Anar al contingut

Estandart de Ur

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Estandart de Ur

El Estandarte de Ur és una obra d'art que data de l'época dels sumerios, cap al sigle XXVI a. C. (época Arcaica Dinàstica III), elaborada en la tècnica de la taracea,[1] art típic de Sumerio i Acad, que consistix en incrustar pedres i atres materials distribuïts en bandes successives en mobles, instruments i atres objectes, inclús edificis. Es conta que este estandart va ser una referència de victòria.[2]

Va ser trobat pel arqueòlec britànic Leonard Woolley en la década de 1920[3] en les excavacions de lo que va anar la Necròpolis Real de l'antiga ciutat d'Ur, localisada al sur de l'actual Bagdad (Iraq), i més concretament sobre els muscles d'un home, en un cantó de la tomba de la reina Shubad (o reina Pu-abi).

L'Estandart de Ur es conserva en el Museu Britànic de Londres.

Forma i funció

L'estandart és una caixa particular de fusta de forma trapecial (i no trapezoidal, com diuen alguns), els panels frontal dels quals i atrasser, rectangulars, medixen 21,59 cm d'alt per 49,53 cm de llarc; la secció té la forma d'una piràmide truncada. En cada u dels panels hi havia un mosaic format per incrustacions de closques, cornalina i lapislàsuli subjectes a una base de fusta en betum.

Quan va ser trobada, els panels laterals havien segut destruïts per l'acció del temps, i els frontals havien segut esclafats pel pes de la terra baix la que va ser trobat; el mosaic s'havia despuix de la fusta descomposta i el betum s'havia desintegrat. Lo que ha aplegat fins a nosatres és una reconstrucció que es creu aproximada.

La seua funció original no és segura; Leonard Woolley va sugerir que va poder ser exhibida en l'extrem d'un màstil, a modo d'estandart.[4] També s'ha especulat que fora la caixa d'un instrument musical o part d'un moble.

Els dos panels principals de l'estandart de Ur es denominen convencionalment «Cara de la Guerra» i «Cara de la Pau». Cada u d'ells es dividix verticalment en tres nivells o frisos, que deuen ser llegits a la manera sumeri, d'avall dalt i de dreta a esquerra.

  • Cara de la guerra: Aparentment el tema és una victòria militar. Es representen carros de guerra de quatre rodes tirats per recuas d'asno o onagros enrollant als enemics (encara que estos carros grans eren poc manejables en combat: s'usaven més be per a la defensa o el transport), soldats abillats en armadures, presoners, llances i astrals. Hi ha una desfilada d'infants presentant-se al rei, parat en la part mija de la banda superior en un ceptre en la mà.

Reconstrucció del Panel de guerra.

Reconstrucció del Panel de guerra.
  • Cara de la pau: Representa una desfilada d'animals i vituallas (tributs) com per a un convit, presentats davant un rei que beu mentres converso; figures assentades celebren l'àgap mentres un músic entreté als comensals.

Reconstrucció del Panel de pau.

Reconstrucció del Panel de pau.

Tots els personages estan representats parcialment de perfil (rostre i cames) i parcialment de front (muscles i ulls) per mig de perspectiva aspectiva, mentres que els animals estan colocats casi completament de perfil (a excepció de les banyes en els vacuns). També, podem observar una marcada perspectiva jeràrquica per a conéixer l'importància en la societat de cada element. Per mig del tamany, la roba i la posició (tot quant mes tamany, major nivell d'importància).

Referències

  1. ↑ VV. AA. (1988). Grans descobriments de l'Arqueologia, vol. 3, Planeta-De Agostini. ISBN 84-395-0686-4.
  2. ↑ «L'Estandart de Ur». Archivat des de l'original, el 18 de febrer de 2020. Consultat el 18 de febrer de 2020.
  3. ↑ Les tombes reals de Ur varen escomençar a excavar-se en 1922, i Wooley va catalogar els objectes obtinguts entre 1927 i 1931
  4. ↑ Woolley, C. Leonard. Ur. La ciutat dels caldeus. Fondo de Cultura Econòmica, Mèxic, 1975, pág. 57.