Geografia de Mesopotamia
Mesopotàmia (Μεσοποταμία / Mesopotamia), del grec μεσο / mesos «mig» i ποταμός / potamos «riu», és una regió d'Orient Pròxim entre el Tigris i l'Eufrates, que es correspon en la seua major part en l'Iraq de l'actualitat

Geografia física
Principals unitats regionals
Hi ha quatre tipos principals d'unitats regionals: els replanells de l'alta Mesopotamia, la planura de la Mesopotamia inferior, les montanyes i les regions de estepa o desèrtiques.
Els replanells de l'alta Mesopotamia
Estos replanells s'estenen just al sur d'Assur i descendixen de nort a sur. Les valls estan encaixades, lo que contribuïx que en complementar esta regió els plecs montanyosos tallen la regió d'Est a Oest. Estos plecs són el cabel Antic.el Aziz i el , que són dos plecs elevats. El segon ha mantingut el nom que tenia en l'antiguetat, Saggar ( Senseŷar en l'Antiguetat),
En el nort, es parla del alt Jéziré, que significa «alta Mesopotamia, i al sur el ( que significa «baixa Mesopotamia». Entre estes dos zones, les condicions de vida són diferents. El nort és més plujós i va ser una gran zona de pas. Pel contrari, el sur és més difícil per a l'home i és una zona de transició en l'estepa.
Les planures de la Baixa Mesopotamia
Les planures no estan encaixades. A lo llarc de la regió que va de l'actual Bagdad (Agadé), situada a 37 metros, fins al Golf Pèrsic, és una planicie llaugerament inclinada cap al sur.
Es tracta d'una planura aluvial formada per depòsits aluvials del Tigris i l'Eufrates. El procés de sedimentació continua encara. La costa actual està més al sur que el lloc que ocupava en l'antiguetat. Els rius no discorren encaixonats, sino que s'ixen del caixer, lo que dona lloc a freqüents inundacions i a canvis en els llits.
Mentres que el sur és una zona de pantans: els Hawr, que tenen un paper important en l'estiu, ya que tornen una part del fluix del riu.
Història de Mesopotamia
Esta zona de marismas s'estenia per una superfície de 20 000 km² en el 1970, pero que va ser destruïda en un 90% en el 2001 a raïl de les massives operacions de drenage decidides per Sadam Huseín. Esta decisió s'hauria adoptat per a lluitar contra els chiís iraquí que havien fugit despuix del fracàs del seu alçament a principis dels anys 1990. En 2004, el Programa de les Nacions Unides per al Mig ambient va llançar un programa per a restaurar el mig ambient; en 2006 s'havien restaurat 10 000 km² i 100 000 persones havien retornat a viure allí.
Les montanyes
Es tracta d'un plegament terciari en un tipo morfològic Jura. Al sur de la costa mediterrànea, es troba el Mont Galilea, al nort està la Cordillera del Líban i la Cordillera del Antilíbano, aplegant a 3 000 metros, i inclús més al nort, el Jebel Ansariye. Tot el territori al nort d'esta costa són els monts Amanus.
Cap al nort es troben els monts Tauro i l'Antitauro, aixina com els monts Armenis, que apleguen a un màxim d'uns 5 000 metros. A l'est es troben els Zagros, que s'eleven a més de 3 000 metros. Estes montanyes tenen un impacte en el hidrografia, perque l'aigua de rec prové de les montanyes, que són també reserves de fusta i de minerals.
Les estepes i deserts
Estos són llocs a on les precipitacions són inferiors a 200 mm per any i, per tant, a on és impossible cultivar. En les zones de estepa les precipitacions estan entre 100 i 200 mm per any. Per baix de 100 mm, nos referim al desert. Les estepes s'estenen per tota la vall del Eufrates Mig. Es tracta d'un espai discontinu. Hi ha praderies temporals en certes époques de l'any que poden ser aprofitades pels pastors per al ganado. Poden ser creuades sense molta dificultat. En acadi, el terme Namu designa tant l'estepa, als pobladors de l'estepa, i als animals que allí es troben.
El desert per un atre costat no és viable. En el periodo que nos interessa, duya el nom acadio de Madbanu. Existixen, no obstant, oasis , com el de Tadmeren Síria, que es correspon en la ciutat de Palmira. Les poblacions que viuen en el desert són designats en el terme Arbaiu (que ha donat àrap, entre uns atres), un terme que remet més a l'estil de vida dels oasis que a un tipo ètnic.
El clima i el hidrografia
El clima
El seu clima és similar al clima tropical.Apte per a l'agricultura.
Hidrografia
Hi ha una série de rius costers en paralel a les montanya en la costa mediterrànea, com l'Orontes, el Litani i el Jordán. Estes valls estan encaixonats. En particular, el Jordán té una pendent molt forta.
El hidrografia del restant de la regió està formada pel Tigris, l'Eufrates, i els seus afluents. Estos dos rius tenen molt diferent llongitut. El Eufrates té 2 800 km i una pendent suau, el Tigris té 1 800 km i una pendent major.
