Montes Tatras
Els monts Tatra o Tatras (en polac i eslovaco Tatry), formen una cordillera en la frontera de Polònia i Eslovàquia i el sector més alt dels Cárpatos. La major part dels picos més alts de la cordillera estan situats en Eslovàquia; els majors llac d'estes montanyas es poden trobar en Polònia. El punt més elevat dels Tatra és el pico Gerlachov (Gerlachovský štít, anteriorment pico de Franz Joseph) i té 2655 m s. n. m., en Eslovàquia; el Rysy, en una altitut de 2499 m, és el pico més alt de Polònia (en la frontera polac-eslovaca).
S'han establit dos parcs nacionals en els Tatras: en Eslovàquia, el parc nacional Tatra (Tatranský národný park), fundat en 1949; i, contigu, en Polònia, el parc nacional Tatra (Tatrzański Park Narodowy), fundat en 1954. Les dos àrees juntes han segut declarades com reserva de la biosfera transfronterizo de l'Unesco en 1993.
Descripció
[editar | editar còdic]La regió és molt coneguda per ser un àrea de deportes d'hivern, sent la seua capital provincial (okres) Poprad, que conta en un aeroport internacional. La ciutat de Vysoké Tatry, lliteralment en espanyol (Ciutat dels Alts Tatras), va ser creada en 1999 i inclou els enclavaments separats de Štrbské Pleso, Starý Smokovec i Tatranská Lomnica), entre uns atres. En la vertent nort, Zakopane és la «capital d'hivern» de Polònia. Els Tatras consistixen en els Tatras Occidentals (eslovaco: Západné Tatry, polac: Tatry Zachodnie) i els Tatras Orientals (Východné Tatry, Tatry Wschodnie). Els Tatras Orientals, que a la seua volta, consistixen en els Alts Tatras (Vysoké Tatry, Tatry Wysokie) i els Tatras Belianske (Belianske Tatry, Tatry Bielskie). Els Alts Tatras, en els seus 24 (o 25) picos per damunt de 2500 m, són, juntament en els Cárpatos del Sur, l'únic sistema montanyós en una característica alpina en tots els 1200 km d'extensió de la cordillera dels Cárpatos, sent a la seua volta el sistema alpí més chicotet del món.
Els Tatras no han de ser confosos en una atra cadena de montanyes d'Eslovàquia, els Baixos Tatras (en eslovaco Nízke Tatry), situats al sur dels Tatras. Algunes voltes, el terme 'Tatras' s'usa lliurement per a referir-se tant als Tatras, pròpiament dits, com als Baixos Tatras, que encara pertanyent a la cordillera dels Cárpatos, es troben separats dels Alts Tatras per la depressió del riu Váh.
El parc nacional Tatra (Tatranský národný park) d'Eslovàquia va ser fundat en 1949 i es troba contigu al parc nacional Tatra (Tatrzański Park Narodowy) de Poloniaque va ser fundat en 1954. Les dos àrees juntes varen entrar en la llista de les reserves de la biosfera transfonterizas de l'Unesco en 1993. Entre la seua fauna, trobem espècies protegides com l'orso pardo, el llop o el gat cerval europeu, espècimen que es desenrollen baix la protecció dels impenetrables boscs que creixen en la base dels cims i a lo llarc de les abundants valls d'orige glaciar que desemboquen en la depressió del Váh. Atres animals més fàcils d'observar són el cérvol, el cabirol o el javalí. En els seus cims trobem marmotas i isarts, que ací conten en una subespecie endèmica d'estes montanyes que també ha segut introduïts en el veí parc dels Baixos Tatra.
El 19 de novembre de 2004, una gran part del bosc de la partix sur dels Alts Tatras va ser devastada per una forta airegada de més de 180 km/h. Tres millons de metros cúbics d'arbres varen ser arrancats, dos persones varen morir i molts llogarets dels Alts Tatras varen ser destruïdes. El bosc va sofrir encara més danys pel incendi forestal que va seguir, i a l'ecosistema local li durà molts anys recuperar-se totalment.
Picos dels monts Tatras
[editar | editar còdic]
En els Tatras Orientals:
En els Tatras Occidentals:
El punt més alt de les montanyes, que poden quedar marcades senderes són Rysy, i la ruta més difícil és Orla Perć.
Reserva de la biosfera
[editar | editar còdic]
Part dels monts Tatra està declarat reserva de la biosfera transfronterizo des de l'any 1992. S'inclou dos parcs nacionals a cada costat de la frontera política entre Polònia i Eslovàquia. Centre d'esta reserva de la biosfera transfronterizo estan representats vàries traces naturals, com la topografia carstica en dolomitas i calcàrea, canons i cascadas, un cinturó de pi nano, prats alpins, llac i picos rocosos. En la creació de la reserva de la biosfera transfronterizo es confia que el desenroll del turisme serà equilibrat en el manteniment del ecosistema dels Tatra, que està format principalment per bosc templat de frondoses.
La reserva de la biosfera s'estén entre 49°04' a 49°19'N i de 19°34' a 20°21'E. La superfície total és de 123 566 hectàreas. D'elles la zona núcleu són 56 992 ha (Polònia: 7548 ha; Eslovàquia: 49 444 ha); la zona tampó són 30 012 ha (Polònia: 6371 ha; Eslovàquia: 23 641 ha) i la zona de transició són 36 562 ha (Polònia: 3987 ha; Eslovàquia: 32 575 ha). L'altitut sobre el nivell de la mar és, en Polònia d'entre 750 a 2499 [[m s. n. m.]]; en Eslovàquia va des dels 700 fins als 2655 m s. n. m.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Ján Lacika, Tatras (2ª edició), Bratislava 2006. ISBN 80-88975-95-6
- Biosphere Reserve Information - Poland / Slovakia - TATRA
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Montes Tatras.
- Estaciones d'Esquí, traces i característiques, en Zakopane i afores en els Tatras polacs
- Esquí de fondo en els Tatras polacs (Zakopane)-Rutes i Consells-
- Parcs naturals i Rutes Senderas en els Tatras polacs (Zakopane)
- Mountain Bike, Rutes i Consells en els Tatras polacs (Zakopane)
- esquiant en els Tatras polacs (Zakopane)
- Pàgina oficial de la ciutat de Vysoké Tatry
- Pàgina oficial de la ciutat de Zakopane
- Parc Nacional del Tatra Eslovaco
- Parc Nacional del Tatra Polac
Imàgens
[editar | editar còdic]- Vistes panoràmiques dels monts Tatra [1] archivat en Wayback Machine.
- Vista panoràmica del pico Rysy (2499m)
- Galeria de fotos
Películes
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Montes Tatras» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.