Mesopotamia inferior o Baixa Mesopotamia és una denominació geohistoriográfica que designa a la zona de Mesopotàmia situada "aigües avall", entre la zona a on s'assentava la ciutat de Babilònia i la desembocadura dels rius Tigris i Eufrates en el Golf Pèrsic, que en l'Antiguetat estava en un lloc que en l'actualitat ha quedat molts quilómetros terra adins, per l'acumulació de sediment.

Principals ciutats de la Baixa Mesopotamia durant el Periodo Dinàstic Arcaic en l'antic curs aproximat dels rius i de la llínea de costa del Golf Pèrsic.

Les regions històriques que se situaven en la Baixa Mesopotamia eren Acad i Sumerio. La Baixa Mesopotamia també era coneguda com Caldea.

Entre els primers assentaments coneguts de la zona, que s'alcançarien a finals de el VI mileni a. C., es troben els d'Eridú i El Obeid, a on és possible apreciar una evolució ràpida del Neolític per un millor control de l'aigua i aprofitament agrari de les condicions ambientals existents, alcançant al temps, dimensions i característiques urbanes.

Vore també