El Eufrates té una série d'afluents per la seua dreta com el Tauro, el Balih i el Habur que creuen Mesopotamia, pero cada u d'ells té un aspecte diferent. Aixina el Habur du aigua durant tot l'any i un fluix lo suficientment fort com per a ser navegable, mentres que el Balih té un cabal molt menor i, encara que és important, pot aplegar a secar-se.
El Tigris rep en tota la seua llongitut afluents per la marge esquerra, primer d'Armènia i despuix de l'els Zagros. Els afluents són menys numerosos en el sur, pero el seu cabal és molt més important que el del Eufrates.
No obstant, hi ha aspectes comuns entre els dos rius. Aixina, tenen la direcció general del seu caixer que és casi idèntica. El seu règim pluvionival és idèntic: són alimentades per la pluja i el desgel. Les inundacions del Tigris són més grans, lo que li du a tindre un menor número de ciutats prop del riu i les que hi ha, estan localisades en llocs elevats. Les inundacions tenen conseqüències diferents. Açò va des del suministrament d'aigua per al rec, a la destrucció importants que comporten la rehabilitació del sistema de rec. A diferència de les inundacions del Nil, l'inundació dels rius Tigris i Eufrates no són fertilisants. En Egipte les inundacions apleguen en l'época adequada. Les inundacions dels rius Tigris i Eufrates, en general, apleguen en mala época. Açò dona lloc a un sistema de rec per a almagasenar aigua de la riuada i poder-l'utilisar en el moment oportú. Si el rec és important en el nort, és de vital importància en el sur.
Geografia humana
El poblament
En el Neolític els assentaments es varen concentrar en el Creixent fèrtil. Açò explica que el nort estiguera més alvançat que el sur.
Els primers vestigis de cultures daten del 9000 a. C. Els primers assentaments es troben en les estribacions dels Zagros. A partir de el IV mileni se'ls associen objectes de pedra i coure. És el periodo calcolítico. Açò requeria l'organisació d'una societat més complexa i l'existència de comerç. El calcolítico comença en el 4500 a. C., i, és en este periodo quan es produïxen els canvis.
Aixina, la planura es va posar en valor per mig del rec, lo que implica una organisació del treball. Va ser també durant este periodo quan es va produir la revolució urbana. Cap al 3000 (fi de el IV mileni apareixen les ciutats, un fenomen que es traduïx en un aument en el número d'edificis, la producció de ceràmica i la presència de temples i, per tant, l'existència d'un clero). Açò va aparéixer en el sur d'Uruk, Eridu, etc. La revolució urbana es va desplaçar de sur a nort. Hi ha vestigis d'esta revolució en Jebel Auda i en Habuba Kabira.
És en eixa época quan sembla l'escritura, principalment en forma de registres de contabilitat sobre la gestió de les raberes i collites. Estos escrit es componen de pictogrames.
El començ del periodo històric es troba en el III mileni. cap al 2800 a. C. es varen realisar els primers texts que es podien llegir (en elements gramaticals). Estos texts estan escrits en sumerio, que és una designació arbitrària perque en realitat l'idioma era el Emegi, que significa «llengua noble»; pero es diu aixina, ya que està present en la regió de Sumerio. És una llengua completament aïllada en l'Orient Pròxim, que hui dia s'assembla a una atra que es parla prop de la mar Caspio.
El sumeri no és l'única llengua parlada en Orient Pròxim. Hi ha diferents maneres de donar-se conte d'això, per eixemple, veent la massiva aparició de noms amorritas cap als anys 2000, el centre de Mesopotamia i el sur acabava de passar per una atra enèsima invasió. Pero fins ara, no s'han trobat texts en esta llengua, pero, no obstant, és cap als anys 2000 quan un idioma de la mateixa prestigiosa família, el acadio, llengua semítica, es va dividir en dos branques, l'assiri, al nort i el babilonio en el sur.
El acadio va escomençar a ser escrit cap al 2600 i a propagar-se a partir del sigle XXIV. Posteriorment, es va convertir en la llengua més parlada i generalisada. El sumerio va seguir sent parlat fins a finals de el III mileni, pero, no obstant, va sobreviure més de 2000 anys com una llengua religiosa i acadèmica.
Políticament, existix en el III un periodo prou llarc, cridat « dinastia arcaica » que va durar del 2800 al 2400, a on tota Mesopotàmia estava dividida en chicotets estats, cada u en una ciutat principal.
Des del sigle XXIV, hi ha intents d'unificar Mesopotamia. Estos són els primers «imperis». Escomençant pel Imperi Acadio XXII i XXIII la capital del qual era Akkad i l'idioma oficial del qual és el acadio. Despuix està l'imperi d'Ur XXII i XXI. En l'Antiguetat, la ciutat de Ur era un port. La llengua oficial del «imperi» era el sumeri, pero únicament per a l'administració.
