Primera dinastia de Ur
La '___protected_title_0___' va ser una dinastia de governants de la ciutat d'Ur en l'antiga Sumerio del sigle XXV a. C.[1] Forma part del periodo dinàstic primerenc III de la Història de Mesopotamia. Va ser precedida per la Primera Dinastia de Kish i la Primera Dinastia de Uruk.[2]
Govern
[editar | editar còdic]Segons la ___protected_title_1___, el governant final de la Primera Dinastia d'Uruk, Lugal-kitun va ser derrocat per Mesannepada de Ur. En la Primera Dinastia de Ur hi havia llavors quatre reis: Mesannepada, Més-kiagnuna, Elulu i Balulu.[3] Atres dos reis anteriors a Mesannepada són coneguts per atres fonts, a saber, Més-kalam-du i A-Kalam-du.[3] Sembla que Més-Anepada era fill de Més-kalam-du, segons l'inscripció que es troba en un conte de Mari, i Més-kalam-du va ser el fundador de la dinastia.[3] També es coneix una provable reina Puabi per la seua fastuosa tomba en el Cementeri Real de Ur. La Primera Dinastia de Ur va tindre una gran influència en l'àrea de Sumer, i aparentment va liderar una unió de les polítiques del sur de Mesopotamia.[3][4]
Etnicidad i llenguage
[editar | editar còdic]De la mateixa manera que atres sumerio, el poble de Ur era un poble no semita que va poder haver vingut de l'est al voltant del 3300 a. C., i parlava un idioma aïllat,[5][6] pero durant el tercer mileni a. C. es va desenrollar una estreta simbiosis cultural entre els sumerio i els acadios orientals semitas,[7] que va donar lloc a un bilingüisme generalisat.[8] L'influència recíproca de la llengua sumerio i la llengua acadia és evident en tots els àmbits, des del préstam lèxic a escala massiva, fins a la convergència sintàctica, morfològica i fonològica,[8] lo que ha dut als estudiosos a referir-se a el sumerio i al acadio en el tercer mileni a. C. com una ___protected_title_0___.[8] Sumer va ser conquistada pels reis de parla semítica del Imperi acadio cap al 2270 a. C. (breu cronologia), pero el sumerio va continuar com a llengua sagrada. El domini natiu sumerio va resorgir durant aproximadament un sigle en la Tercera Dinastia de Ur, entre el 2100 i el 2000 a. C.., pero la llengua acadia també es va mantindre en us.[9]
Comerç internacional
[editar | editar còdic]
Els artefactes trobats en les tombes reals de la dinastia mostren que el comerç exterior va ser particularment actiu durant este periodo, en molts materials procedents de terres estrangeres, com cornalina provablement procedents del Indo o d'Iran, lapislázuli d'Afganistan, argent de Turquia, coure d'Oman i or de varis llocs com Egipte, Nubia, Turquia o Iran.[11] Es varen trobar contes de cornalina del Indo en tombes de Ur que daten de 2600-2450 a. C., en un eixemple de relacions indo-mesopotámicas.[12] En particular, els contes de cornalina en un disseny gravat en blanc varen ser provablement importades de la vall del Indo, i fetes segons una tècnica desenrollada pels Harappans.[10] Estos materials es varen utilisar en la fabricació de bells objectes en els tallers de Ur.[11]
La Primera dinastia de Ur I tenia una enorme riquea, com ho demostra la suntuositat de les seues tombes. Açò es va deure provablement al fet de que Ur va actuar com el principal port en el comerç en Índia, lo que la va situar en una posició estratègica per a importar i comerciar grans cantitats d'or, cornalina o lapislázuli.[4] En comparació, els sepelis dels reis de Kish varen ser molt manco fastuosos[4]. Els barcos estivals de gran tonellage podríann haver viajat fins a Meluhha, a través de la regió del Indo, per al comerç.[4]
Desaparició
[editar | editar còdic]
Segons la ___protected_title_1___, la Primera Dinastia de Ur va ser finalment derrotada, i el poder va passar a mans de l'elamita dinastia Awan.[13]
El rei sumerio Eannatum (c. 2500-2400 a. C.) de Lagash, va aplegar a dominar tota la regió i va establir un dels primers imperis verificables de l'història.[14]
El poder de Ur només reviuria uns sigles més vesprada en la Tercera Dinastia de Ur per a una breu renaixença sumerio.[14][15]
Llista de gobernantess
[editar | editar còdic]| Governant | Epítet | Duració de el regnat | Dates. aproximades | Mencions |
|---|---|---|---|---|
| Més-kalam-du | ? | c. sigle XXVI a. C. | Contes dinàstics, inscripcions de la tomba en el Cementeri Real de Ur. | |
| A-Kalam-du | ? | c. sigle XXVI a. C. | Contes dinàstics | |
| Mesh-Ane-pada | 80 anys | c. sigle XXVI a. C. | Llista Real Sumerio, Inscripció Tummal | |
| Mesh-ki-ang-Nanna | "el fill de Mesh-Ane-pada" | 36 anys | Llista Real Sumerio, Inscripció Tummal | |
| Elulu | 25 anys | Llista Real Sumerio | ||
| Balulu | 36 anys | Llista Real Sumerio | ||
|
Llavors Urim (Ur) va ser derrotat i la realea va recaure en Awan." | ||||
Artefactes
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Cementeri Real de Ur.
