Panonia Inferior

La Panonia Inferior va ser una antiga província romana. La Panonia Inferior incloïa parts de lo que hui són Hongria, Eslovènia, Sèrbia, Croàcia i Bòsnia-Hercegovina.^[1]

Història

Des d'época d'Augusto, la gran província imperial Panonia havia segut la clau del dispositiu polític-militar del Imperi romà en el curs mig del Danubio,^[2] encarregada especialment de tancar l'accés cap a Itàlia als bàrbars centreeuropeus pel camí més curt, fins al punt de haver alcançat una guarnició de quatre legions en els seus corresponents tropes auxiliars, lo que equivalia al no res despreciable força d'uns 45.000 soldats. açò cap a que el seu governador, sempre de ranc consular, controlara l'eixèrcit provincial més important de l'Imperi, per davant dels de les províncies germanes, Britania o Síria, per lo que sempre devia ser un senador de llealtat més que provada a l'emperador que ho nomenava. Esta situació va fer que l'emperador Trajano decidira dividir Panonia en dos en l'any 103, per a reduir el poder d'un potencial enemic, de manera que la nova província Panonia Superior, de ranc consular, tenia tres legions per guarnició, mentres que la nova província Panonia Inferior, de ranc pretori, tenia una única legió com a guarnició, concretament la legio II Adiutrix, en base en Aquincum, la capital de la nova província.^[2]^[3]

El seu primer governador provincial va ser el futur emperador Adriano.^[4]

La província es va mantindre estable durant tot el II, fins que el seu governador va recolzar en 193 al de la veïna Panonia Superior en la seua rebelió contra Didio Juliano en l'any dels cinc emperadors, que va conduir a Septimio Sever al tro imperial, per mig d'una successió de guerres civils contra els seus rivals Pescenio Níger en orient, especialment Síria, i Clodio Albino en Britania. Sever va dividir les províncies base del poder dels seus vençuts enemics per a que cap tinguera més de dos legions com a guarnició, pero no va fer lo mateix en Panonia Superior, de la que ell havia partit. Va ser el seu fill Caracalla en 214 qui va procedir a la divisió, ya que va transferir la legio I Adiutrix en el territori que controlava des de la seua base de Brigetio de Panonia Superior a Panonia Inferior, que va alcançar el ranc de consular, de manera que abdós províncies tingueren cada una dos legions per guarnició.^[5]

A finals de el III, Diocleciano va dividir la província en atres dos més menudes, Valeria, en capital en Aquincum, i Panonia II, en capital en Sirmio, dins de la diòcesis de Panonia, inclosa per Constantino I en la Prefectura del pretori de Iliria.^[6]^[7]

Ciutats

Algunes de les ciutats importants en la Panonia Inferior eren:

Notes

↑ «Pannonia inferior» (en de). Consultat el 27-12-2022. «Panonia inferior era una província romana a lo llarc del Danubi i el riu Sava, que comprenia aproximadament lo que ara és l'oest de Hongria i el nort de Bòsnia i Sèrbia. Va rebre el seu nom dels panonianos, un poble que provablement era descendent de ilirios. A l'oest estava la província de Panonia superior, al sur Dalmacia i al surest Moesia superior. En el nort i noreste, el Danubi formava la frontera de la província i l'Imperi Romà. La frontera entre l'Alta i la Baixa Panonia s'estenia cap al sur des del Danube fins al llac Balaton, i des d'allí, finalment, més al sur.»
↑ ^2,0 ^2,1 Nicolae Gudea. «Der Llimes Der Provinz Pannonia inferior (106-294 n. Chr.)» (en de) (PDF). Consultat el 27-12-2022.
↑ «Legio II Adiutrix» (en en). Consultat el 27-12-2022.
↑ Syme, Ronald. “Governors of Pannonia Inferior.” Història: Zeitschrift Für Alte Geschichte, vol. 14, no. 3, 1965, pp. 342–61. JSTOR, http://www.jstor.org/stable/4434890. Consultat el 27 de decembre de 2022.
↑ v. Domaszewski, A. “Zur Geschichte Der Römischen Provinzialverwaltung. II. Pannonia Inferior.” Rheinisches Museum Für Philologie, vol. 45, 1890, pp. 203–11. JSTOR, http://www.jstor.org/stable/41248178. Consultat el 27 de decembre de 2022.
↑ «Provinz Pannonia» (en de). Consultat el 27-12-2022. «La província [de Pannonia] Inferior constava de només una franja de 60 km d'ample. En 214 es va produir un canvi de fronteres i es va afegir a la província d'Inferior el campament legionari de Brigetio. Despuix de la divisió de Diocleciano, [el] Drava va formar la frontera entre Pannonia Primera i Llacor (anteriorment en Superior) i entre Pannonia Secunda (anteriorment en Inferior) i Valeria.»
↑ Rus, Tomislav (2015-10-01). Römische Reisewege in der Provinz Pannonien anhand der "Tabula Peutingeriana" (en de), diplom.de. ISBN 978-3-95820-879-7.

Bibliografia

András Mócsy, Pannonia and Upper Moesia: History of the Middle Danube Provinces of the Roman Empire, Routledge, 1974, ISBN 0-7100-7714-9.

Vore també

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Panonia Inferior» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] «Pannonia inferior» (en de). Consultat el 27-12-2022. «Panonia inferior era una província romana a lo llarc del Danubi i el riu Sava, que comprenia aproximadament lo que ara és l'oest de Hongria i el nort de Bòsnia i Sèrbia. Va rebre el seu nom dels panonianos, un poble que provablement era descendent de ilirios. A l'oest estava la província de Panonia superior, al sur Dalmacia i al surest Moesia superior. En el nort i noreste, el Danubi formava la frontera de la província i l'Imperi Romà. La frontera entre l'Alta i la Baixa Panonia s'estenia cap al sur des del Danube fins al llac Balaton, i des d'allí, finalment, més al sur.»

[:0-2] 2,0 ^2,1 Nicolae Gudea. «Der Llimes Der Provinz Pannonia inferior (106-294 n. Chr.)» (en de) (PDF). Consultat el 27-12-2022.

[3] «Legio II Adiutrix» (en en). Consultat el 27-12-2022.

[:1-4] Syme, Ronald. “Governors of Pannonia Inferior.” Història: Zeitschrift Für Alte Geschichte, vol. 14, no. 3, 1965, pp. 342–61. JSTOR, http://www.jstor.org/stable/4434890. Consultat el 27 de decembre de 2022.

[5] v. Domaszewski, A. “Zur Geschichte Der Römischen Provinzialverwaltung. II. Pannonia Inferior.” Rheinisches Museum Für Philologie, vol. 45, 1890, pp. 203–11. JSTOR, http://www.jstor.org/stable/41248178. Consultat el 27 de decembre de 2022.

[6] «Provinz Pannonia» (en de). Consultat el 27-12-2022. «La província [de Pannonia] Inferior constava de només una franja de 60 km d'ample. En 214 es va produir un canvi de fronteres i es va afegir a la província d'Inferior el campament legionari de Brigetio. Despuix de la divisió de Diocleciano, [el] Drava va formar la frontera entre Pannonia Primera i Llacor (anteriorment en Superior) i entre Pannonia Secunda (anteriorment en Inferior) i Valeria.»

[7] Rus, Tomislav (2015-10-01). Römische Reisewege in der Provinz Pannonien anhand der "Tabula Peutingeriana" (en de), diplom.de. ISBN 978-3-95820-879-7.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]