Amorreos

Erro al crear miniatura:

Amorreos

Els amorreos o amorritas varen ser un poble d'orige cananeo constituït per tribus nómades molt belicosas que varen ocupar Síria, Canaán i la regió a l'oest del riu Éufrates, des del 2000 a. C. aproximadament.

En el curs dels seus correries varen aplegar a conquistar en dos ocasions la ciutat de Babilonia. Es creu que el rei Hammurabi era descendent de amorreos.

• amurru en idioma acadio
• martu en idioma sumerio.

Terminologia

Existixen diferents denominacions per a designar als amorreos:

• Amorreos és la denominació usada a partir de les traduccions a l'espanyol del Antic Testament.

• Amorritas i amoritas vénen del anglés amorite o el francés amorrite.
• Martu (en sumerio) és la denominació usada pels sumerio i sol ser utilisat en molts llibres en esta forma transcrita del cuneïforme (martu) o adaptada com martu. En texts sumerio es troba la referència més antiga als amorreos.
• Amurrū o Amurrum (en acadio): era el terme que més s'utilisava en l'antiguetat. En este nom es denominaven a sí mateixos i es va convertir en el terme en acadio el significat del qual és "els occidentals", ('hòmens a l'oest de la mar deserta') ya que comprenia tot lo que hi havia a l'oest dels acadios). Esta paraula s'usava igualment per a les terres amorritas que per al poble amorrita en general. Els regnes posteriors solien ser cridats també regnes Amurru. També és el nom del seu deu nacional.
• Tidnum: una atra paraula acadia per a nomenar als amorritas.
• Amar, en egipcíac.
• ’ⁱmōrî, en hebreu.

Història

El seu orige es troba en el tercer mileni a. C. en la regió occidental del Creixent Fèrtil (part dels territoris de Mesopotamia) a on varen ser nómades dominants fins a l'arribada dels arameos, una variada zona de monts, pastures i estepa semiárida, i en el temps varen entrar en contacte en poblacions sedentarias, com Ebla i més vesprada en atres pertanyents a l'òrbita de l'Imperi configurat per la Tercera Dinastia de Ur, sobre les fronteres de la qual pressionarien fins a conseguir paulatinament la seua infiltració progressiva en la societat.

Durant l'época de la III dinastia d'Ur, hi havia dos grups de amorreos diferents. Els primers amorreos eren nómades i després, duyen ya sedentarizados des de fa molt temps en una part de Canaán (Líban, Anti-Líban, la vall d'Orontes) i s'estaven expandint pel nort de Síria i el sur de Canaán.

Els segons, de major importància històrica sobretot per a Mesopotamia, eren nómades que recorrien el desert entre Palmira i Mari i flanquejaven l'Éufrates per a que el seu ganado pastase en l'estepa mesopotámica. Estos eren molt pròxims als sumerio i ya eren coneguts des de l'época dinàstic-arcaica pels sumerio, o be perque varen emigrar a les ciutats mesclant-se en la població, o be com a nómades beduïns en tota la regió, les costums de la qual eren considerades grosseres i toscas com es veu en una tablilla sumerio també varen ser importants perque va ser l'estat qui va començar a administrar la justícia.

La primera dinastia babilònica va terminar en l'any 1.600 a. C. en l'invasió dels poble hititas o heteos, pero el seu llegat cultural va sobreviure i va ser adaptat per atres Estats

Els martu no coneixen el gra... Els martu no coneixen ni la casa, ni la ciutat, els zafios de l'alta estepa... Els martu que desenterren les trufas [trufas salvages de montanya, poc delicioses]... no s'inclinen per a cultivar la terra, mengen carn crua, no tenen casa durant tota la seua vida, no s'enterren despuix de la seua mort... Els martu són un poble saquejador en els instints de les bésties salvages.

Chiera (1934)

Com s'ha dit, alguns nómades es varen establir entre els rius Tigris i Éufrates, fent-se sedentaris i mesclant-se en la població sumerio en el pas del temps, com a conseqüència pujarien en poder dinasties d'orige amorrita en distintes ciutats del centre i sur de Mesopotamia. La més important en la ciutat de Babilonia, ya que el propi Hammurabi seria amorreo. Als inicis del Imperi paleobabilónico, la població era puix una mescla acadio-amorrita.

