Museu Nacional d'Iraq

Museu Nacional d'Iraq

El Museu Nacional d'Iraq (en àrap: المتحف العراقي) és un museu situat en Bagdad, Iraq que alberga precioses relíquies de la civilisació mesopotámica, algunes de les quals varen ser saquejades durant l'invasió d'Iraq de 2003.

Història

El museu va ser inaugurat baix el nom primigeni Museu Arqueològic de Bagdad per l'escritora i viagera britànica, Gertrude Bell en 1926. Davant la necessitat d'un major espai per a albergar les troballes que s'anaven trobant en les excavacions arqueològiques, es va construir un nou edifici entre 1957 i 1963 i es va inaugurar en 1966. Posteriorment es va afegir un atre edifici al museu, en 1983.

Guerra del Golf

El museu va ser tancat en 1991 durant la Guerra del Golf per temor als atacs aéreus per part de l'eixèrcit nortamericà, i no es va tornar a reobrir fins al 28 d'abril de 2000, en motiu de l'aniversari de Sadam Huseín. Durant el periodo en que Saddam va estar en el poder, el museu únicament podia ser visitat pel círcul propenc d'amics, quedant prohibida l'entrada al públic, per eixe mateix motiu, al museu se li va aplegar a crear la matriu d'opinió en els mijos d'estat, publicitat i propaganda nortamericanes com Cofre del Tesor Privat de Saddam en l'intenció de seguir colocant l'opinió pública en contra de Saddam H.

Invasió d'Iraq de 2003

Image de la Caraça de Warka o Dama de Warka

Mesos ans que es produïra l'invasió d'Iraq de 2003, a partir de decembre i giner, varis experts en antiguetats, inclosos els representants de la American Council for Cultural Policy varen demanar al Pentágono i al govern del Regne Unit que garantisaren la seguritat del museu, tant d'atacs com del possible saqueig. A pesar de que no es varen fer promeses, les forces nortamericanes varen evitar bombardejar el lloc.

Els robos varen tindre lloc entre el 8 d'abril i el 12 d'abril, quan alguns funcionaris varen retornar a l'edifici. Forces del eixèrcit dels Estats Units, encapçalades pel coronel Mateo Marina Bogdanos, varen entrar en el recint el 16 d'abril, i varen iniciar una investigació el 21 d'eixe mateix més. El resultat de l'investigació va indicar que a pesar de les afirmacions en sentit contrari, les forces nortamericanes no havien saquejat l'edifici i que va haver tres robos per part de tres grups distints durant els quatre dies que va permanéixer sense funcionaris. Si ben el personal del museu havia establit un pla d'almagasenament per a evitar robos i danys (també utilisat durant la Guerra Iran-Iraq i durant la primera Guerra del Golf), molts objectes de grans proporcions com a estàtues, esteles i frisos s'havia deixat en les galeries públiques, protegits en bromera i rodejats de sacs d'arena. En total, quaranta peces varen ser furtades d'estes galeries, la majoria de les quals es trobaven entre les més valioses. A partir de 2005, es varen poder recuperar tretze objectes, incloent les tres més valioses: el Gerro sagrat de Warka (encara que trencat en 14 peces, el mateix estat en el que va ser descobert quan es va excavar), la Caraça de Warka i l'Estàtua de Bassetki.

Ademés, algunes seccions d'almagasenament també varen ser saquejades, encara que les portes exteriors d'acer no varen mostrar senyals de haver segut forçades. Aproximadament 3100 peces excavades com a gerres, vasijas, fragments de ceràmica, etc. varen ser furtades, de les quals s'han pogut recuperar unes 3.000, entre les que no es varen recuperar es trobava un detall que mostra a la deesa Innana. El robo va semblar ser realisat de forma indiscriminada, per eixemple, tota una plataforma de falsificacions va ser furtada, mentres que varen deixar una plataforma adjacent plena de peces de valor incalculable.

