Anar al contingut

Tengri

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tengri

Tengri o Tengger (en turc antic: 𐱅𐰭𐰼𐰃;en mongol: Тенгери, Tengeri;en chinenc: 腾 格里, en mandarí: Ténggélǐ; en turc: Gök Tanrı) és una deïtat primordial, descrit com un Deu del cel, anteriorment la principal deïtat dels primitius pobles túrquicos, inclosos els xiongnu, els hunos, xianbei i els protobúlgaros.

Per la seua importància en la religió, a voltes és referit com tengrianisme. Les deïtats principals del tengrianisme varen ser el Pare Cel i la Mare Terra (Yer Tanrı). La seua pràctica involucra elements del chamanisme, budisme, animisme, totemisme i el cult als antepassats.

Nom

Deletreo de Tengri en l'Inscripció de Orjón (escrit de dreta a esquerra).[1]

La forma més antiga del nom és registrat en els anals chinencs de el IV, descrivint les creències dels xiongnu. Esta pren la forma 撑 犁/Cheng-li, que és el hipòtesis d'una transcripció chinenca de Tängri (la forma prototúrquica de la paraula ha segut reconstruïda com Etŋri o *Taŋrɨ).[2] Stefan George (2001) ha sugerit un orige en última instància en yeniseiana, com a tɨŋgVr-, "alt". Alternativament, una etimologia altaica de T'aŋgiri ("jurament" o "Deu") fa recalcament en la divinitat dels deus en lloc del seu domini sobre el cel.[3]

La forma túrquica, Tengri, està atestada en el XI per Mahmud al-Kashgari. En turc modern, la paraula derivada de "Tanrı" és utilisada com a terme genèric per a "Deu", i s'usa a sovint hui en dia pels turcs musulmans per a referir-se a Deu en turc com una alternativa d'Alá en àrap. En Turquia, la religió del Tengrianismo es coneix com el Gök Tanrı ("Deu del Cel").

La deïtat suprema de la religió tradicional dels chuvasios és Tură.[4]

Uns atres reflexos del nom en les llengües modernes inclouen el mongol: Тэнгэр ("cel"), azerí: Tanrı. La paraula chinenca per a "Tian" (天 'cel') també pot estar relacionada, possiblement un préstam d'una llengua antiga d'Àsia central.[5]

Vore també

Referències

  1. ↑ Tekin, Talat (1993). Irk bitig (the book of omens), Wiesbaden: Otto Harrassowitz, p. 8. ISBN 9783447034265.
  2. ↑ Jean-Paul Roux, Die alttürkische Mythologie, p. 255
  3. ↑ Sergei Starostin, Altaic etymology
  4. ↑ Tokarev, A. et al. 1987-1988. Mify narodov mira.
  5. ↑ The connection was noted by Max Müller in Lectures on the Science of Religion (1870).[1] Axel Schüssler (2007:495): "Because the deity Tuān came into prominence with the Zhou dynasty (a western state), a Central Àsian origin has been suggested, note Mongolian tengri 'sky, heaven, heavenly deity'" (Shaughnessy Sino-Platonic Papers, July 1989, and others, like Shirakawa Shizuka before him)."


Referències