Cap al final del III i la mitat de el II varen aplegar pobles estrangers, en els amorreos, que podrien procedir de Síria occidental, parlant una llengua semítica pròxima al acadio, pero que només es coneix pels noms propis. Este poble es va fondre en la població d'orige en un sigle. En el XVII varen aplegar els kasitas, un poble que provenia dels Zagros. Per últim, els hurritas, que a la seua volta provenien de les montanyes del nort i del nordest. Despuix d'algun temps es va produir una fusió d'estes poblacions. Cap al XVII els hurritas varen fundar el regne de Mitanni. Els kasitas varen fundar el Regne de Karduniash. La llengua kasita és poc coneguda, pero l'hurrita és més coneguda. En el XIV es va fundar Assíria.
Al final de el II mileni i començos de l'I va tindre lloc la migració dels arameos, ( recorda la migració dels amorreos) que sembla venien de l'oest de Síria, parlaven una llengua semítica i eren seminómadas (pastors transhumants). Estos moviments s'expliquen pels canvis en els modos de vida. Els dos pobles, amorritas i arameus, parlaven una llengua semítica; pero quan la llengua dels amorritas va desaparéixer en favor de l'acadio, el arameu va ser adaptat per una gran part de les poblacions locals. Hi ha un clar progrés de l'idioma arameu que va aplegar a parlar-se en tot Orient Pròxim. Una part dels arameus es varen establir en la planura, una atra part es va assentar en l'alt Jéziré.
Activitats en Mesopotamia
Agricultura
- Artícul principal → Agricultura en Mesopotamia.
Esta activitat era la de la majoria de la gent. La costa mediterrànea és un àrea favorida en la trilogia mediterrànea: blat, vinya i olivera. Ademés, hi ha pasturages capaços de criar ganado. Al nort de la costa es trobaven les colmenes que produïen mel, per a endulzar els aliments.
En l'interior, l'alta Mesopotamia és una regió de cereals. S'han trobat diferents tipos d'ordi i espelta. Es cultivava sésam i lli (per a oli principalment) i, per últim, hi ha alguns sectors de vinyes, pero molt localisats. El cultiu de la raïm, permetia la producció de vi per a les èlits.
La baixa Mesopotamia és una regió d'agricultura de regadiu i totes les cultures estan vinculats a l'irrigació. Estan molt estesos els cultius de cereals, pero es cultivava poc blat per la salinitat de l'aigua. Per lo tant, es produïa ordi que tolera un mínim de salinitat. En l'ordi es podien obtindre fins a dos collites per any. Es produïa cervesa o alcohol a partir dels dátiles. El vi es denominava en el termeKaranu i els atres alcohols pel de Sikanu. La palmera es cultivava àmpliament, i els seus fruts s'utilisaven per a l'alimentació i per a fer begudes, s'utilisava la fusta i, per últim, l'ombra que oferixen les palmeres permetien la pràctica d'atres cultius, en una gran diversitat, com: alls i cebes, per eixemple.
Ganaderia
Hi havia un conflicte entre el món agrícola i el ganader. Les ovelles proporcionen llana i llet per a alimentar a les poblacions de pastors i tenien la possibilitat de fer formage.
Els individus rics tenien grans raberes que donaven als arrendataris, que eren els que duyen els contes, lo que ha deixat vestigis. El ganado vacú estava menys desenrollat. Es tracta d'una criança familiar. Algunes raberes pertanyien a palau. El ganado vacú s'utilisen per la seua força per al treball. El ganado podia rebre noms.
La crío del porc era problemàtica. Es menciona en el sur i molt poc en el nort. La carn de porc estava mal considerada, puix aixina és vista en freqüència en les maldiccions.
Artesania i comerç
Estes són activitats practicades per una chicoteta proporció de la població. Els artesans de Mesopotamia eren molt reconeguts. Els recursos de Mesopotamia en matèries primeres eren casi nuls. No hi ha fonts de minerals fòra de les montanyes. La fusta és escassa en la planura, encara que la seua presència és abundant en les montanyes. Per últim, hi ha poques o cap pedra explotable.
l'argila i la canya permetien produir ceràmica i cestería. La ganaderia produïx llana en la que es pot fer teixits, i també és una moneda de canvi. Es tracta dels únics recursos naturals explotables per a l'artesania que existixen en la pròpia Mesopotamia.
L'artesania està relacionada en el gran comerç. Este comerç concernix principalment al treball de la fusta i del metal. L'importació era necessària, açò va dur a alguns Estats a voler assegurar-se el control d'estes fonts d'abastiment, en particular coure, estany i ferro.
Existien quatre fonts de coure:
Per a fabricar bronze es necessita coure i estany. L'estany es trobava en l'est del replanell iraní i en Afganistan. Espanya i les illes britàniques poden haver suministrat també l'estany, encara que de forma indirecta. El ferro és el metal utilisat per a fabricar armes i ferramentes més fortes pero és més difícil de treballar. En el Propenc Oriente s'entra en l'Edat del Ferro a principis de l'I mileni. El mineral de ferro està més estés i se li pot trobar en les montanyes.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Geografía de Mesopotamia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.