El tercer succés va ser el robo en la sala d'almagasenament subterràneu, a on les proves varen indicar que es va realisar gràcies a la colaboració d'algun funcionari del museu. Els lladres varen intentar furtar la majoria dels objectes fàcilment transportables que havien segut intencionalment almagasenats en el lloc més remot possible. Les proves varen indicar que els lladres posseïen claus dels armaris a on s'almagasenaven gavinets i joyes, entre atres objectes preciosos, pero degut a que varen perdre les claus en l'obscuritat de la cambra, al final varen terminar furtant 10 000 objectes menuts que es trobaven en caixes de plàstic ubicades en el sol. De tot eixe material, casi 2.500 artículs s'han pogut recuperar.

Recuperació d'objectes furtats

Despuix de les numeroses crítiques que va rebre el govern nortamericà per no evitar el saqueig del museu, varis equips d'agents del FBI varen ser enviats a Iraq per a buscar els objectes furtats del museu. l'Unesco per la seua banda, va organisar una reunió d'emergència d'experts en antiguetats el 17 d'abril de 2003 en París per a fer front a les seqüeles dels saquejos i els efectes globals que poden supondre en el mercat d'art i antiguetats.

El 18 d'abril de 2003, es va crear en Estats Units el Proyecte Museu de Bagdad en l'intenció d'assegurar al Museu Nacional d'Iraq que es faran tots els esforços per a la recuperació de la seua colecció. En lloc de centrar-se únicament en l'aplicació de la llei i en l'actual mercat d'antiguetats, el proyecte pretén establir un ampli catàlec en llínea de tots els objectes culturals que posseïa el museu, crear un museu virtual de Bagdad que siga accessible al públic en general des d'Internet, construir un espai de treball cooperatiu virtual en tres dimensions en el Museu de Bagdad per al disseny i recaptació de fondos, i establir un centre de recursos virtual en el Museu de Bagdad per al desenroll cultural de la comunitat.

Varis objectes saquejats del museu han segut recuperats en Jordània, Estats Units, Suïssa, Japó, i inclús en eBay. Entre els detinguts per intentar dur antiguetats saquejades als Estats Units estaven un reporter i un cambra de la cadena Fox News.

El 7 de maig de 2003, les autoritats nortamericanes varen anunciar que prop de 40.000 manuscrits i 700 objectes pertanyents al Museu Nacional d'Iraq en Bagdad es varen recuperar en sol nortamericà gràcies a la colaboració entre els agents de aduana i experts del museu d'Iraq. Per un atre costat, alguns saquejadors varen tornar els artículs que posseïen ilícitament a canvi de recompenses o promeses d'amnistia. Alguns objectes que es creïen desapareguts varen aparéixer amagats en voltes secretes d'almagasenament dins del museu ans que esclatara la guerra.

El 7 de juny de 2003, les autoritats nortamericanes varen anunciar que els tesors de fama mundial de Nimrud varen ser localisats en una volta secreta localisada dins del Banc Central d'Iraq. El tesor estava compost per collars, plaques, aretes d'or, anells, tazones i flascos.

Reobertura

El 23 de febrer de 2009, el museu va tornar a obrir les seues portes. En un principi, només 6 dels seus 24 sales s'han obert al públic, i només es podia accedir en cita prèvia. El 28 de febrer de 2015 s'inaugura oficialment, com a resposta del governe iraquí a la destrucció del Museu de Mossul per part del grup terroriste Estat Islàmic.

Coleccions

Per la gran riquea arqueològica de la civilisació mesopotámica, les seues coleccions es troben entre les més importants del món. La relació britànica en el museu (i en Iraq) significa que les exposicions han segut sempre mostrades tant en anglés com en àrap. A lo llarc de les 28 galeries i voltes que componen el museu, es poden observar importants obres compreses entre els més de 5.000 anys de història de Mesopotamia. Entre les obres es destaquen una estàtua de bronze de Nippur d'uns 4.000 anys representant a Urnnammu, un cilindre de 5.000 anys que mostra una escritura Cuneïforme de Babilonia de l'época del rei Nabucodonosor, el sagrat Gerro Warka fet d'alabastre 3200 anys a. C.