Vénetos del Vístula

Archiu:Blaeu 1645 - Germaniae veteris typus cropped.jpg

Vénetos del Vístula

Vénetos del Vístula (també coneguts com vénetos bàltics, venedos o venedianos) varen ser un antic poble indoeuropeo que va habitar en el territori de l'actual Polònia entre els rius Odra i Vístula.

Caràcter ètnic dels vénetos

Es creu que els vénetos són un poble centum indoeuropeo que va residir en el territori ocupat hui en dia per Polònia. Se li atribuïxen els hidrónimos pre-eslaus entre les conques del Vístula i del Odra.

No està clar si estan relacionats en els vénetos adriáticos, un poble del que s'han trobat inscripcions dels sigles VI a l'I a. C. i que va estar relacionat en les llengües itálicas (vore idioma venético). Els hidrónimos atribuïts als vénetos del Vístula mostren certa semblança en els trobats en l'àrea dels vénetos adriáticos en el noreste d'Itàlia, aixina com en l'oest dels Balcans atribuïts als ilirios, lo que apunta a l'existència d'una possible conexió entre estes antigues tribus indoeuropeas. No obstant alguns estudiosos preferixen considerar als vénetos del Vístula com un grup distint.

El consens sugerix que la població pre-eslava de les conques del Odra i del Vístula tenien ascendència noreste indoeuropea i certa afinitat en la branca italo-celta, pero definitivament distinta de la branca germànica.

Arqueologia

L'arqueòlec polac Jerzy Okulicz sosté que els vénetos són possibles portadors de la cultura pomerania, una cultura de l'Edat de Ferro en Polònia. Alguns elements de la cultura pomerania, en concret els sepelis en grup en forma de campana, es troben en la cultura przeworsk aixina com en la cultura milograd. Estes senyes arqueològiques sugerixen que a partir de el III a. C. els vénetos varen mantindre un intens contacte cultural en pobles proto-germànics i proto-eslaus, aplegant finalment a l'assimilació d'abdós grups.

Vore també

• Vénetos
• Vàndals
• Wendos

Referències

• Gołąb, Zbigniew (1992). The Origins of the Slavs: A Linguist's view. Columbus: Slavica Publishers, 1992. ISBN 0-89357-231-4.
• Krahe, Hans (1957). Vorgeschichtliche Sprachbeziehungen von donen baltischen Ostseeländern bis zu donen Gebieten um donen Nordteil der Adria. Mainz: Akademie der Wissenschaften und der Literatur, 1957.
• Krahe, Hans (1954). Sprache und Vorzeit: Europäische Vorgeschichte nach dem Zeugnis der Sprache. Heidelberg: Quelle & Meyer, 1954.
• Okulicz, Jerzy (1986). Einige Aspekte der Ethnogenese der Balten und Slawen im Lichte archäologischer und sprachwissenschaftlicher Forschungen. Quaestiones medii aevi, Vol. 3, p. 7-34.
• Pokorny, Julius (1959). Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch. Bern, München : Francke, 1959.
• Parczewski, Michał (1993). Die Anfänge der frühslawischen Kultur in Polen. Wien: Österreichische Gesellschaft für Ur- und Frühgeschichte, 1993. Veröffentlichungen der österreichischen Gesellschaft für Ur- und Frühgeschichte; Bd. 17.
• Pleterski, Andrej (1995). Model etnogeneze Slovanov na osnovi nekaterih novejših raziskav / A model of an Ethnogenesis of Slavs based on Some Recent Research. Zgodovinski časopis = Historical Review 49, No. 4, 1995, p. 537-556. ISSN 0350-5774.
• Schenker, Alexander M. (1996). The Dawn of Slavic: an Introduction to Slavic Philology. New Haven: Yale University Press, 1996. ISBN 0-300-05846-2.
• Skrbiš, Zlatko (2002). The Emotional Historiography of Venetologists: Slovene Diaspora, Memory and Nationalism. Focaal: European Journal of Anthropology 39, 2002, p. 41-56. [1]
• Steinacher, Roland (2002). Studien zur vandalischen Geschichte. Die Gleichsetzung der Ethnonyme Wenden, Slawen und Vandalen vom Mittelalter bis ins 18. Jahrhundert(doctoral thesis). Wien, 2002.
• Steinacher, Roland (2004). Wenden, Slawen, Vandalen. Eine frühmittelalterliche pseudologische Gleichsetzung und ihr Nachleben bis ins 18. Jahrhundert. In: W. Pohl (Hrsg.): Auf der Suche nach donen Ursprüngen. Von der Bedeutung dones frühen Mittelalters (Forschungen zur Geschichte dones Mittelalters 8), Wien 2004, p. 329-353.