Cultura lusaciana

Archiu:KulturaLuzycka 1.png

Cultura lusaciana

Archiu:Cultures, 1200 BC.PNG

Mapa simplificat de les cultures d'Europa Central entorn a l'any 1200 a. C. L'àrea en fucsia correspon a la cultura lusaciana; l'àrea blava central és la cultura Knoviz; el color roig correspon a la cultura dels camps d'urnes central, i el taronja a la cultura dels camps d'urnes nort. L'àrea marró és la cultura danubiana, la blava les cultures terramaras i la verda correspon a l'Edat del Bronze d'Europa Occidental. L'àrea groga pertany a l'Edat del Bronze nòrdica.

Archiu:0095 grave goods c. 700 c. BC.JPG

Objectes funeraris de la cultura lusaciana

La cultura lusaciana pertany a l'Edat del Bronze tardana i principis de l'Edat del Ferro (1300-500 a. C.). S'estén per l'est d'Alemània, la major part de Polònia, parts de la República Checa, Eslovàquia i parts d'Ucrània. Comprén els periodos Montelius III (cultura lusaciana primerenca) al V de la cronologia nort europea.

La cultura lusaciana és hereua de la cultura Trzciniec junt en algunes influències de la cultura dels túmulos de l'Edat del Bronze. És contemporànea en la cultura dels camps d'urnes i en l'Edat del Bronze nòrdica. En l'est la succeïx la cultura Billendorf a principis de l'Edat de Ferro. En Polònia permaneix durant part de l'Edat de Ferro i la succeïx la cultura pomerania en el nort al voltant de la desembocadurá del riu Vístula.

Va estar en contacte en les cultures de l'Edat del Bronze nòrdica. L'influència escandinava en el nort de Polònia i Pomerania durant este periodo és considerable, per este motiu s'inclou en ocasions en l'Edat del Bronze nòrdica.

El rito funerari més comú és la cremació, les inhumacions són escasses. L'urna es troba acompanyada de numeroses vasijas, fins a 40. Són escasses les tombes en objectes de metal, pero s'han trobat tombes en grans tesors de bronze i or com en Kopaniewo (Pomerania) o Eberswalde (Brandeburgo). S'han trobat tombes com la de Bataune en Sajonia en mòles que atesten la producció ferramentes i armes de bronze en el poblat. La tomba 'real' de Seddin (Brandeburgo), coberta per un gran túmulo conté numeroses vasijas de bronze i contes de cristal importades del Mediterràneu. Els cementeris poden ser prou grans i tindre mils de tombes.

Biskupin en Polònia i Buch en les rodalies de Berlín són famosos poblats pertanyents a esta cultura. Abdós són poblats fortificados construïts en cims o en zones pantanosas. Els murs estan fabricats en caixes de fusta reblixes de terra o pedres.

L'economia esta principalment basada en l'agricultura, com ho atesten els numerosos fossos trobats. El blat i l'ordi són els cultius principals, ademés es cultiva dacseta, centeno, avena, pésols, fesols, llentilles i Camelina sativa. També s'han trobat restants de lli, pomes cultivades, peres i prunes. Els animals domèstics més importants ho formen el ganado vacú i porcí, seguits de les ovelles, oques, cavalls i gossos. Dibuixos trobats en urnes de Silesia pertanyents de l'Edat del Ferro indiquen la monta de cavalls, també eren usats per a tirar de carros.

Practiquen la caça, pero esta no aporta una gran cantitat de la carn consumida. Es troben ossos de cérvol, javalí, bisonte, alce, llebre, rabosot i llop. En Biskupin el consum d'anques de granota pot haver segut habitual, puix s'han trobat grans cantitats d'ossos de granota.

Alguns arqueòlecs consideren que els tesors trobats en algunes zones pantanosas són ofrenes als deus. S'han trobat ossos humans en fossos de 5 m de profunditat en Lossow (Brandeburgo), pot indicar l'existència de sacrificis humans i possible canibalisme.

Història de les investigacions

Rudolf Virchow (1821-1902), patólogo i arqueòlec alemà és el primer en descriure els enterrament del tipo 'Lausitz'. Este nom fa referència a la regió de Lusacia, situada a l'est d'Alemània i Polònia. L'arqueòlec va identificar la ceràmica com pregermana pero va refusar especular sobre l'etnicitat dels seus fabricants.

Numerosos autors checs (Píč, Niederle, Červinka) i polacs (Majewski, Józef Kostrzewski, Kozłowski) sostenen que els lusacianos són protoeslaus, mentres que l'arqueòlec alemà A. Götze opina que són tracios, i Gustaf Kossinna carpianos.

Bibliografia

• J. M. Coles i A. F. Harding: The Bronze Age in Europe. Londres, 1979.
• Dabrowski, J.: Nordische Kreis und Kulturen Polnischer Gebiete. Die Bronzezeit im Ostseegebiet. Ein Rapport der Kgl. Schwedischen Akademie der Literatur-Geschichte und Altertumsforschung über dones Julita-Symposium 1986. Ed Ambrosiani, B. Kungl. Vitterhets Historie och Antikvitets Akademien. Konferenser 22. Stockholm, 1989.