Sòlit bizantino

Sòlit bizantino

Sòlit de l'emperador Constantino II en el seu bust, com César i la deesa Victoria alvançant, sostenint una corona i una palma (317-337).

El '___protected_title_0___' va ser una moneda d'or creada per l'emperador Constantino I el Gran (324-337), que va substituir a l'antic ___protected_title_1___, millorant la purea i el pes, pero sense canviar el seu nom.

Va rebre també la denominació de '___protected_title_2___' (del grec: ___protected_title_3___, peça monetària) i '___protected_title_4___' (del grec medieval: βυζάντις, ___protected_title_5___), derivat de l'antic nom de Constantinopla; Bizancio) del com s'origina el seu apelatiu actual per haver-se falcat en l'Imperi.

Mòdul

El seu pes és d'aproximadament 4,5 g, en un diàmetro de 22 mm i una llei de fi o purea de 0,900. El sòlit té dos fraccions: el semis, equivalent a ½ sòlit, i el tremís (o triente), equivalent a 1/3 de sòlit. Un sòlit equivalia 24 siliquae, lo que deu haver donat la divisió tradicional d'or en 24 quilats. En llatí el plural de sòlit (solidus) és solidii.

Sobre l'estil de representació, es diferencia del aureus sobre les imàgens dels seus anversos. Mentres que antany els emperadors eren representats de perfil, a partir de el IV i l'implantació del sòlit bizantino es realisa un bust frontal dels mateixos.

Història

En la creació del sòlit bizantino, Constantino I va iniciar una reforma monetària que va permetre estabilisar l'economia de l'Imperi Romà que es trobava en crisis, lo que indubtablement va conseguir, transformant-se en la base de l'economia de l'Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient. El sòlit va mantindre un valor constant en Occident fins a el IX, utilisant-se en Orient fins a el XI com a moneda de canvi en el comerç internacional.

El seu prestigi es basava en la permanència del seu pes i la seua purea. La moneda va conservar dita purea després de llaugers revessos en la primera mitat de el IV, encara que després va mantindre la ya mencionada continuïtat, en tan sol excepcions a partir de el VI i VII pel sorgiment de noves monedes més llaugeres per grans periodos de crisis.

Els primers sòlits (solidii) duyen l'image de l'emperador Constantino I en l'anvers o cara principal. Era comú l'utilisació de la corona de la llorer i alguna alegoria pagana romana en el revers, si ben varen ser implementant-se atres distincions, com és el cas del orbe característic en la majoria de monedes falcades a posteriori. Dites alegoria varen tindre molta significació per a la simbologia cristiana posterior. En les monedes d'or és comú vore l'emperador representat en la simbologia del Sol Invicte, enllaçat per la població cristiana (reconeguda després del 313) com una image cristiana. Dita vinculació es veu perfectament en la festivitat del Dies Solis en commemoració a este cult.

Dites monedes constantinianas varen aplegar a coexistir en simbologia plenament cristiana, com és el cas en vida de Constantino I. Va ser molt característic l'aparició del crismón en el revers dels seus acunyament, coincidint en el llegendari mit de la batalla en el Pont Milvio. No obstant, els fills de l'emperador (especialment Constant i Constancio II) varen començar una campanya de promoció de la fe cristiana de manera molt més activa que el seu predecessor, deslligant bona part de la simbologia pagana de l'acunyament imperial.Va ser substituïda després de la llegalisació del cristianisme en l'Imperi Romà (313) per una image de la creu grega o un àngel.

En el periodo de divisió entre l'inoficiosa dinastia occidental i oriental (V) es realisen decoració en motiu de simbolisar la posició diplomàtica que se sosté entre abdós posicions en el moment. Serà una manera de mostrar relacions de superioritat o unions entre les dos postures, que encara permaneixen dins de l'unitat que representa l'Imperi Romà.

Durant el regnat de l'emperador Justiniano II (685-695 i 705-711), les imàgens dels emperadors varen ser falcades en el revers, quedant una representació de Crist en la cara principal.

El califa omeya Abd al-Malik ibn Marwan va falcar entre els anys 691 i 692 una moneda anomenada dinar, que tenia les mateixes característiques de purea i pes del sòlit bizantino, agudisant el conflicte polític, religiós i militar existent entre l'Imperi Bizantí i el califato Omeya. Si ben el conflicte entre abdós poders va continuar, el califa va dispondre en l'any 697 que el dinar duguera falcada versos del Corán en abdós cares.

L'acunyament del sòlit va ser interrompuda per l'emperador Allunte Comneno (1081-1118), sent reemplaçat per una nova moneda de major purea anomenada hyperpyron.

El nom solidus com a remuneració econòmica als participants de campanyes de guerra ha generat les paraules soldat i sòu en castellà.

Vore també

• Finances romanes
• Moneda en l'antiga Roma

Bibliografia

• (1999) Byzantine Coinage, Washington, DC: Dumbarton Oaks. ISBN 978-0-88402-274-9.
• (1985) Studies in the Byzantine Monetary Economy c. 300–1450, Cambridge (RU): Cambridge University Press. ISBN 0-521-24715-2.

• (1982) Byzantine Coins, Londres: Methuen. ISBN 978-0-416-71360-2.«Les monedes genealògiques».REAL ACADEMIA MATRITENSE DE HERÁLDICA I GENEALOGÍA.Consultat el 14/12/2024. (1991) "Oxford Dictionary of Byzantium", volum I, Oxford University Press. ISBN 978-0-19-504652-6.«La llei constantiniana del ___protected_title_0___ en el seu context polític i llegislatiu».La llei constantiniana del ___protected_title_1___ en el seu context polític i llegislatiu.Consultat el 14/12/2024.«Una revolució iconográfica. L'introducció del bust de Crist en la moneda.».Una revolució iconográfica. L'introducció del bust de Crist en la moneda..Consultat el 14/12/2024.«Els sòlits de Justiniano I i de Leovigildo. La memòria de Roma a través del Mediterràneu».Els sòlits de Justiniano I i de Leovigildo. La memòria de Roma a través del Mediterràneu.doi:10.24197/ha.XLIV.2020.373-420.Consultat el 14/12/2024.
• «Política monetària en l'Imperi Romà Tardà (284-711)».Política monetària en l'Imperi Romà Tardà (284-711).Consultat el 14/12/2024.