Axis mundi
Axis mundi o eix del món és un símbol ubic present en numeroses cultures. L'idea expressa un punt de conexió entre el cel i la terra en el que convergixen tots els rumbos d'una brúixola. En este punt, els viages i les correspondències són fetes entre regnes superiors i inferiors.[1] La comunicació dels regnes inferiors pot ascendir als superiors i les bendicions d'estos regnes superiors poden descendir als inferiors i disseminar-se per tots ells.[2] Este espai funciona com a melic i punt de partida del món.[3][4]
El axis mundi apareix en moltes regions del món adoptant diverses formes. L'image és al mateix temps femenina i masculina. Pot tindre la forma d'alguna cosa natural (una montanya, un arbre, una columna de fum o fòc, una parra, un talle) o d'un producte de manufactura humana (una torre, una escala, un pilar, una creu, un campanar, una corda, una agulla). L'image apareix tant en contexts religiosos com a seculars.[5] El símbol pot trobar-se en cultures chamániques o basades en creències animista, en les principals religions del món i en civilisacions urbanes tecnològicament alvançades. En paraules de Mircea Eliade, "tot microcosmos, tota regió inhabitada, té un centre; açò és, un lloc que és sagrat per damunt de tot".[6]
Antecedents
El símbol s'origina en una universal i natural percepció sicològica: que el lloc que un ocupa se situa en "el centre del món". Este espai servix de microcosmos ordenador perque és conegut i està assentat. Fòra dels llímits del microcosmos, es troben regnes estrangers que, per ser desconeguts i desordenats, representen el caos, la mort i la nit.[7] Des del centre un pot aventurar-se cap a qualsevol dels quatre punts cardinals, fer descobriments i establir nous centres que passen a ser nous regnes coneguts i assentats. El nom de China, "Regne Intermig", és a sovint interpretat com una expressió d'una antiga percepció sobre el govern chinenc ocupant el centre del món, en atres terres establint-se en vàries direccions respecte a ell.[5]
Dins de l'univers central conegut, un lloc específic --a sovint una montanya o un atre lloc elevat, un lloc a on cel i terra estan més propencs-- té l'estatus de centre del centre, el axis mundi. Les altes montanyes són típicament vistes com a sagrades per les gents que viuen prop d'elles. En els cims o en les bases d'estes montanyes a sovint varen ser alçats santuaris.[8] La montanya més alta de Japó, el Mont Fuji, des de fa temps ha simbolisat l'eix del món en la cultura japonesa. El volcà Teide era per als aborigen canaris una espècie de Axis mundi. Les montanyes Kunlun han eixercitat un paper similar en China. Per als antics hebreus, el Mont Sion va representar este símbol. Les creències dels Sioux varen prendre Black Hills com axis mundi. El Kailāsh és sagrat per al hinduísmo i vàries religions del Tibet. Els pitjantjatjara d'Austràlia consideren al Uluru un element central del seu món i la seua cultura. En l'antiga Mesopotamia, els sumerio i els babilonios varen construir montanyes artificials cridades zigurats que varen ser considerades les morades dels deus. Les cultures precolombinas de Mèxic també varen erigir grans piràmides en escales que conduïen al cel; la cultura Azteca per eixemple, ho identificava en la conca de Anáhuac hui Ciutat de Mèxic (de fet Mèxic significa: "En el melic de la lluna"). En l'entorn andino, el centre ceremonial de Chavin de Huantar era considerat també com axis mundi. l'escala de Jacob és una image del axis mundi, tal com ho és el Mont del Temple. Entre els cristians, este símbol està expressat en la creu situada en el Monte Calvari.[9] Monasteris de totes les religions tendixen, com els santuaris, a situar-se en punts elevats.
Multiplicitat
Llocs
Degut a que el axis mundi és una idea que unifica vàries imàgens concretes, no hi ha contradicció en vore múltiples llocs com "el centre del món". El símbol pot operar en varis llocs al mateix temps.[6] Els grecs antics veen varis llocs distints com el melic del món, destacant l'oràcul de Delfos, mentres encara mantenien la creència en un arbre-món còsmic i en el Monte Olimp com morada dels deus. El Judaisme té el Mont del Temple i el mont Sinaí, el Cristianisme té el Mont de les Oliveres i el Calvari, l'Islam té La Meca i el Mont del Temple (Cúpula de la Roca). Ademés del Kunlun, l'antiga China reconeixia quatre montanyes més com a pilars del món.[10]
Referències
- ↑ Mircea Eliade (tr. Philip Mairet). 'Symbolism of the Centre' in Images and Symbols." Princeton, 1991. p.48-51
- ↑ Mircea Eliade (tr. Philip Mairet). 'Symbolism of the Centre' in Images and Symbols." Princeton, 1991. p.40
- ↑ J. C. Cooper. An Illustrated Encyclopedia of Traditional Symbols. Thames and Hudson: New York, 1978.
- ↑ Mircea Eliade (tr. Willard Trask). 'Archetypes and Repetition' in The Myth of the Eternal Return." Princeton, 1971. p.16
- ↑ 5,0 5,1 Jean Chevalier and Alain Gheerbrandt. The Penguin Dictionary of Symbols. Editions Robert Lafont S. A. et Editions Jupiter: Paris, 1982. Penguin Books: London, 1996. pp.61-63, 173-175
- ↑ 6,0 6,1 Mircea Eliade (tr. Philip Mairet). 'Symbolism of the Centre' in Images and Symbols." Princeton, 1991. p.39
- ↑ Mircea Eliade (tr. Philip Mairet). 'Symbolism of the Centre' in Images and Symbols." Princeton, 1991. p.37-39
- ↑ Mircea Eliade (tr. Philip Mairet). 'Symbolism of the Centre' in Images and Symbols." Princeton, 1991. p.41-43
- ↑ Jean Chevalier and Alain Gheerbrandt. The Penguin Dictionary of Symbols. Editions Robert Lafont S. A. et Editions Jupiter: Paris, 1982. Penguin Books: London, 1996. pp.680-685
- ↑ Jean Chevalier and Alain Gheerbrandt. The Penguin Dictionary of Symbols. Editions Robert Lafont S. A. et Editions Jupiter: Paris, 1982. Penguin Books: London, 1996. p.681
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Axis mundi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.