Biskupin
Biskupin és un jaciment arqueològic i un model a tamany real d'un poblat (gród) de l'Edat de Ferro situat en el voivodato de Cuyavia i Pomerania, Polònia. Pertany a la cultura lusaciana. Les excavacions i posterior reconstrucció d'este assentament prehistòric ha jugat un paper important en la consciència històrica polaca. El museu forma part del museu arqueològic nacional en Varsòvia. Està emplaçat en una península pantanosa en el llac Biskupin, aproximadament 90 km al nort de Poznań, i uns 8 km al sur de Żnin.
Història de les excavacions
[editar | editar còdic]Les excavacions varen començar en 1934, varen ser realisades per un equip de l'Universitat de Poznań dirigit pels arqueòlecs Józef Kostrzewski (1885-1969) i Zdzislaw Rajewski (1907-1974). El primer informe va ser publicat en 1936. A principis de 1939 prop de 2500 m² havien segut excavats. El lloc pronte va aplegar a ser famós en Polònia, oficials del règim de Józef Piłsudski, alts càrrecs militars i religiosos varen visitar l'assentament. En poc temps les excavacions varen formar part de la consciència nacional, símbol dels guanys conseguits pels antepassats eslaus en temps prehistòrics. El lloc va rebre noms com la Pompeya o el Herculano polacs. L'existència d'una fortalea prehistòrica a 70 km de la frontera en els llavors agressius alemans va ser mostrada com que els antics polacs ya es defenien de invasores i saquejadors estrangers en l'edat de ferro. Biskupin va protagonisar dibuixos i noveles.
Quan els alemans varen ocupar parts de Polònia en autumne de 1939, Biskupin va passar a formar part de Warthegau, un àrea que els nacionalistes alemans reclamaven com ser germànica des d'a lo manco l'edat de ferro.[1]
Biskupin va rebre el nom de "Urstädt". En 1940, les excavacions varen ser recomençades baix el patronazgo d'Heinrich Himmler de les SS baix la supervisió d'Hauptsturmführer Hans Schleiff, famós arqueòlec que va excavar també en Olimpia, Grècia. Scheliff només va publicar un parell de breus relats que descrivien com les tribus germàniques varen invadir el chicotet assentament lusaciano. Les excavacions varen continuar fins a 1942. Quan els alemans es varen retirar, el lloc va ser inundat, lo que irònicament va causar la bona preservació de les antigues fustes. Arqueòlecs polacs varen recomençar les excavacions despuix de la guerra, varen continuar fins a 1974.
El Poblat
[editar | editar còdic]
Existixen dos periodos d'assentament continuats en Biskupin. En abdós es va traçar el poblat en 11 carrers en una cuadrícula rectangular de 3 metros. El poblat més antic consistia en 100 cases similars de roure i pi de 8x10 metros cada una. Tenien dos cambres i un àrea d'entrada. En el centre de l'habitació més gran es localisava un fumeral. No es troben cases de major tamany que puguen indicar l'existència d'estratificació social.
Una fortificació de 3,5 metros d'esgambi rodejava al poblat. Estava feta de caixes de troncs de roure reblixes de terra. La muralla té més de 450m de llarc i està acompanyada d'un fos. Entre 6000 i 8000 m³ de fusta varen ser usats en a construcció de la muralla.
En la península es troben ademés un poblat de periodo de les grans migracions i una fortalea medieval.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Gustaf Kossinna, Dones Weichselland, ein uralter Heimatboden der Germanen, Leipzig, Kabitzsch 1919
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Danuta Piotrowska, Biskupin 1933-1996: archaeology, politics and nationalism. Archaeologia Polona 35-36, 1997/98, 255-285, ISSN 0066-5924
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Biskupin» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.