Anar al contingut

É (temple)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Forma neoasiria del signe É.

É[1] (o I2) és la paraula o símbol sumerio para casa o temple, escrit ideográficament en el signe cuneïforme 𒂍 (Borger nº 324, codificat per Unicode en punt de còdic Unicode O+1208D).

El terme sumerio É.GAL ("palau", lliteralment "casa gran") designa a l'edifici principal d'una ciutat. É.LUGAL ("casa del rei") s'utilisava com a sinònim. En els texts de Lagash, el É.GAL també era el centre d'administració dels ensi en les ciutats i el lloc a on es conservaven els archius de la ciutat.[2] El sumerio É.GAL "palau" és la provable etimologia de les paraules semíticas per a "palau, temple", com el hebreu היכל heikhal,[3] i l'àrap هيكل haykal. També s'ha especulat en la possibilitat que la paraula É s'originara a partir de hai or *ˀai, especialment des de que el signe cuneïforme È s'utilisara para /a/ en llengua eblaíta.

El terme temen que apareix en freqüència despuix de É en els noms dels zigurats és traduït com "estacas de fundació", segons pareix el primer pas en el procés de construcció d'una casa; compare's, per eixemple, els versos 551-561 de la construcció del I-ninnu:

Va estendre llínees de la forma més perfecta, va establir (?) un santuari en la uzga sagrada. En la casa, Enki va dur les estacas de fundació, mentres que Nance, filla d'Eridu, es va fer càrrec dels mensages oraculares. La mare de Lagac, sagrada Jatumdug, va donar a llum a les seues rajoles en mig de crits (?), i Bau, la senyora, filla primogènita de An, els va rosar en essència d'oli i cedre. En i els sacerdots del lagar varen ser a la casa per a mantindre-la. Els deus Anuna varen quedar plens d'admiració.

Temen ha segut en ocasions comparat en el grec temenos "recint sagrat", pero lloc que este té una ben establida etimologia indoeuropea (vore temple), la comparació és errònea o, en el millor dels casos, descriu un cas d'etimologia popular o convergència.

Alguns temples

[editar | editar còdic]
  • I-kur, "temple de la montanya", dedicat a Enlil en Nippur.
  • I-ninnu era el temple principal de la ciutat sumerio de Ngirsu o Girsu, consagrat al seu deu "nacional" Ningirsu.
  • I-sag-il, "temple que eleva el seu cap", és el temple de Marduk en Babilonia segons l'Enuma Elish, la casa de tots els deus baix el patronazgo de Marduk.
  • I-sara, "casa de l'Univers" dedicat a Inanna en Uruk per Ur-Nammu.
  • E-Temen-an-ki, "temple de les estacas de fundació del cel i la terra". Ací, el temen es referix a un axis mundi que conecta la terra en el cel (reforçant aixina la conexió en la Torre de Babel). No obstant, el terme torna a aparéixer en varis noms d'atres temples, en referència a la seua estabilitat física, més que (o ademés de), a un mitològic eix del món. Es pot comparar també en la noció egipcíaca (també de "estabilitat") del Dyed.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. La paraula és simplement, fonológicament /i/, l'accent agut és una convenció asiriológica per a especificar el signe cuneïforme corresponent.
  2. Aage Westenholz, Old Sumerian and old Akkadian texts in Philadelphia, Volum 3 de Carsten Niebuhr Institute Publications, Volum 1 de Bibliotheca Mesopotamica, Museum Tusculanum Press, 1987, ISBN 978-87-7289-008-1, p. 96. Consultat l'1 d'agost de 2012.
  3. The New Brown-Driver-Briggs-Gesenius Hebrew-English Lexicon. Francis Brown et.al. ISBN 0-913573-20-5, p. 228.


Referències

[editar | editar còdic]