Els amorreos que es varen mantindre nómades en tota la regió, varen ser continguts fàcilment al principi pero conforme l'Imperi de Ur III va ser perdent el seu poder, es varen ser tornant més perillosos.

En l'any 2018 a. C., Ibbi-Sense va succeir a Shu-Sense en el tro de Ur, i al poc temps l'Imperi va començar a fragmentar-se i moltes ciutats es varen independisar (Išnunna, Susa, etc.). En el 2017 a. C. els martu conseguixen penetrar en Sumerio i comencen a controlar els camins, sobrevenint la fam. En el 2009 a. C. el regne es trobava dividit en dos i finalment una coalició de amorreos, elamitas (liderats pel seu rei Simash), i els El seu (habitants dels monts Zagros), varen derrotar a Ibbi-Sense, que va ser eixecutat. Es va produir la caiguda d'Ur III i per lo tant va acabar l'era sumerio.

Els amorreos varen saquejar i varen destruir Ur, que encara que seria reconstruïda despuix, mai tornaria a ser la mateixa.

En la caiguda d'Ur III i acabada l'época de domini sumerio, escomença una época en la que els semitas obtindrien la major importància a través de pobles com els acadios o els amorreos. Els elamitas a penes varen gojar la seua conquista. Els majors guanyadors de la caiguda de Ur varen ser primer els acadios del regne d'Isin i despuix els amorreos, que en un sigle omplirien Mesopotamia de regnes, quedant lo que va ser el Imperi de Ur fragmentat en numerosos regnes amorreos i acadios les capitals dels quals serien ciutats estats que fins a eixe moment havien tingut poca importància.

Els regnes amorreos

Despuix del regne de Ur i de l'esplendor sumerio, s'estén un complex periodo de quatre sigles (2004-1595 a. C.) fins a la pren de Babilonia pels hititas. Durant este periodo els amorreos que s'havien establit en Mesopotamia alcançaran la seua major importància a través de numerosos regnes, sent el més important el de Babilonia, mentres que els amorreos nómades també tindran la seua importància en este periodo.

Baixa Mesopotamia

Despuix de la caiguda d'Ur (2004 a. C.), el regne d'Isin mantindrà la pau durant un sigle considerant-se els successors de Ur, seguint els seus mateixos models i reforçaran les seues ciutats per a protegir-se dels martu nómades cada volta més numerosos, que es desplaçaven contínuament a lo llarc del riu Tigris i l'Éufrates i que finalment poc abans del 1900 a. C. s'infiltraran en ple cor de Babilonia aprofitant-se de les lluites entre Isin i Larsa, i apoderant-se de moltes ciutats com Ilip, Marad, Malgûm, Mashkan-shapir o inclús Uruk.

Estos nous regnes creats per les tribus nómades amorreas, s'unien als regnes amorreos "civilisats" i regnes acadios estant cada volta la Baixa Mesopotamia més fragmentada. Despuix d'este sigle de relativa pau baix el Regne de Isin emergirà el poderós regne de Larsa (que segons unes tablillas va ser fundada en el 2025 a. C. per un amorreo cridat Naplânum) i seguirà una terrible guerra entre abdós pel domini de Sumerio i Acad en la qual acabarà imponent-se Larsa, que es faria en la mitat de Mesopotamia.

Serà durant estos dos sigles Isin-Larsa quan s'aniran formant els distints regnes amorreos, com el de Babilonia, que es convertirà en l'enemic comú de Larsa i Isin.

En 1792 a. C., Hammurabi va aplegar a ser Rei de Babilonia. Utilisant la força i la diplomàcia, en pocs anys es va convertir en l'amo de tota Mesopotamia, construint aixina el major regne amorreo que hi ha hagut en el història, encara que molt efímer.

