Agadé
Acadia, Acad o Agadé[1] va ser una ciutat del nort de la Mesopotamia inferior, en la zona anomenada posteriorment com Acadia, entre Asiria al nort i Sumerio en el sur. És l'única gran ciutat real mesopotámica l'emplaçament de la qual encara permaneix sense identificar, si be s'ha supost com a possible situació la confluència dels rius Diyala i Tigris, entre les afores de l'actual Bagdad i l'actual Samarra.[2][3]
La ciutat va ser fundada per Sargón de Acadia cap a l'any 2335 a. C., possiblement despuix d'un enfrontament en el rei de Kish, al que servia fins a llavors. Agadé va ser orige per a les grans conquistes de Sargón que varen culminar en el cridat Imperi acadio, del com Agadé seria la seua capital durant els 150 anys que va durar.[4]
Orige del Nom
[editar | editar còdic]
El nom Agadé prové provablement de la llengua sumerio, apareixent per eixemple en la Llista Real Sumerio. La posterior forma Asiro-babilonia Acadû (d'o pertanyent a Acadia) va derivar provablement del terme sumerio. La forma grega reflectida en la Bíblia dels Setanta era Archad.
És possible que el nom provinga del sumerio AGA.DÈ, el significat del qual és Corona de fòc en alusió a Ishtar, la deesa lluenta,[5] el cult del qual ha segut observat en les primeres etapes de Agadé. Sigles despuix, el rei neobabilónico menciona en les seues memòries arqueològiques que el cult a Isthar en Agadé va ser substituït posteriorment pel de la deesa Anunit (l'equivalent semita de Ishtar), el temple principal de la qual estava en Sippar (no confondre en la Sippar el deu principal de la qual era Shamash).[6] Açò sugerix una possible proximitat entre Sippar i Agadé, la qual cosa vindria a recolzar el hipòtesis de que Agadé es trobava situada just en la vora oposta del Éufrates de la ciutat de Sippar.
Història
[editar | editar còdic]
Durant l'Imperi acadio, Agadé es va convertir en una floreciente capital que vivia dels intensos intercanvis comercials i de les fortunes que provenien de todas partes de l'imperi. Aixina en l'anomenada maldicció de Agadé es conta com gràcies a l'intervenció d'Inanna (l'Ishtar dels babilonios) la ciutat rebosar de comerciants, estrangers i animals exòtics; els ciutadans celebraven numerosos menjars en les que es degustaven grans manjares; els metals i minerals preciosos abundaven i el port bullía d'activitat. Este model de capital va ser el que es va repetir en els posteriors imperis mesopotámicos, pero fòra d'este context una ciutat aixina no era sostenible, en carir de l'infraestructura agrícola necessària per a ser autosuficient.[4]
Cap al 2260 a. C., Naram-Sense, quart successor de Sargón i net seu, va aplegar al tro de l'imperi acadio. Despuix d'enfrontar-se a numerosos rebels el rei es deidificó, construint-se un temple en Agadé. La ciutat, que a diferència de moltes atres de Mesopotamia no podia presentar-se com a lloc ancestral de cult, es va fer aixina sagrada en la dedicació al nou monarca-deu.[4]
Al marge d'açò, el regnat de Naram-Sense va estar marcat per les constants rebelions que, despuix de la mort del monarca, varen reglotar la capacitat de l'imperi. Cap al sigle XXII a. C., en el regnat de Sharkalisharri, les ciutats sumerio i les regions perifèriques es varen independisar. L'imperi va quedar reduït a les terres pròximes a Agadé. La llista Real Sumerio menciona sis regnats posteriors al de Sharkalisharri que es varen prolongar durant 50 anys més, despuix dels quals fa referència a la caiguda de la ciutat davant els nómades gutis. L'arribada dels gutis està comprovada arqueológicament i és possible que s'estengueren per tota la regió del nort de Mesopotamia.[4]
Se sap que Agadé va sobreviure a la conquista dels nómades, ya que seguix sent mencionada en els texts posteriors fins a més o menys l'I mileni a. C. No obstant, mai recuperaria una posició dominant en Mesopotamia.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ La forma Agadé és la forma grega, mentres que en la Bíblia apareix com a Plantilla:Hebreu Akkad, topònim original en semítico oriental va ser Akkad.
- ↑ McEwan, 1980
- ↑ Wall-Romena, 1990
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Leick, Gwendolyn (2002). «Akkad», Mesopotamia: l'invenció de la ciutat, Barcelona: Rubí.
- ↑ J. D. Prince, Materials for a Sumerian Lexicon, pp. 23, 73, and Note on Akkad, pp. 55-57, Jornal of Biblical Literature, 1906.
- ↑ I. Rawl. 69, col. ii. 48 and iii. 28.
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Agadé» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.