Anar al contingut

Crònica Dinàstica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Dynastic Chronicle.jpg
Line art de Leonard William King per a un fragment (K. 8532) de la Crònica Dinàstica.[1]

La Crònica Dinàstica, Crònica 18 en les Cròniques Asirias i Babilòniques de Grayson [2] o la Crònica Real Babilònica en les Cròniques Mesopotámicas de Glassner,[3] és un fragment d'un antic text mesopotámico existent en a lo manco quatre còpies conegudes. En realitat és un text bilingüe escrit en 6 columnes, que representa una continuació de la tradició de la Llista Real Sumer fins a el VIII i és una font important per a la reconstrucció de la narrativa històrica de certs periodos mal conservats en atres llocs.

A partir de les peces existents, l'obra comença aparentment en una llista de nou reis antediluvianos de cinc ciutats, tan semblada a la de la Llista Real Sumer que Thorkild Jacobsen la va considerar una variant,[4] i un relat del diluvi abans de continuar en la de les successives dinasties babilòniques. Pel pobre estat de conservació del centre del text, hi ha molts buits (estanys), i la narració es recomença en el rei post-casita Simbar-Shipak (ca. 1025-1008 a. C.), sent l'últim rei discernible Eriba-Marduk (ca. 769-761 a. C.) encara que certament hauria continuat, possiblement fins a Nabu-shuma-ishkun (ca. 761-748 a. C.), lo que va dur a William W. Trobe a sugerir que era una composició durant el regnat de Nabonasar (747-732 a. C.).[5]

El text se centra en el lloc de descans final dels reis, lo que du a alguns a propondre que la llegitimitat del govern determinava el lloc del sepeli.[2]

Reconstrucció

[editar | editar còdic]

El següent cotege deu considerar-se preliminar, ya que se seguixen identificant menuts fragments, en els que 1A, 1B i 1C provablement procedixen de la mateixa tablilla encara que actualment no estan units:[2] 139 i uns atres, com 79-7-8, 333+ (copia 2 més avall) la seua identificació és discutida.[6]

Còpia Referència del Museu Lloc de descobriment
1A K. 11261 + K. 11624[7] + K. 12054[6] Nínive
1B K. 8532 + K. 8533 + K. 8534 + K. 16801[8] + K. 16930 + K. 19528 Nínive
1C 81-7-27, 117[9][10] Nínive
2 79-7-8, 333 i 339 (duplicat inèdit)[11] Nínive
3 BM 35572=Sp. III, 80[12] Babilonia
4 BM 40565=80-11-12, 1088[12] Babilonia


Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1907) Chronicles Concerning Early Babylonian Kings, Vol. II: Texts and Translations (en anglés), Luzac and Co., p. 145.
  2. 2,0 2,1 2,2 Grayson, A. K. (1975). J. J. Augustin (ed.). Assyrian and Babylonian chronicles (en anglés), pp. 139–41.
  3. (2004) Mesopotamian Chronicles (en anglés), Society of Biblical Literature, pp. 126–135.
  4. (1997) In Search of History: Historiography in the Ancient World and the Origins of Biblical History (en anglés), Eisenbrauns, p. 71.
  5. (1984/85).Journal of the Ancient Near Eastern Society.(16/17)
  6. 6,0 6,1 Lambert, W. G. (1973). «A new fragment from a list of antediluvian kings and Marduk’s chariot», Martinus Adrianus Beek (ed.). Symbolae biblicae et Mesopotamicae Francisco Mario Theodoro de Liagre Böhl dedicatae (en anglés), Brill, pp. 271–274.
  7. (1965) Cuneiform texts from Babylonian tablets in the British Museum. / Part XLVI, Babylonian literary texts (CT 46) (en anglés), The trustees of the British Museum. No. 5
  8. Journal of Cuneiform Studies.26(4)
    208–210.doi:10.2307/1359442.
  9. Johns, PSBA 40 (1918), p. 130.
  10. Brinkman, J. A. (1999). Dietz Otto Edzard (ed.). Reallexikon der Assyriologie und Vorderasiatischen Archäologie: Meek - Mythologie (en alemà), Walter De Gruyter, p. 7.
  11. Borger, Riekele (1994). «The Incantation Series Bīt Mēseri and Enoch’s Ascenson to Heaven», Richard S. Hess, David Tsumura (ed.). I Studied Inscriptions from Before the Flood: Ancient Near Eastern and Literary Approaches to Genesis 1-11 (en anglés), Eisenbrauns, p. 225.
  12. 12,0 12,1 Journal of Cuneiform Studies.32(2)
    65–80.doi:10.2307/1359669.