Historiografia helenística

Durant el periodo helenístic va ser de gran interés l'Història com a ciència i com a gènero lliterari. Els erudits historiadors es varen preocupar per narrar els successos tant de Grècia com d'Orient i Occident; inclús els successos de la conquista romana varen ser temes del seu interés. Com a gènero es va ser convertint poc a poc en una ciència més que en obra lliterària, en documents històrics inapreciables a pesar de haver inclús rebut en la seua época i en les següents crítiques feroces sobre l'estil lliterari.

Els historiadors

• Jerónimo de Cardia. Va ser soldat i historiador; va lluitar en la batalla de Ipso. Va ser un home longeu que va viure 104 anys i que va conéixer molt de prop els fets i ardits d'Alejandro Magne. Despuix de la mort d'este va escriure El història dels diádocos i Dels epígons (o successors) dels que es conserven uns fragments de l'original, pero del que va fer un bon compendio Diodoro Sículo un atre historiador grec de el I Són narracions molt interessants per a comprendre els acontenyiments dels 50 anys despuix de la mort d'Alejandro Magne. Varen ser criticats estos llibres en la seua época per estar escrits en poca harmonia des del punt de vista lliterari.

• Duris de Samos. Va escriure Història de Grècia i Història de Macedònia des del 370 a. C. al 280 a. C. L'obra està elaborada en inteligència i sentit comú, carregada d'anècdotes mordaces i sense cap estil lliterari.

• Filarco va reprendre el història de Duris de Samos des del 280 a. C. al 220 a. C. La seua obra va ser molt criticada per Polibio que li acusa de descriure massa escenes patètiques i pintoresques.

• Timeo de Tauromenio va escriure una història de Sicília i una història de Pirro de Epiro. Va ser un bon erudit que va saber documentar-se en obres originals i va amprar un esperit crític poc comú entre els historiadors d'esta época. Va tractar de ser rigorós en la cronologia i va saber reduir a un mateix grup les dates dispars dels calendaris d'Atenes, Esparta, Argos, Olimpia i atres ciutats gregues. Va ser el primer historiador que va dedicar una atenció especial als fets de Roma.

• Polibio. Va ser un historiador grec que va viure en Roma durant 16 anys retingut com a rehé. Molts dels seus escrits s'han perdut, com la biografia sobre el general grec Filopemen (les cendres del qual es va encarregar de donar sepultura en el 180 a. C.), un llibre sobre tàctiques militars, un atre sobre el sege a Numància i un tractat sobre la regió del equador de la Terra. Pero tots ells es coneixen a través dels seus seguidors i de les cites en diverses obres conservades d'atres autors. Es conserva no obstant bona part de Històries que va editar en 40 llibres dels quals els primers 30 es varen publicar cap al 150 a. C.; comprén des del 200 a. C. al 168 a. C., época de les majors conquistes de Roma. Va ser un historiador rigorós i pragmàtic en les seues narracions, servint-se de certees reals i de testics presencials. Les seues descripcions geogràfiques dels fets són autèntiques ya que es va prendre la molèstia de desplaçar-se als llocs per a comprendre'ls millor. Gràcies a la seua bona relació en Escipión va tindre accés en Roma a documents oficials que li varen servir per a l'estudi de moltes de les accions polítiques dels romans. El historiador romà Tito Livio va recórrer a Polibio com a font lliterària per als seus escrits.

Bibliografia consultada

• GILI GAYA, Samuel. Lliteratura universal. Editorial Teide, Barcelona 1953
• LÉVÊQUE, Pierre. El món helenístic. Editorial Paidós, 2005. ISBN 84-493-1822-X
• HAZEL, John. Quí és quí en l'Antiga Grècia. Editorial Accent, 2002. ISBN 84-483-0655-4

Vore també:

• Lliteratura helenística
• Historiografia