El Cementeri Real de Ur contenia les tombes de varis governants de la Primera Dinastia de Ur.[3] Les tombes són particularment luxoses, i donen testimoni de la riquea de la Primera Dinastia de Ur.[4] Una de les tombes més famoses és la de la reina Puabi.[4]
-
Un punyal d'or i un punyal en mànec banyat en or, excavacions Ur (1900).
-
Collars reconstruïts en capells sumerio trobats en la tomba de Puabi, que es troben en el Museu Britànic.
-
Lira de la Reina, una de les Lires de Ur, Cementeri Real de Ur.
-
Lira d'un Cap de Bou procedent de la tomba de larReina Puabi. (Museu Britànic).
-
Placa de nacre en animals antropomorfos, circa 2600 a. C.
_(14581033499).jpg){kind=link}
![Sagelle cilíndric de la reina Puabi, fencontrado en la seua tomba. Inscripció 𒅤𒀀𒉿 𒊩𒌆___protected_title_6___ "Reina Puabi".[16][17][18] L'última paraula "𒊩𒌆" pot ser pronunciada ___protected_title_9___ ___protected_title_7___, o ___protected_title_10___ ___protected_title_8___.[19]](/w/index.php?title=Especial:Carregar&wpDestFile=Flickr_-_Nic%27s_events_-_British_Museum_with_Cory_and_Mary,_6_Sep_2007_-_185.jpg){kind=link}
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1970) The Cambridge Ancient History (en anglés), Cambridge University Press, p. 228. ISBN 9780521070515.
- ↑ Encyclopedia of the Peoples of Africa and the Middle East (en anglés), Infobase Publishing, p. 664. ISBN 9781438126760.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 (2008) Pre-Sargonic Period: Early Periods, Volume 1 (2700-2350 BC) (en anglés), University of Toronto Press, pp. 901–902. ISBN 9781442690479.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 (2013) Early Antiquity (en anglés), University of Chicago Press, pp. 78–79. ISBN 9780226144672.
- ↑ "The Sumerians, a senar-Semitic people who perhaps came from the east" en (2009) Oxford Bible Atles (en anglés), Oxford University Press, p. 16. ISBN 9780191623325. Menció of Gen 11:2 "And as people migrated from the east, they found a plain in the land of Shinar and settled there." (English Standard Version)
- ↑ (1979) The International Standard Bible Encyclopedia (en anglés), Wm. B. Eerdmans Publishing, p. 392. ISBN 9780802837813.
- ↑ (2005) Sargonic Akkadian: A Historical and Comparative Study of the Syllabic Texts (en anglés), Otto Harrassowitz Verlag, p. 2. ISBN 9783447051729.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Deutscher, Guy (2007). Syntactic Change in Akkadian: The Evolution of Sentential Complementation (en anglés), Oxford University Press US, pp. 20–21. ISBN 978-0-19-953222-3.
- ↑ Leick, Gwendolyn (2003), "Mesopotamia, the Invention of the City" (Penguin)
- ↑ 10,0 10,1 British Museum notice: "Gold and carnelians beads. The two beads etched with patterns in white were probably imported from the Indus Valley. Varen ser fets per una tècnica desenrollada per la civilisació Harappa Fotografia del collar en qüestió
- ↑ 11,0 11,1 British Museum notice ___protected_title_0___.
- ↑ (2008) The Ancient Indus Valley: New Perspectives (en anglés), ABC-CLIO, pp. 182–190. ISBN 9781576079072.
- ↑ ___protected_title_2___ en (2014) Babylon: Mesopotamia and the Birth of Civilization (en anglés), Atlantic Books, p. 136. ISBN 9781782395676.
- ↑ 14,0 14,1 (2009) Encyclopedia of the Peoples of Africa and the Middle East (en anglés), Infobase Publishing, p. 664. ISBN 9781438126760.
- ↑ (1988) The history and culture of ancient Western Àsia and Egypt (en anglés), Wadsworth, p. 92. ISBN 9780534106454.
- ↑ British Museum notice WA 121544
- ↑ (2013) The Sumerian World (en anglés), Routledge, p. 622. ISBN 9781136219115.
- ↑ Treasures from the Royal Tombs of Ur (en anglés), UPenn Museum of Archaeology, p. 78. ISBN 9780924171550.
- ↑ A Companion to Women in the Ancient World (en anglés), John Wiley & Sons, p. 13. ISBN 9781119025542.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Primera dinastía de Ur» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.