Anar al contingut

Ngirsu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Basse Mesopotamie DA.PNG
Ngirsu

Girsu[1](actual Tello en el sur d'Iraq) va ser una de les principals ciutats de l'antiga Sumer que va eixercir com a capital religiosa de l'Estat de Lagash. Habitada de forma contínua des d'aproximadament el 5000 a. C. fins al 1750 a. C., Girsu va florir com un important centre sagrat, administratiu i intelectual durant el tercer mileni a. C. La ciutat ha proporcionat alguns dels eixemples més antics coneguts d'escritura cuneïforme, arquitectura monumental, planificació urbana complexa i es considera hui un dels jaciments clau per a comprendre el sorgiment de la civilisació en Mesopotamia.

Geografia i ubicació

[editar | editar còdic]
Archiu:2019-03-27 Marshes Iraq Suq al-shuyukh belem.jpg
Marismas del sur d'Iraq, prop del-Suq al-Shuyukh.

Girsu es trobava en el sur de Mesopotamia, prop de l'actual localitat de Nasr, a la vora del riu Gharraf, en la governació de Dhi Qar (Iraq). En l'antiguetat, la ciutat ocupava una fèrtil planura irrigada per canals derivats dels rius Éufrates i Tigris. L'entorn circumdant era ric en fauna, juncs i terres de cultiu, lo que ho feya adequat per a l'agricultura de regadiu a gran escala. En el temps, els canvis migambientals i les alteracions en el curs dels rius varen transformar gran part de la regió en un paisage àrit.[2]

Història

[editar | editar còdic]
Archiu:Statue of Gudea, Metropolitan Museum of Art.jpg
Estàtua de Gudea P. Museu Metropolità d'Art 59.2.[3]

Primers pobladors

[editar | editar còdic]

Les evidències arqueològiques indiquen que Girsu ya estava habitada durant el periodo de Ubaid (ca. 5000–4200 a. C.). Una figurilla de terracota de forma ofidia o “serpentina” trobada en 2018 confirma l'ocupació des dels temps més antics.[4]

Civilisació sumerio

[editar | editar còdic]

Cap al quart mileni a. C., les comunitats sumerio havien fundat algunes de les primeres ciutats pròpiament dites de l'història com Uruk, Ur, Nippur, Lagash i Girsu. Els sumerio varen inventar l'escritura, el transport sobre rodes i varen desenrollar formes primerenques de geometria, astronomia i ingenieria hidràulica. Cada ciutat sumerio estava dedicada a una deidad tutelar. Girsu era la llar del deu Ningirsu, divinitat guerrera que dominava el caos i mantenia l'orde còsmic. Com a santuari de Ningirsu, Girsu es va convertir en un lloc de pelegrinage de gran prestigi comparable a les ciutats sagrades d'époques posteriors.[5]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Per l'inicial nassal velar ŋ, Girsu també pot transcribirse com Ĝirsu, Ngirsu, G̃irsu i Jirsu.
  2. «Recent excavations at Girsu uncovered innovative civilization-saving technology of Ancient Sumerians». Arkeonews.
  3. «Statue of Gudea, 59.2». Museu Metropolità d'Art.
  4. «Panel informatiu del jaciment arqueològic de Girsu, Iraq.».
  5. Near Eastern Archaeology. 84: 130–139.


Referències

[editar | editar còdic]