Lugal

Lugal , veu sumerio per a nomenar a un líder (LÚ.GAL ⇽ ⃲ "home gran"), va ser un de varis títuls sumerio que un governant d'una ciutat-estat podia dur, junt en els de en i ensi; les diferències exactes entre ells estan discutides. Finalment, lugal es va convertir en el terme sumerio predominant per a qualsevol rei. En el llenguage sumerio, lugal s'utilisa per a un propietari (per eixemple, d'un barco o un camp) o d'un cap (d'una unitat com una família).^[1]

Cuneïforme

El signe cuneïforme de LUGAL ∗ (nr Borger. 151, Unicode O 12217) servix com un determinant en els texts cuneïformes (sumerio, acadios i hititas), indicant que la següent paraula és el nom d'un rei. En l'ortografia acadia, també pot ser un silabograma de šàr, acrofónico basat en l'Acadia per a "rei", šarrum.

Lugal, ensi i en

Hi ha diferents teories sobre el significat del títul lugal en el III mileni a. C. de Sumerio. Alguns estudiosos creuen que a un governant, individual, d'una ciutat-estat sol cridar-se-li ensi, i un governant que encapçalava una confederació o major domini compost de vàries ciutats, potser inclús la totalitat de Sumerio, anara un lugal. Les funcions de dit lugal s'inclourien en determinades activitats ceremoniales i de cult, l'arbitrage en els litigis, la defensa contra els enemics externs, i una volta que el lugal ha fallit, el fill major deu fer-se càrrec.^[2]^[3] És interessant que els ensis de Lagash a voltes es referixen a la deidad patrona de la ciutat, Ningirsu, com la seua lugal ("mestre"). Tot lo anterior està conectat en el possible caràcter sacerdotal o sacre dels títuls de ensi i^[4] sobretot en (este últim terme per a designar sacerdots en moments posteriors). Atres estudiosos consideren que ensi, en i lugal poden haver segut tan sol tres de les denominacions locals per al sobirà, acceptat, respectivament, en les ciutats-estat de Lagash, Uruk i Ur (aixina com en la majoria del restant de Sumerio),^[5]^[4]^[6] a pesar dels distints térmens poden haver expressat els diferents aspectes del concepte de la realea de Mesopotamia.^[4] Un lugal en eixe moment se supon que ha segut "normalment un home de qualitats excepcionals d'una família de terratinents rics."^[7] És de Thorkild Jacobsen la teoria de que va ser originalment un cap de guerra (elegit), a diferència dels (igualment electes) en, que s'ocupen d'assunts interns.^[8] Entre els primers gobernant les inscripcions dels quals descriuen com lugales es troben Enmebaragesi i Mesilim en Kish, i Meskalamdug, Mesanepada i varis dels seus successors en Ur.^[9] Per lo manco, de la Tercera Dinastia de Ur, solament lugal es va utilisar per a designar un contemporàneu de sobirania en sumerio.

