Anar al contingut

Marenys de Mesopotàmia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Marismas de Mesopotamia»)
Marenys de Mesopotàmia
Erro al crear miniatura:
Marenys de Mesopotàmia 2000-2009.
Erro al crear miniatura:
Mapa de drenages de les marenys de Mesopotàmia. 1994.
Erro al crear miniatura:
Marenys de Mesopotàmia en 2007.

Les marenys de Mesopotàmia comprenen els chapulls situats al sur d'Iraq i en part, al suroest d'Iran, zona a on s'aproximen i confluïxen els rius Eufrates i Tigris, en la Baixa Mesopotàmia.

Històricament, les marenys, estan formades principalment per les separades pero adjacents marenys Centrals, de Hawizeh i de Hammar, que representen el major ecosistema de chapulls de l'oest d'Euràsia.

Les marenys presenten un nivell d'aigües freàtiques elevat, predominant els terrenys pantanosos. Es tracta d'un païsage aquàtic rar en el desert, proporcionant un hàbitat per als àraps de les marenys i per a poblacions importants de vida salvage.

En juliol de 2016, l'Unesco, va elegir les quatre principals zones de les marenys de Mesopotàmia com Patrimoni Mixt de l'Humanitat, degut a que " les regions de chapulls pantanosos (“ahwar”) d'esta regió de l'Iraq Meridional són úniques en el seu gènero per deure la seua formació a un de les majors deltes interiors del món i per estar situades en un mig natural extremadament àrit i càlit."[1]

Història

Durant el IV mileni a. C., les primeres societats en sistema d'escritura varen sorgir per primera volta en el sur de Mesopotàmia, a sovint referida com la breçol de la civilisació, desenrollant-se allí les primeres ciutats junt a burocràcia estatals complexes durant el periodo de Uruk. Per l'ubicació geogràfica i als factors ecològics del Creixent Fèrtil, un àrea fèrtil en forma de mija lluna que comprén des de les conques del Nil, en Egipte, cap al nort a lo llarc de la costa mediterrànea de Palestina i Israel, i cap al sur de nou a lo llarc del Eufrates i el Tigris fins al Golf Pèrsic, les civilisacions varen ser capaces de desenrollar extraordinaris programes agrícoles i tecnològics per a l'época. El detonant fonamental va ser la disponibilitat d'espècies selvades de plantes comestibles. L'agricultura va sorgir prontamente en el Creixent Fèrtil per l'existència, en grans cantitats, de cereal selvat i espècies nutritives i fàcils de domesticar.[2]

El drenage de part de les marenys va començar en els anys 1950 i va continuar en la década dels 70 en l'objectiu de recuperar terres per a l'agricultura i l'exploració petrolera. No obstant, a finals de 1980 i 1990, durant la presidència de Sadam Huseín, este treball va ser ampliat i accelerat per a desestajar als musulmans chiítes de les marenys. Abans de 2003, els pantans varen ser drenats al 10% del seu tamany original.[3]


Despuix de la caiguda del règim de Sadam Huseín en 2003, en 2004, el Programa de les Nacions Unides per al Mig ambient va llançar un programa de restauració de l'entorn. A fins de 2006, s'havien restaurat 10000 km² i al voltant de 100000 persones havien retornat a viure a la zona.[4]

Les marenys s'han recuperat parcialment pero la sequia, junt a la construcció de represas aigües dalt i la irrigació intensiva en Turquia, Síria i Iran han dificultat el procés.[5]


Referències

  1. ↑ «The Ahwar of Southern Iraq: Refuge of Biodiversity and the Relict Landscape of the Mesopotàmian Cities» (en en). UNESCO World Heritage Centre. Unesco. Consultat el 17 de juliol de 2016.
  2. ↑ Brown, Robert W. (2006). University of North Carolina (ed.): «Ancient Civilizations to 300 BC Introduction: The Invention and Diffusion of Civilization». Archivat des de l'original, el 26 de juliol de 2012. Consultat el 1 d'agost de 2012.
  3. ↑ Curtis J. Richardson i Najah A. Hussain (Juny de 2006). www.biosciencemag.org (ed.): «Restoring the Garden of Eden: An Ecological Assessment of the Marshes of Iraq». Archivat des de l'original, el 6 de juny de 2012. Consultat el 1 d'agost de 2012.
  4. ↑ Atles Vista (AFP) (ed.): «Iraq: els marais de Mésopotamie presque à moitié restaurés» (7 de decembre de 2006). Consultat el 1 d'agost de 2012.
  5. ↑ Muir, Jim (24 de febrer de 2009). BBC News (ed.): «Iraq marshes face greu new threat». Consultat el 1 d'agost de 2012.