Elamita llineal


El elamita llineal és un sistema d'escritura de l'Edat de Bronze utilisat en Elam (més pròpiament conegut ara pel seu autodenominación com regne de Hatamti), conegut per unes decenes d'inscripcions monumentals i sobre objectes llitúrgics, principalment de la ciutat de Susa. Es va usar en una época prèvia i també contemporànea del cuneïforme elamita, i possiblement registra l'idioma elamita o "hatamtita".
Entre 2018 i 2020 ha segut objecte del treball del seu dessiframent, per François Desset, Gian Pietro Basello, Matthieu Kervran i Kambiz Tabibzadeh.[1] El seu dessiframent casi complet de dita escritura va ser publicat en juliol de 2022.[2]
Utilisació
[editar | editar còdic]
Va estar en us durant un breu periodo de temps durant l'últim quarto de el III mileni a. C. A sovint s'afirma que la elamita llineal és un sistema d'escritura silàbic derivat de l'antic sistema d'escritura protoelamita.
L'escritura elamita llineal s'ha considerat indescifrada des de les primeres troballes, al començament de el XX.[3] Els primers intents de Carl Frank (1912) i Ferdinand Bork (1924) varen conseguir un progrés llimitat.[4] Els intents posteriors de Walther Hinz i Piero Meriggi varen impulsar el treball.[5][6][7][8]
No obstant, en l'any 2018 l'arqueòlec francés i professor de l'Universitat de Teheran François Desset, despuix d'haver dedicat varis anys a l'anàlisis d'estes escritures, va publicar en 2018 un artícul en el que donava les claus inicials del dessiframent, en estudiar varis dels gots d'argent cridats "de Gunagi", procedents de la colecció Mahboubian de Londres.[9] El catàlec de texts i la proposta inicial de Desset varen ser pronte acceptats, i sobre ells es varen fer ya alguns atres estudis.[10]
Posteriorment, el 27 de novembre de 2020, durant una presentació acadèmica en llínea en el Departament de Bens Culturals de l'Universitat de Pàdua, el mateix investigador va anunciar el dessiframent complet de l'escritura i el seu caràcter fonètic,[11] alvançant també les primeres conseqüències i canvis als que les seues observacions donen lloc, dins del panorama de les escritures més antigues de l'Próximo Oriente.[12]
Desaparició
[editar | editar còdic]Es creu que l'us de la elamita llineal va terminar al voltant del 2100 a. C. en la mort del rei Kutik-Inshushinnak, l'últim governant de la dinastia Awan en Susa. Despuix de la seua mort, l'escritura llineal va caure en desús, i Susa va ser invadida per la Tercera dinastia de Ur, mentres que Elam va caure baix el control de la dinastia Simashki (també d'orige elamita).[13]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Dessifrada l'escritura fonètica més antiga del món» (en és). història.nationalgeographic.com.és. Consultat el 2022-08-13.
- ↑ Zeitschrift für Assyriologie und vorderasiatische Archäologie.112(1)
- 11–60.ISSN 1613-1150.doi:10.1515/za-2022-0003.Consultat el 2022-08-13.
- ↑ Francois Desset.Linear Elamite writing, en The Elamite world, eds. J. Alvarez-Mon, G.-P. Basello i Y. Wicks, Routledge World Séries, Taylor and Francis, Abington, 2018.
- ↑ Walther Hinz, Problems of Linear Elamite, The Journal of the Royal Asiatic Society of Great Britain and Ireland No. 2 (1975), pp. 106-115.
- ↑ Piero Meriggi, La scritura proto-elamica. Part Ia: La scritura i il contenuto dei testi (Roma, 1971)
- ↑ Piero Meriggi, La scritura proto-elamica. Part IIa: Catalogue dei segni (Roma, 1974)
- ↑ Piero Meriggi, La scritura proto-elamica. Part IIIa: Testi (Roma, 1974)
- ↑ Walter Hinz, Altiranische Fon und Forschungen (Berlín 1969)
- ↑ "Nine Linear Elamite Texts Inscribed on Silver “Gunagi” Vessels (X, I, Z, F’, H’, I’, J’, K’ and L’): New Data on Linear Elamite Writing and the History of the Sukkalmaḫ Dynasty", Iran 56/2, agost de 2018, págs. 1-39.
- ↑ Com el de M. Kervran, "Proposition pour li déchiffrement de l'élamite linéaire", 2019 (document de treball, en molta bibliografia recent).
- ↑ "Un Français "craque" unix écriture senar déchiffrée de plus de 4000 ans, remettant en cause la seule invention de l'écriture en Mésopotamie"(per B. Arnaud) en Science et Avenir, 7-12-2020 (consultat el 15-12-2020). L'autor reconeix també l'aportació dels seus colegues de Departament Kambiz Tabibzadeh, Matthieu Kervran yt Gian-Pietro Basello.
- ↑ En espanyol, en més ilustracions: "Conseguixen dessifrar el sistema d'escritura elamita llineal i demostrar que és paralel al protocuneiforme de Mesopotamia i als jeroglífics d'Egipte" (per G. Cas dels Cobos), portal Terrae Antiqvae, 14-12-2020 (consultat el 15-12-2020).
- ↑ Encyclopedia Iranica: Elam - Simashki dynasty, F. Vallat. Consultat el 31 d'octubre de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Elamita lineal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.