Marad

Marad (en sumerio: Marda), en el modern Wannat és-Sadum o Wanna-wa-Sadum, en Iraq^[1] va ser un antic tell (ciutat en el tossal) sumerio. Marad, situada en la vora occidental de riu Arahtu, un afluent de l'Alt Éufrates, a l'oest de Nippur i aproximadament a 50 km al surest de Kish.

Història

Marad va ser fundada al voltant del 2700 a. C. durant el periodo Protodinástico II. La ciutat va ser incorporada al Imperi acadio despuix de la seua conquista per l'emperador Sargón. Atestada per atres fonts apareix durant el regnat del rei acadio Manishtushu (2269–2255 a. C.) i posteriorment per un dels seus fills, Naram-Sense (2254–2218).^[2]

Marad va ser més vesprada el centre d'una província d'Ur III i a principis de el XIX va lligar la seua fortuna a la de Kazallu, que sembla va aplegar a ser el poder dominant del Nort de Mesopotamia en eixa época i compartint el control del Sur de Mesopotamia. Es coneix per tablillas trobades que la ciutat de Kish durant un temps va estar somesa per un rei de Kazallu i Marad cridat Sumu-ditana. El rei Halum-pi-umu (o Halambu) de Kazallu i Marad va prendre la ciutat de Dilbat, que pertanyia al regne de Babilonia, a lo que va respondre el seu rei Sumu-la-El infligiendo una derrota a l'agressor. En 1862 a. C., Sumu-la-El va demolir els murs de Kazallu, i a l'any següent Marad es va incorporar al regne de Babilonia. Despuix de ser presa pels reis d'Isin i Larsa, va tornar a Babilonia a mans del rei Sense-muballit ("Sense és vivificador", I Dinastia de Babilonia i pare d'Hammurabi), que fortificó les seues muralles.^[2]

En el periodo casita, Marad es va convertir en una de les ciutats més importants de Babilonia,principalment per la seua condició de centre religiós. La principal deidad de la ciutat era el deu Lugal-Marad (o Marada, que significa, 'Rei de Marad'), un atre possible aspecte de Ninurta. Quan el tro de Babilonia estava ocupat pel rei casita designat pels assiris Adad-shuma-iddina (1222-1217 a. C.), Marad va ser devastada pel rei elamita Kidin-Hutran.

Temples

El gran temple de Marad, en la part alta d'un tossal, el nom del qual ceremonial era 'Casa, ull del país' (en sumerio é-igi-kalamma) estava dedicat al cult de Ninurta, deu de la terra i les collites, conegut localment baix l'epítet de Lugal-Marada, 'Rei de Marad', deidad tutelar de la ciutat.^[3] La seua fundació llegendària s'atribuïa al deu Sense i a Lugal-Marada.^[4] El temple tenia un zigurat.

Vore també

Anex:Ciutats de l'Antic Orient Pròxim

Referències

↑ «Sumerian City-States». Archivat des d'el original, el 18 d'agost de 2007. Consultat el 6 de decembre de 2019.
↑ ^2,0 ^2,1 Trevor Bryce (2009). Routledge Handbook of the Peoples and Plaus of Ancient Western Àsia (en anglés), Nova York: Routledge, pp. 446-447. ISBN 978–0–415–39485–7.
↑ A. R. George, House Most High: The Temples of Ancient Mesopotamia, Winona Lake, 1993, pp. 126-127.
↑ Sumerian Deities. Consultat el 6 de decembre de 2019.

Bibliografia

F. S. Safar, Old Babylonian contracts from Marad, University of Chicago, 1938.
Rients de Boer, Marad in the Early Old Babylonian Period: its Kings, Chronology and Isin's influence, Journal of Cuneiform Studies, vol. 65, pp. 73-90, 2013.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Marad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] «Sumerian City-States». Archivat des d'el original, el 18 d'agost de 2007. Consultat el 6 de decembre de 2019.

[Trevor-2] 2,0 ^2,1 Trevor Bryce (2009). Routledge Handbook of the Peoples and Plaus of Ancient Western Àsia (en anglés), Nova York: Routledge, pp. 446-447. ISBN 978–0–415–39485–7.

[3] A. R. George, House Most High: The Temples of Ancient Mesopotamia, Winona Lake, 1993, pp. 126-127.

[4] Sumerian Deities. Consultat el 6 de decembre de 2019.

[1]

[2]

[3]

[4]