Áureo (moneda)

El àureu (aureus, en llatí, plural aurei) era una moneda en l'antiga Roma d'or, equivalent a 25 denarios d'argent. Va ser emés regularment des de el I fins al IV, quan va ser substituït pel sòlit bizantino (solidus). El àureu tenia aproximadament les mateixes dimensions del denario, encara que molt més pesat per la major densitat de l'or.

Áureo de l'any 193 representant a Septimio Sever com a homenage a la Legió XIV Gemina, la que li havia proclamat emperador de Roma.

Originalment falcada en un alt grau de purea, el àureu va ser fonamental en el sistema monetari romà, coexistint en atres monedes. A lo llarc dels sigles, el seu pes i composició varen variar, especialment durant les reformes monetàries de diferents emperadors, reflectint les tensions econòmiques i polítiques de l'Imperi.

Història i Evolució

A partir de l'época de Juliol César en l'any 49 a.c, el àureu va passar a ser falcat en més freqüència. César també va fixar el pes de la moneda en 1/40 de la lliura romana, aproximadament l'equivalent a 8 grams. Durant el regnat de Nerón, el pes del àureu va ser reduït a 1/45 de la lliura. Baix Marco Aurelio, la producció de àureus va declinar, i en Caracalla va ser devaluado de nou el seu pes fins a 1/50 de la lliura. Va ser substituït pel sòlit en 309, durant l'imperi de Constantino I, encara que fins a l'any 350 es va seguir falcant en ocasions especials. En un context marcat per les guerres civils romanes, era part d'un esforç per finançar el conflicte militar i estabilisar l'economia. Esta moneda va coexistir en el denario d'argent en el sistema monetari romà, mantenint una equivalència fixa de 25 denaris per àureu.

Inicialment, el àureu tenia una purea de fins al 98% d'or. Este nivell de calitat garantisava la seua acceptació inclús més allà de les fronteres de l'Imperi Romà. L'acunyament seguia un procés manual: l'or fos es retallava en discs uniformes i s'estampava utilisant troquelar dissenyats per artesans experts. Els motius incloïen l'efigie de l'emperador en l'anvers i mensages propagandístics o símbols divins en el revers. Esta iconografia enfortia l'autoritat imperial i transmetia valors romans a les províncies. En térmens contemporàneus, en un àureu es podia adquirir un esclau jove o cobrir la paga anual d'un legionari. Esta capacitat de compra ho posicionava com una moneda d'aforro per a les èlits romanes, utilisada en transaccions d'alt valor com a pagaments a l'eixèrcit i dots matrimonials, també va tindre una presència destacada en les obres d'autors clàssics. Suetonio menciona el seu us en donatius imperials durant cerimònies públiques, mentres que Tácito ho descriu en contexts de corrupció política, com a soborns a senadors. Estes mencions subrallen l'importància del àureu no solament com a moneda, sino com un símbol de riquea i poder.

Va ser substituït pel sòlit en 309, durant l'imperi de Constantino I, encara que fins a l'any 350 es va seguir falcant en ocasions especials.

Bibliografia

• Georges Depeyrot, La monnaie romaine : 211 av. J.-C. - 476 apr. J.-C., Editions Errance, Prís, 2006.

• Sutherland, C. H. V., Roman Imperial Coinage, Clarendon Press, Oxford, 1984.

• Crawford, Michael, Roman Republican Coinage, Cambridge University Press, Cambridge, 1974.

• Mattingly, Harold, Coins of the Roman Empire in the British Museum, British Museum Publications, Londres, 1985.

• Duncan-Jones, Richard, Money and Government in the Roman Empire, Cambridge University Press, Cambridge, 1982.

• Burnett, Andrew, Coinage in the Roman World, Seaby, Londres, 1992.

Vore també

• Envilecimiento de la moneda