L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Art de Uruk

L'art de Uruk comprén escultures, sagells, ceràmica, arquitectura i atres formes artístiques produïdes en Uruk, una antiga ciutat del sur de Mesopotamia que va prosperar durant el Periodo de Uruk (ca. 4200-3000 a. C.)[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 40 La ciutat va seguir evolucionant en el Periodo Dinàstic Arcaic (ca. 2900-2350 a. C.),[2]consolidant-se com una de les primeres urbs de l'història. Ubicada en l'actual Warka, Iraq, Uruk presenta evidències d'estratificació social, religió institucionalisada i administració centralisada, aixina com un art i una arquitectura de notable calitat,[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 41 considerats les primeres fites en el història del art mesopotámico. Moltes de les seues obres destaquen per la seua refinada tècnica i l'us de materials preciosos.[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 46 

Caraça de Warka, o Cap de la deesa Inanna, trobada en Uruk, ca. 3100 a. C.

Escultura

 
Dignatario sumerio, Uruk, ca. 3300-3000 a. C. Museu Nacional d'Iraq.[3][4]
 
Fragmente d'una figura de bou de Uruk, ca. 3000 a. C.

En Uruk s'han trobat escultures votivas en forma de chicotetes figures d'animals, elaborades en un estil que combina elements naturalistes i abstractes per a expressar l'essència espiritual de l'animal, més que una representació anatómicament precisa.[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 50  L'us d'estes figures com ofrenes votivas, en lloc de figures humanes, possiblement reemplaçava el sacrifici animal perpetuant el seu simbolisme en deixar la seua image en el temple.[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 51 

Moltes d'estes ofrenes varen ser descobertes en el Nivell III de Uruk (ca. 3000 a. C.) i haurien segut dedicades a la deesa Inanna en busca del seu favor.[5]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 16 També es va trobar un conjunt d'objectes denominat Kleinfunde o "menudes troballes" pels arqueòlecs. Esta colecció incloïa figures d'animals incrustades en pedra i vasijas utilisades en rituals, que, despuix de quedar en desús, varen ser enterrades en terreny sagrat en lloc de ser rebujades sense cerimònia.[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 51  Figures similars podrien haver servit com amulets o mànecs de sagell cilíndric.[5]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 17 

 
Got de Warka en el Museu Nacional d'Iraq.

Art narratiu

Artícul principal → Got de Warka.


Uruk és també el lloc a on es varen trobar dos dels eixemples més antics d'art narratiu: el Pesebre de Uruk i el Got de Warka. Encara que és denominat "pesebre", és poc provable que haja segut utilisat com a tal. El Pesebre de Uruk tallat en pedra calcàrea, va poder haver servit com una image de cult en el temple d'Inanna. El relleu tallat mostra una processó de moltons, ovelles i corders que s'acosten o ixen d'un edifici fet de canyes.[6] Segons el Museu Britànic, va poder haver servit com un objecte de cult en el temple de la deesa Inanna, encara que el seu significat alegórico no està clar.[6][7]

El Got de Warka , també cridat Got de Uruk, representa un convit religiós, provablement associat en un festival agrícola,[8] i els rituals en honor a la deesa Inanna.[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 46  La decoració del got s'organisa en quatre registres superposts. En l'inferior es representen aigua, plantes i mechons de blat; el segon mostra ovelles orientades cap a la dreta; el tercer, sacerdots nuets caminant cap a l'esquerra mentres porten vasijas d'ofrena; i el quarto i superior presenta a un "sacerdot-rei" (danyat) i un assistent alvançant cap a la dreta per a acostar-se a Inanna,[8] reconeixible pels dos postes de junc que conduïxen al seu temple, ple d'ofrenes.[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 48  Este orde ascendent dels registres podria reflectir la jerarquia social i sugerir l'estructura administrativa de Uruk.[9]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 156–157 

Caraça de Warka

Artícul principal → Caraça de Warka.


Ademés de l'art narratiu, un de les troballes escultòriques més célebres de Uruk és la arte de Uruk o Kleinfunde, un cap de marbre que provablement representa a la deesa Inanna.[10] Descoberta en el districte d'Eanna,[11] s'ha datat al voltant del 3100 a. C. i és considerada una de les primeres escultures de tamany casi natural conegudes.[12] El rostre de l'escultura hauria estat incrustat en pedres precioses, com lapislázuli, per a resaltar les seues traces. El cap formava part d'una estàtua composta més gran, provablement feta de fusta.[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 48 De la mateixa manera que les figurillas votivas d'animals, el seu estil combina elements abstractes, com les celles, que originalment estaven incrustades en pedra, en detalls naturalistes, evidents en les suaus i redonejades galtes i llavis.[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 49 

Glíptica

Artícul principal → Sagell cilíndric.