Vore també

Shublugal

Notes

↑ Westenholz, Aage; 2002. “The Sumerian city-state,” in A comparative study of six city-state cultures: an investigation conducted by the Copenhagen Polis Center. Morgens Herman Hansen (ed.). Historisk-filosofiske Skrifter 27. Copenhagen: C.A. Reitzels Forlag, 23-42. P.34-35
↑ Westenholz, Aage; 2002. “The Sumerian city-state,” in A comparative study of six city-state cultures: an investigation conducted by the Copenhagen Polis Center. Morgens Herman Hansen (ed.). Historisk-filosofiske Skrifter 27. Copenhagen: C.A. Reitzels Forlag, 23-42. P.36
↑ Plamen Rusev, Mesalim, Lugal Na Kish: Politicheska Istoriia Na Ranen Shumer (XXVIII-XXVI V. Pr. N. E.), Faber, 2001 (in Bulgarian) [(Mesalim, Lugal of Kish. Political History of Early Sumer (XXVIII–XXVI century BC.)
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 Glassner, Jean-Jacques, 2000: Els petits etats Mésopotamiens à la fi du 4i et au cours du 3i millénaire. In: Hansen, Mogens Herman (ed.) A Comparative Study of Thirty City-State Cultures. The Royal Danish Academy of Sciences and Letters, Copenhagen., P.48
↑ Michalowski, Piotr (2008): The Mortal Kings of Ur: A Short Century of Divine Rule in Ancient Mesopotamia," in N. Brisch, ed., Religion and Power: Divine Kingship in the Ancient World and Beyond. Chicago: The Oriental Institute. P. 33. Acrobat Reader [1] archivat en Wayback Machine.
↑ Cooper, Jerrold S., Sumerian and Semitic Writing in Most Ancient Syro-Mesopotamia. P.63-65. In: "Languages and Cultures in Contact. At the Crossroads of Civilizations in the Syro-Mesopotamian Realm." Proceedings of the 42nd RAI - Orientalia Lovaniensia Analecta 96, K. Van Lerberghe and G. Voet (eds.), Leuven
↑ H.W.F. Saggs, Babylonians, University of Oklahoma Press (1995), page 54.
↑ Jacobsen, Thorkild,, 1970: "Early political development in Mesopotamia," ZA 52: 91-140; repr. in TIT 132-156, 366-396.
↑ Glassner, Jean-Jacques, 2000: Els petits etats Mésopotamiens à la fi du 4i et au cours du 3i millénaire. In: Hansen, Mogens Herman (ed.) A Comparative Study of Thirty City-State Cultures. The Royal Danish Academy of Sciences and Letters, Copenhagen., P.47

ca:Sumer#Títols polítics sumeris

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Lugal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Westenholz, Aage; 2002. “The Sumerian city-state,” in A comparative study of six city-state cultures: an investigation conducted by the Copenhagen Polis Center. Morgens Herman Hansen (ed.). Historisk-filosofiske Skrifter 27. Copenhagen: C.A. Reitzels Forlag, 23-42. P.34-35

[2] Westenholz, Aage; 2002. “The Sumerian city-state,” in A comparative study of six city-state cultures: an investigation conducted by the Copenhagen Polis Center. Morgens Herman Hansen (ed.). Historisk-filosofiske Skrifter 27. Copenhagen: C.A. Reitzels Forlag, 23-42. P.36

[3] Plamen Rusev, Mesalim, Lugal Na Kish: Politicheska Istoriia Na Ranen Shumer (XXVIII-XXVI V. Pr. N. E.), Faber, 2001 (in Bulgarian) [(Mesalim, Lugal of Kish. Political History of Early Sumer (XXVIII–XXVI century BC.)

[ref_duplicada_1-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 Glassner, Jean-Jacques, 2000: Els petits etats Mésopotamiens à la fi du 4i et au cours du 3i millénaire. In: Hansen, Mogens Herman (ed.) A Comparative Study of Thirty City-State Cultures. The Royal Danish Academy of Sciences and Letters, Copenhagen., P.48

[5] Michalowski, Piotr (2008): The Mortal Kings of Ur: A Short Century of Divine Rule in Ancient Mesopotamia," in N. Brisch, ed., Religion and Power: Divine Kingship in the Ancient World and Beyond. Chicago: The Oriental Institute. P. 33. Acrobat Reader [1] archivat en Wayback Machine.

[6] Cooper, Jerrold S., Sumerian and Semitic Writing in Most Ancient Syro-Mesopotamia. P.63-65. In: "Languages and Cultures in Contact. At the Crossroads of Civilizations in the Syro-Mesopotamian Realm." Proceedings of the 42nd RAI - Orientalia Lovaniensia Analecta 96, K. Van Lerberghe and G. Voet (eds.), Leuven

[7] H.W.F. Saggs, Babylonians, University of Oklahoma Press (1995), page 54.

[8] Jacobsen, Thorkild,, 1970: "Early political development in Mesopotamia," ZA 52: 91-140; repr. in TIT 132-156, 366-396.

[9] Glassner, Jean-Jacques, 2000: Els petits etats Mésopotamiens à la fi du 4i et au cours du 3i millénaire. In: Hansen, Mogens Herman (ed.) A Comparative Study of Thirty City-State Cultures. The Royal Danish Academy of Sciences and Letters, Copenhagen., P.47

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]