La seua dinastia es va mantindre uns 150 anys per a declinar després paulatinament: en época de Samsuiluna es va declarar independent en el Golf Pèrsic l'anomenada Dinastia de la Mar.

Samsuditana (1625-1595), últim rei de la dinastia, va ser destronat pels hititas, en lo que finalisa el predomini dels amorreos en Mesopotamia.

Els amorreos occidentals, que s'havien establit en Síria i Palestina cap al 1900 a. C., es varen mantindre independents durant varis sigles més...

Alta Mesopotamia

En l'Alta Mesopotamia, la ciutat d'Assur en els reis d'orige amorreo començarà a guanyar importància despuix de véncer en una guerra pel control de les rutes comercials a Išnunna i Mari.

Referències bíbliques

Erro al crear miniatura:

Destrucció de l'eixèrcit dels amorreos per Gustave Doré.

l'Antic Testament flama Canaán a la terra dels amorreos, fent correspondre a voltes amorreo en cananeo (Génesis 10:15,16; Josué 24:15; Jue 6:10; Ez 16:3; etc.). En el Génesis se'ls descriu com a descendents de Canaán, fill de Cam i net de Noé (Génesis 10:16). Se'ls descriu com un poble poderós de gran estatura "com l'altura dels cedres" (Plantilla:Bibleverse) que havia ocupat la terra a l'est i a l'oest del Jordán. L'altura i la força mencionades en Amós 2:9 han dut a alguns erudits cristians, entre ells Orville J. Nau, autor de la Bíblia Tòpica de Nau, a referir-se als amorreos com "jagants".

El terme amorreo (amurru) apareix freqüentment en l'Antic Testament designant la població preisrraelita de Canaán (Gen 15:16; Amós 2:9; 2ª Sam 21:2). Pero no s'ha pogut establir cap conexió ètnica o llingüística entre eixos amorreos seminómadas de Canaán, de la segona mitat del segon mileni a. C. i els amorreos de Mesopotamia de la primera mitat del segon mileni a. C.

En el Deuteronomio, el rei amorreo, Og, va ser descrit com l'últim "del remanente dels Refaim" (Deuteronomio 3:11). Els térmens amorreo i cananeo semblen usar-se més o menys indistintament, sent Canaán més general i amorreo un component específic entre els cananeos que habitaven la terra.

Els amorreos bíblics semblen haver ocupat originalment la regió que s'estén des de les altures a l'oest del Mar Morta (Génesis 14:7) fins a Hebrón (Génesis 13:8; Deut. 3:8; 4:46-48), comprenent "tot Galaad i tot Basán" (Deuteronomio 3:10), en el Valle del Jordán a l'est del riu (Deuteronomio 4:49), la terra dels "dos reis dels amorreos", Sehón i Og (Deuteronomio 31:4 i Josué 2:10; 9:10}). Sijón i Og eren reis independents el poble dels quals va ser desplaçat de la seua terra en batalla en els israelitas (Números - 21:21-35)-encara que en el cas de la guerra dirigida per Og/Bashán sembla que cap d'ells va sobreviure i la terra va passar a formar part d'Israel (Números 21:35). Els amorreos semblen haver estat vinculats a la regió de Jerusalem, i els jebuseoss poden haver segut un subgrup d'ells (Ezequiel 16:3). Les ales meridionals de les montanyes de Judea es denominen "mont dels amorreos" (Deuteronomio 1:7, 19, 20).

el Llibre de Josué parla dels cinc reis dels amorreos primer varen ser derrotats en gran massacre per Josué (Plantilla:Bibleverse). Després, més reis amorreos varen ser derrotats en les aigües de Merom per Josué (Plantilla:Bibleverse). Es menciona que en els dies de Samuel, va haver pau entre ells i els israelitas (Plantilla:Bibleverse). Es dia que els gabaonitas eren els seus descendents, sent un refillol dels amorreos que varen fer un pacte en els hebreus (Plantilla:Bibleverse). Quan Saúl més vesprada va trencar eixe vot i va matar a alguns dels gabaonitas, es diu que Deu va enviar una hambruna a Israel (Plantilla:Bibleverse).