A partir del periodo de Uruk Mig, els tradicionals sagells d'estampa varen ser substituïts per sagells cilíndrics,[13]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 212  convertint-se Uruk en la primera civilisació en amprar-los. Esta pràctica es va expandir posteriorment per tot l'Antic Orient Pròxim i la civilisació egea.[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 54  Els sagells cilíndrics, utilisats com a identificadors personals, funcionaven com a firmes en documents oficials.[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 54 

Estos chicotets cilindres eren tallats en ferramentes metàliques,[14] permetent que, en ser rodats sobre argila, deixaren una impressió contínua.[15] En el Nivell IV de Eanna, s'han trobat impressions d'argila trencades en les mateixes capes d'enrunes a on també varen aparéixer les primeres tablillas d'escritura en argila.[5]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 14  Si be la majoria dels sagells cilíndrics recuperats estan fets de pedra, existixen evidències de que els habitants de Uruk també usaven metal sobre betum, closca i argila per a la seua fabricació.[13]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 209  L'us d'estos sagells de pedra com a firmes sugerix l'existència d'un sistema administratiu complex en l'antiga Uruk.[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 54 Els motius representats en els sagells variaven àmpliament, incloent figures de reis, escenes en ganado i elements religiosos, com a símbols dels deus..[16]

 
Sagell cilíndric i impressió en serpopardos i àguiles, pertanyent al periodo de Uruk (4100-3000 a. C.).

Referències

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 Bahrani, Zainab (2017). Mesopotamia: Ancient Art and Architecture, London: Thames & Hudson, pp. 38–61.
  2. ↑ Department of Ancient Near Eastern Art. «Uruk: The First City». Heilbrunn Timeline of Art History. The Metropolitan Museum of Art. Consultat el 22 de novembre de 2017.
  3. ↑ Art of the first cities : the third millennium B.C. from the Mediterranean to the Indus. (en anglés), p. 25.
  4. ↑ (2005) The Looting Of The Iraq Museum Baghdad The Lost Legacy Of Ancient Mesopotamia, p. viii.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 (2003) Art of the First Cities: The Third Millennium B.C. from the Mediterranean to the Indus, New York: The Metropolitan Museum of Art, pp. 11–20.
  6. ↑ 6,0 6,1 The British Museum. «The Uruk Trough». British Museum Collection Online. Consultat el 22 de novembre de 2017.
  7. ↑ Delougaz, P. P.(1968).«Animals Emerging from a Hut».Journal of Near Eastern Studies.27(3): 193.doi:10.1086/371963.
  8. ↑ 8,0 8,1 Collon, Dominique; Gaballa, G.A.; Hedreen, Guy; Simpson, Marianna S.. «Narrative art». Grove Art Online. Oxford Art Online by Oxford University Press.
  9. ↑ (2001) Uruk Mesopotamia & Its Neighbors: Cross-Cultural Interactions in the Era of State Formations, Santa Fe: School of American Research Press, pp. 149–180.
  10. ↑ Marcovich, Miroslav(1996).«From Ishtar to Aphrodite».Journal of Aesthetic Education.30(2): 43–59.doi:10.2307/3333191.
  11. ↑ Strommenger, Eva(1980).«The Chronological Division of the Archaic Levels of Uruk-Eanna VI to III/II: Past and Present».American Journal of Archaeology.84(4): 479–487.doi:10.2307/504076.
  12. ↑ Hägele, Hannelore (2013-09-11). Colour in Sculpture: A Survey from Ancient Mesopotamia to the Present, Cambridge Scholars Publishing, p. 10. ISBN 978-1-4438-5265-4.
  13. ↑ 13,0 13,1 (2017) The Interplay of People and Technologies: Archaeological Case Studies on Innovation: Berlin Studies of the Ancient World, Vol. 43, Berlin: Edition Topoi, pp. 205–224. Consultat el 22 de novembre de 2017.
  14. ↑ Peck, William(1963).«Mesopotamian Cylinder Seals».Bulletin of the Detroit Institute of Arts.42(4): 73–75.doi:10.1086/DIA41504337.
  15. ↑ Collon, Dominique (2006). First Impressions: Cylinder Seals in the Ancient Near East, London: British Museum Press.
  16. ↑ Lawler, Andrew(2013).«The Everlasting City».Archaeology.66(5): 26–32.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Art_de_Uruk&oldid=1622212»