Historiae Alexandri Magni Macedonis

Historiae Alexandri Magni Macedonis (en espanyol: Històries d'Alejandro Magne de Macedònia) és l'única biografia antiga en llatí d'Alejandro Magne. Va ser escrit per l'historiador romà Quint Curcio Rufo en el I; no obstant, el manuscrit més antic d'este text que es conserva data de el IX. El text original contenia dèu llibres, equivalents als nostres capítuls. Falten els llibres I i II, junt en qualsevol introducció que poguera esperar-se d'acort en l'antiga costum. Hi ha estanys en els llibres V, VI i X. Molts llocs són obscurs, subjectes a interpretació o esmena en nom de la restauració. Els dèu llibres es dividixen en dos pentadas: el llibre quint termina en la mort de Darío III i el llibre dècim conta la mort d'Alejandro. Ademés, els moments de màxima tensió culminen en el final de cada u dels llibres. L'obra de Curcio va escomençar a ser famosa en l'Alta Edat Mija, en el X i XI, en els primers manuscrits de l'obra. A finals de el XII, va influir en el poema Alexandreis de Gautier de Châtillon i d'ahí en el Llibre d'Alexandre del mester de clerecía espanyol de el XIII. En el Renaixença va tornar a ser objecte d'estudi. La seua presència com a llibre escolar va ser notable fins al XVIII.

Historiae Alexandri Magni Macedonis

Argument

En els primers llibres conservats d'esta obra es narren els fets relatius a les campanyes d'Alejandro Magne en contra del rei persa Darío III, mentres que en els restants es conta el viage del rei macedonio i les seues tropes fins als confines de l'Índia, el desig de regrés a casa del seu eixèrcit, la mort d'Alejandro en Babilonia i les disputes entre els seus generals, pel repartiment dels territoris anexionados al Regne de Macedònia, despuix de la mort d'Alejandro. En lo que queda del seu treball, Curcio principalment no identifica fonts. Tal volta es varen indicar en els llibres que falten. No obstant, menciona a Clitarco d'Aleixandria, dos voltes, Ptolomeo I una volta i a Timágenes una volta.

S'ha estudiat la forma en la que Homero és el model per a alguns episodis: Alejandro és comparat en Aquiles i Roxana en Briseida, per eixemple. També s'ha vist cóm esta obra representa be el model de l'historiografia helenística en el que es presenta un gust per la retòrica (intensificació del pathos en algunes escenes) i un to moralizante (en tant Alejandro es presenta com un héroe destrossat per la seua pròpia bona fortuna).

Edicions

L'Historiae sobreviu en cent veinti tres còdexs o manuscrits encuadernados, tots derivats d'un original de la segona mitat de el IX, París, BnF lat. 5716, que va ser copiat durant el Renaixença carolingio para cert comte Conrado pel escriga Haimo en la regió del Loira. Com era un text parcial, ya faltaven peces grans, també són parcials. Varien en condició. Alguns són més parcials que uns atres, en estanys que es varen desenrollar des de el IX.

l'Edició príncip de l'obra va ser publicada en 1471 en Venècia per Vendelino de Espira. Posteriorment va aparéixer, en un fluix llent pero constant d'edicions; fins que es va percebre una necessitat d'estandardisació. En 1867 Edmund Hedicke va instigar una convenció que encara persistix, basant la seua edició d'eixe any en els cinc millors manuscrits existents.