Montes Carpatus
Els Montes Carpatus (Montes Cárpatos) són una cadena montanyosa de la Lluna situada en vora sur del Mare Imbrium. El nom procedix dels Montes Cárpatos terrestres, situats en l'Europa Central.[1]
La cordillera s'estén d'oest a est, en una llongitut d'uns 360 km i un esgambi mig de 60 km, en varis cims de 2400 m d'altitut, separades per profundes valls. En el seu extrem occidental es troba el cràter T. Mayer de 33 km de diàmetro, i prop del seu extrem oriental es troba el cràter Gai-Lussac de 25 km de diàmetro, en el famós cràter Copérnico al sur.[2]
A l'est de la cordillera es troben els Montes Apenninus i els Montes Caucasus. Estes cordilleres junt en els Montes Carpatus constituïxen alguns dels fragments supervivents de l'anell exterior, d'un conjunt original de tres, formats per l'impacte que va causar la formació de la conca del Mare Imbrium fa uns 3850 millons d'anys.[3]
Referències
- ↑ USGS. «Montes Carpatus». Consultat el 22 de febrer de 2014.
- ↑ Lacroux Jean, Legrand Christian (2004). Descobrir la Lluna, Barcelona: Larousse, p. 97. ISBN 84-8332-548-9.
- ↑ North, Gerald (2008). Guia per a observar la Lluna, Barcelona: Omega, pp. 257-258. ISBN 978-84-282-1484-1.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Montes Carpatus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.