la successió de Juliers-Cléveris firmant-se el Tractat de Xanten[1] i en 1641 pels eixèrcits d'Hesse-Kassel.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ García, Bernardo José García (1996). La pax hispànica: política exterior del Duc de Lerma (en és), Leuven University Press. ISBN 978-90-6186-766-1.
- Hermann Hinz: Xanten zur Römerzeit. Th. Gesthuysen, Xanten 1960, W. Renckhoff, Duisburg-Ruhrort 1963, Th. Gesthuysen, Xanten 1967, Dombuchhandlung, Xanten 1971, 1973, 1976 (6. Auflage).
- Heike Hawicks: Sanctos – Xantum – Troia. Zoom Einfluss ottonisch-byzantinischer Beziehungen auf die Toponymie im Xantener Raum. Erschienen in: Uwe Ludwig, Thomas Schilp (Hrsg.): Mittelalter an Rhein und Maas. Beiträge zur Geschichte dones Niederrheins (= Studien zur Geschichte und Kultur Nordwesteuropas 8), S. 27–41. Waxmann, Münster/New York/München/Berlin 2004, ISBN 3-8309-1380-X
- Ingo Runde: Xanten im frühen und hohen Mittelalter. Sagentradition – Stiftsgeschichte – Stadtwerdung (= Rheinisches Archiv 147). Verlag Böhlau, Köln/Weimar/Wien 2003, ISBN 3-412-15402-4.
- Heike Hawicks: Xanten im späten Mittelalter. Stift und Stadt im Spannungsfeld zwischen Köln und Kleve (= Rheinisches Archiv 150). Verlag Böhlau, Colónia 2007, ISBN 3-412-02906-8
- Stadt Xanten (Hrsg.): Studien zur Geschichte der Stadt Xanten 1228–1978. Rheinland-Verlag, Colónia 1978, 1983 (2. Auflage), ISBN 3-7927-0749-7
- Dieter Kastner: 750 Jahre Stadt Xanten. Ausstellung der Stadt Xanten und der Archivberatungsstelle Rheinland. Rheinland-Verlag, Colónia 1978, ISBN 3-7927-0425-0
- Friedrich Gorissen (Hrsg.): Florilegium Xantense. Xanten in der Literatur von 1464–1892. Rheinland-Verlag, Colónia 1984, ISBN 3-7927-0808-6
- Thomas Otten: Die Ausgrabungen unter St. Viktor zu Xanten – Dom und Immunität (= Rheinische Ausgrabungen 53). Zabern, Magúncia 2003, ISBN 3-8053-3148-7
- Julia Obladen-Kauder: Spurensuche in Xanten (= Führer zu archäologischen Denkmälern im Rheinland 3). Rheinischer Verein für Denkmalpflege und Landschaftsschutz, Colónia 2005, ISBN 3-88094-927-1
- Michael Brocke: Xanten – Fund im Lapidarium. Erschienen in: Salomon Ludwig Steinheim-Institut für Deutsch-Jüdische Geschichte Duisburg (Hrsg.): Kalonymos – Beiträge zur deutsch-jüdischen Geschichte aus dem Salomon Ludwig-Institut der Universität Duisburg–Essen, 9. Jahrgang Ausgabe 3. Salomon Ludwig Steinheim-Institut, Duisburg 2006, S. 10–12, ISSN 1436-1213.
- Ralph Trost: Eine gänzlich zerstörte Stadt – Nationalsozialismus, Krieg und Kriegsende in Xanten. Waxmann, Münster 2004, ISBN 3-8309-1413-X
- Verein zur Erhaltung dones Xantener Domes i. V. (Hrsg.): Xantener Vorträge zur Geschichte dones Niederrheins. Band 1 – 1990–1992. Mönchengladbach 1993.
- Dieter Geuenich (Hrsg.): Xantener Vorträge zur Geschichte dones Niederrheins. Band 2ff. Univ. Duisburg, Duisburg 1994ff. (Die Beiträge der Reihe werden als Einzelhefte und in Sammelbänden publiziert)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Xanten» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.