Anar al contingut

En (Sumerio)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En, ēn o EN (Borger 2003 nº 164 EN; O+12097 𒂗, vore també Ensi) és el terme cuneïforme sumerio per a "senyor" o "sacerdot". Originalment, sembla que el títul haguera segut utilisat per a designar un sum sacerdot o suma sacerdot d'una divinitat tutelar d'una ciutat-estat sumerio,[1] posició que implicava també un poder polític. Com a títul exclusivament sacerdotal, En apareix freqüentment en Ur, des del periodo d'Akkad, com és el cas de la "Suma Sacerdot En" del deu llunar Nanna, En-hedu-ana, la primera titular acadia coneguda que va dur el títul de "Sacerdot En" (2285-2250 a. C.).

Pot haver segut el títul original dels governants d'Uruk, únics casos aparents que impliquen també una titulació real. Enmerkar, Lugalbanda i Gilgamesh apareixen en himnes i lliteratura èpica com "En de Kulab", una zona d'Uruk.[2]

Deïtats:

Cartes de Amarna: bêlu

Les cartes de Amarna (c. 1350 a. C.) utilisen EN para bêlu, el "Senyor" acadio, encara que no exclusivament. L'escritura més comuna és 'be' + 'li', per a fer "bêlí", o el seu equivalent. Alguns eixemples de cartes en el cuneïforme 'EN' són les EA (de "El Amarna") 152, EA 254 i EA 282,[3] titulades:"Una demanda pel reconeiximent", d'Abimilku, "Ni rebels ni delincuents (2)", de Labayu i "Només", de Shuwardata.

Principalment, la seua utilisació es troba en la carta de presentació, referències formulistas al faraó, indicant típicament:

"Al rei (faraó), El meu Senyor, (parlant) aixina..."

Les cartes també repetixen la fraseologia del "Rei, el meu Senyor", a voltes per partida doble, com en la carta EA 34, (usant be-li, com bêlu), "La recriminació del faraó va respondre", del rei d'Alashiya.

Vore també

Bibliografia

Referències

  1. ↑ Saggs, H. W. F. 1988, The Greatness That Was Babylon.
  2. ↑ E. Cassin, J. Bottéro i J. Vercoutter (1983): Els imperis de l'Antic Orient. En Història Universal del sigle XXI (volum II). Madrit: Sigle XXI d'Espanya Editors, p. 57-60. ISBN 84-323-0039-X.
  3. ↑ Moren, The Amarna Letters, p. 239, 307, 323.


Referències