Beroso el Caldeo
Beroso (idioma acadio, Bêl-re'ošunu) va ser un sacerdot de Babilonia, actiu a inicis de el III, baix l'Imperi seléucida. Se sol fixar la seua activitat entre els anys 350 a. C. i 270 a. C.
Obra
[editar | editar còdic]Va escriure una història de Babilonia, cridada Babiloniaka, en tres llibres, en grec de la qual solament s'han conservat cites. Beroso era šatammu, sacerdot principal d'un temple; este càrrec li va donar accés als archius del Esagila, temple de Marduk, deu suprem del panteón babilònic. Se li atribuïxen també obres d'astronomia i astrologia, conegudes solament per referències d'autors posteriors.
Flavio Josefo, historiador judeu de el I, va utilisar l'obra de Beroso per a ilustrar i confirmar el relat bíblic en el seu llibre: Antiguetats judeues. En ella cita un fragment de Babiloniaka, a on es relata l'aparició d'un misteriós personage cridat Oannes, ser mitat home mitat peix, que va instruir als primers pobladors de Mesopotamia. En un atre passage reproduïx part de la llista de monarques mesopotámicos transcripta per Beroso, a on es menciona a dèu reis antediluvianos, la qual coincidix parcialment en la llista sumerio de reis. Recentment, l'investigador nortamericà Rusell Gmirkin ha postulat una relació entre el text de Beroso, que relata en grec l'història de Babilonia, el de Manetón, a on es fa lo mateix en l'història egipcíaca, i l'escritura dels llibres bíblics.
Pseudo-Beroso
[editar | editar còdic]El Fals Beroso o Pseudo-Beroso, és un llibre supostament elaborat per Beroso pero que, en realitat, es tractava d'una elaborada falsificació. En 1498, un oficial del papa Alejandro VI cridat Annio de Viterbo va pretendre haver descobert llibres perduts de Beroso. Varen tindre certa influència en la manera de pensar renaixentista sobre la població i la migració, degut a que Annio va proporcionar una llista de reis de Jafet en avant, cobrint aixina un estany històric despuix del relat bíblic sobre el diluvi. Annio també va introduir figures de fonts clàssiques dins de l'esquema bíblic, publicant el seu relat com Commentaria super opera diversorum auctorum de antiquitatibus. Una conseqüència d'això va ser dur a teories sofisticades sobre les races celtes en sacerdots druidas en Europa occidental.[1] Respecte a Espanya, va inventar una llista de reis d'Espanya que descendia de Tubal, fill de Jafet i net de Noé qui supostament havia constituït una monarquia en tota Espanya poc despuix del Diluvi.[2]
Reconeiximents
[editar | editar còdic]- El cràter llunar Berosus du este nom en el seu honor.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Michael A. Morse: How the celts came to Britain (pág 15). Stroud: Tempus Publishing, 2005.
- ↑ Juliol Car Baroja: Les falsificacions de l'Història (en relació en la d'Espanya), pág 57. Círcul de Llectors, 1991.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Beroso el Caldeo.
- Perseus Digital Library, la major base de texts grecs i llatins
- Llista d'Autors i Obres del Diccionari Grec-Espanyol
- L´Année Philologique
- Suidas, l'enciclopèdia bizantina del sigle XI [1] archivat en Wayback Machine.
- Beroso de Babilonia en Chaldea
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Beroso el Caldeo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.