Any dels cinc emperadors
L'any dels cinc emperadors fa referència a l'any 193, quan en l'Imperi romà cinc candidats es varen disputar el tro, tres d'ells com a pretenents en una guerra civil. Si be es tracta d'un any, el periodo comprén tres anys més; aixina, va escomençar en l'assessinat de l'emperador Cómodo a finals de 192 i va concloure en la victòria de Septimio Sever en el 196, que va inaugurar la dinastia Severa, despuix d'una sanguinosa guerra civil.
Pertinax i Didio Juliano
L'any dels cinc emperadors va escomençar en l'assessinat de Cómodo el 31 de decembre de 192 i la proclamació del prefecto de Roma, Pertinax, com a emperador el dia d'any nou, 1 de giner de 193.
En acabant de que l'assessinat es portara a terme, Pertinax, que estava servint com praefectus urbi, es va afanyar en presentar-se en els Castra Praetoria, sent proclamat emperador al sendemà. El seu breu regnat, que va durar només 86 dies, no va ser fàcil, ya que Pertinax va tractar d'emular la moderació de Marco Aurelio, i va fer un esforç per reformar el alimenta; no obstant, va tindre que fer front a l'oposició de molts sectors. Els historiadors antics registren cóm la Guàrdia Pretoriana, que esperava fer-se en un generós donativum quan Pertinax fora proclamat emperador, es va vore decepcionada, agitant-se fins a obligar l'emperador a conseguir diners per mig de la venda dels bens de Cómodo.
A principis de març va tindre que fer front a una conspiració que tractava de reemplaçar-li pel cònsul Quint Pompeyo Sosio Falcón mentres inspeccionava el suministrament de gra en Ostia; quan els conspiradores varen ser descoberts se'ls va eixecutar a tots menys al propi Falcón, que va ser perdonat.
Finalment, Pertinax va ser assessinat per la Guàrdia pretoriana en primavera, el 28 de març. En el mateix dia, Didio Juliano va guanyar la puja pel títul a Tito Flavio Sulpiciano, sogre de Pertinax i també nou prefecto de l'urbs, i es va convertir en emperador. Sulpiciano pagaria a cada soldat 20.000 sestertii per a comprar la seua llealtat, és dir, huit voltes el salari anual, mentres que Juliano va oferir 25.000 a cada u per a fer-se en el poder i va ser proclamat emperador pel Senat romà en el dia citat.
En eixe mateix moment, les tropes romanes de Britania proclamaven al governador Clodio Albino emperador. Al més següent, es varen produir dos colps d'Estat contra Didio Juliano. El 9 d'abril, les tropes acantonades en Panonia varen proclamar al seu governador, Lucio Septimio Sever, com a emperador. A esta proclamació es varen sumar les legions del llimes renano i danubiano. Simultàneament en Orient, el governador de Síria Pescennio Níger era proclamat per les forces acantonades en Síria i recolzat pel restant de legions de la zona.
Distribució de forces
| Pretenents | Forces | Territoris |
|---|---|---|
| Didio Juliano | Guàrdia pretoriana, cohortes urbanes, vigiles i mariners de la flota (Classis Misenensis i Classis Ravennatis | • Itàlia |
| Clodio Albino | 4 legions (II Augusta, XX Valeria Victrix, VI Victrix i VII Gemina) |
• Britania (orige) • Gàlia (llevat la Narbonensis) i Tarraconensis (196-197). |
| Septimio Sever | 17 legions (I Adiutrix, X Gemina, XIV Gemina, II Adiutrix, I Italica, XI Claudia, IV Flavia, VII Claudia, V Macedonica, XIII Gemina, II Italica, , VIII Augusta, III Italica, XXII Primigènia, I Minervia, XXX Ulpia Victrix i III Augusta) Tres més en el 194 (III Cyrenaica, VI Ferrata i II Traiana fortis) |
• Províncies danubianas, províncies renanas i Àfrica Proconsularis (orige) • Itàlia • Gàlia i Hispania despuix d'acort en Clodio (194-196) • Egipte i Aràbia es passen al seu bando en el 194. • Províncies orientals despuix de la derrota de Níger (194). |
| Pescenio Níger | 9 legions (XV Apollinaris, XII Fulminata, IV Scythica, XVI Flavia Firma, X Fretensis, III Gallica, III Cyrenaica, VI Ferrata i II Traiana fortis) Pert tres en el 194 (III Cyrenaica, VI Ferrata i II Traiana fortis) |
• Síria, Àsia, Capadocia (orige) • Bitinia i Ponto, Galacia, Cilicia, Chipre, Palestina, Licia i Panfilia (193) • Pèrdua d'Egipte i Aràbia en el 194. |
Vore també
- Any dels quatre emperadors (69)
- Any dels sis emperadors (238)
- [[Crisis del sigle III|Crisis de el III]]
- Yo, Julia, novela de Santiago Posteguillo
- Este artícul conté una traducció derivada de «Año de los cinco emperadores» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.