Galacia

Galacia és una antiga regió del Àsia Menor (actualment partix de Turquia), a on es varen assentar tribus d'orige gal. Estes poblacions provenien de la regió de la conca del Danubio (centre d'Europa) a principis d'el III a. C. La regió va prendre el seu nom d'estos gals i els seus habitants es varen cridar gálatas.

La Galia i els gals

Mapa de la regió de Galacia, en els temps que era la província romana de Galatia.

Per als geógrafos de l'antiguetat, la «terra cèltica» era aquella extensió que lindaba en els Pirineus i els Alps i atres terres fòra del món clàssic. Sempre que el geógrafo Estrabón volia referir-se a estes terres, les cridava keltai. La paraula celta no definia una ètnia, sino un concepte geogràfic. No obstant, els romans no els denominaven aixina; per a ells els habitants d'estes terres eren gals, independentment delloc geogràfic a on es trobaren, més allà dels Alps, prop dels ligures (en Itàlia), dellà les columnes d'Hércules (Espanya) o Àsia Menor (Turquia). La Galia o les Galias era per antonomàsia el territori europeu (lo que hui és França, aproximadament), i Galacia era el territori d'Anatolia, en Àsia Menor. Els seus habitants, els d'un lloc i un atre, eren cridats sempre gals.

L'assalt a Delfos

En l'any 279 a. C., algunes tribus d'aquells gals (o celtes) es varen dirigir des de dellà els Alps cap a Provença i la península itálica; un tercer grup va aplegar fins a Grècia, i en Delfos varen amenaçar en destruir el santuari d'Apolo. Pero aquell atac va ser un fracàs i no precisament per l'acció del contingent humà, sino per la suposta ajuda del deu Apolo que va invocar a la Naturalea, que es va posar de part dels grecs, segons conta l'historiador i geógrafo grec d'el II, Pausanias. Segons pareix va haver un gran terremot, tormenta en rajos i trons, nits en gelades i nevades i solsida de roques de les montanyes propenques. Breno, el cap dels gálatas, va resultar greument ferit i va alvançar la seua mort bevent “una gran cantitat de vi pur”, segons paraules de l'historiador. Cal tindre en conte que, en esta época, el vi es bevia diluït en aigua, d'ahí que el fet cridara l'atenció de l'escritor. També descriu la valentia i la bravura d'aquelles gents.

L'arribada a Àsia Menor

Nuga-ho I, vencedor dels gálatas.

Aquells gals derrotats i rebujats varen iniciar el seu camí cap al nort i el noreste i es varen ser desperdigolant en aplegar a Àsia Menor. Per llavors regnava en Pérgamo el rei Eumenes I, que els va rebujar ajudat pel seu gran eixèrcit de mercenaris. Poc despuix varen aplegar nous destacaments des de les selves de Germania i varen tornar a atacar, pero de nou varen ser repelits en Pérgamo i en les grans ciutats de la costa d'Àsia Menor pel successor d'Eumenes, el rei Nuga-ho I. Els historiadors pensen que estos rebujos varen ser beneficiosos per a la trayectòria de la cultura helenística, que potser d'un atre modo s'hauria truncat. Despuix d'estes derrotes, els grups de gals es varen desperdigolar per atres llocs d'Anatolia i es varen ser assentant en les conques dels actuals rius Kizil Irmak i Delice Irmak. Allí varen crear una regió pròpia que es va aplegar a cridar Galacia, la capital de la qual va ser Ancyra (Ankara). Des d'allí es varen ser apropiant de les poblacions de la costa egea.

Província romana

Artícul principal → Galacia (província romana).

A partir de 189 a. C., esta regió, junt en atres adjacents, va ser governada directament per Roma, fins que en 25 a. C. es va convertir en província romana en el nom de Galatia. En el I, esta zona va ser evangelizada per Sant Pablo, qui posteriorment els va dirigir una epístola a les iglésies cristianes que havia fundat. En el XI Galacia va caure en poder dels selyúcidas.

Els gals o gálatas en Estambul

En esta ciutat existix (XXI) un barri que es diu Gálata. És un tossal que es troba rodejada de carrers sinuosos, en cases d'estil occidental. En este lloc es varen ser instalant en el XX els distints immigrants que aplegaven per a fer fortuna. la torre de Gálata és una fortificació que formava part d'un conjunt que varen construir els genoveses en l'antic barri de Gálata, en l'any 1348. Era un moment en que les relacions que tenien en Constantinopla (antic nom d'Estambul) no eren molt bones i ademés es veen constantment amenaçats pels venecianos, que varen anar des de sempre els seus rivals.

Bibliografia

• Turquia. Edicions Grech, S. A., 1988. ISBN 84-7597-046-X
• Història Universal Oriente i Grècia de Ch. Seignobos. Editorial Daniel Jorro, Madrit 1930
• Grècia, breçol d'Occident, tom II Atles culturals del món Foli-Edicions del Prat 1992 ISBN 84-7838-164-3
• Encyclopedia, MS Encarta 2001, under artícul "Galatia".
• Barraclough, Geoffrey, ed. HarperCollins Atles of World History. 2nd ed. Oxford: HarperCollins, 1989. 76-77.
• John King, Celt Kingdoms, pg. 74-75.
• The Catholic Encyclopedia, VI: Epistle to the Galatians.
• Stephen Mitchell, 1993. Anatolia: Land, Men, and Gods in Àsia Minor vol. 1: "The Celts and the Impact of Roman Rule." (Oxford: Clarendon Press) 1993. ISBN 0-19-814080-0. Concentrates on Galatia; volume 2 covers " "The Rise of the Church". (Bryn Mawr Classical Review)
• David Rankin, (1987) 1996. Celts and the Classical World (London: Routledge): Chapter 9 "The Galatians"

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Galacia.
• Celtic Galatians
• Plantilla:PDFlink
• [1]