Dinastia marwánida

La dinastia marwánida, o els marwánidas, va ser una dinastia d'orige kurdo que va governar la regió de Diyarbakir (Mesopotamia) entre 983 i 1085.

Posició de la dinastia marwánida vist en un mapa representant l'actual Turquia.

Història

El buwáyhida Adud-ad-Dawla, amir-al-umara dels califes de Bagdad, va derribar a l'emir hamdánida de Mossul en 978 i va governar el Diyarbakir a través de governadors fins a la seua mort en 983. Només morir el cap kurdo Badh es va apoderar de Mayyafarikin, la segona capital dels hamdánidas de Mossul i en els mesos següents també va ocupar Medix, Nisibin i Ajlat (Armènia) entre unes atres.

Els buwáyhidas varen enviar un eixèrcit que va ser rebujat per Badh, que va ocupar la regió de Mossul. l'emir buwáyhida Samsan al-Dawla, per a evitar que estenguera el seu poder al restant del Yazira, va donar el Diyar Mudar i el Diyar Ràbia als hamdánidas Abu Abd Allah Husayn ben Hasan i Abu Tahir Ibrahim ben Hasan (989), germans de Fadl Allah Abu Taghlib ben Hasan. En l'ajuda dels Banu Uqayl, aliats de somi germà, varen intentar ocupar Mossul, i Badh va morir en un combat en la regió de Beleu (990), pero el seu nebot, Abu Ali al-Hasan, fill de Marwan (un molinero que s'havia casat en la germana de Badh), es va retirar a Hisn Kayfa a la mort del seu tio, es va casar en la viuda de l'emir mort i es va proclamar emir; va derrotar als dos germans i va fer presoner a Husayn (si be ho va lliberar per l'intervenció del califa fatimita, que despuix ho va acollir als seus dominis i li va donar el govern de Tir el 997).

Abu Tahir Ibrahim es va barallar en l'emir dels Banu Uqayl, Muhammad que ho va detindre i ho va fer matar (992). Els Banu Ukayl varen ocupar Mossul sobre 993 i varen establir la dinastia ukaylida, mentres Abu Ali ben Marwan dominava Mayyafarikin i Medix. El 997 va ser assessinat en Medix i ho va succeir el seu germà Mumahhid al-Dawla Said que va governar fins al 1011, quan va morir, la successió va recaure en un tercer germà, de nom Ahmad (Nasir al-Dawla Ahmad), encara jove.

Nasir al-Dawla va tindre el habilitat de jugar en les rivalitats dels grans poders de la zona: va ser reconegut com a emir del Diyarbakir pel buwáyhida Sultan al-Dawla, pel califa fatimita Al-Hakim, i per l'emperador bizantí, i també transigió en els ukaylidas de Mossul (als que va cedir Nisibin) i en els mirdásidas de la Síria nortenya, als que va cedir [Al-Ruha]. Des de 1038 va pronunciar la khutba en nom del califa fatimita Al-Mustansir, pero no va ser per molt temps. En 1057 va reconéixer la sobirania del selyúcida Toghril Beg I i este lo va confirmar com a emir de les marques de combat contra els infels. El seu visir va ser Abul Kasim al-Husayn ben Ali al Maghribi (que ho havia segut abans dels ukaylidas) fins a la seua mort el 428 de l'hègira (1037), i despuix d'un temps, va ser nomenat Fakhr al-Dawla Abu Nasr ben Muhammad ben Yahir, també antic servidor dels Ukaylidas i Mirdásidas, que va conseguir les funcions sobre 1054 o 1055, fins a la mort de l'emir (1061) i despuix (en 1062) va ser visir en Bagdad. Nasr al-Dawla va tindre unes cinccentes esposes, pero aixina i tot cada dia feya l'oració matinal. Una atra característica va ser el seu interés en la cuina, i inclús va enviar cuiners a Egipte a deprendre receptes noves. Va acumular riquees i va fer moltes construccions.

A la seua mort en 1061 li va succeir el seu fill Nizam al-Din Nasr en Mayyafarikin; en Medix es va proclamar el seu germà Said que va ser derrotat en 1063 i aixina Nizam al-Din va reunir un atre colp tot el domini.

Nizam al-Din va morir en 1079 i ho va succeir el seu fill Nasir al-Dawla Mansur. L'antic visir del seu yayo, Fakhr al-Dawla Abu Nasr ben Muhammad ben Yahir, llavors molt poderós en Bagdad, va utilisar la seua influència per a convéncer al sultà selyúcida de liquidar la dinastia marwánida. Ell mateixa, en l'ajuda del seu clan i de soldats seléucidas, va ocupar Mayyafarikin i tot el Diyarbakir el 1085. El tesor dels marwánidas va ser usurpat pel mateix Fakhr al-Dawla. Nasir al-Dawla Mansur va rebre el feu de Yazirat Ibn Umar a on va residir fins a la seua mort en 1096.

Llista d'emirs

• Badh (o Badr) 983-990
• Abu Ali al-Hasan ibn Marwan 990-997
• Mumahhid al-Dawla Said 997-1011

• Nasr al-Dawla Ahmad 1011-1061
• Nizam al-Din Nasr 1061-1079 (1061-1063 en Mayyafarikin)
• Said 1061-1063 (en Medix)
• Nasir al-Dawla Mansur 1063-1085 (1085-1096 en Djazirat Ibn Umar)

Referències

1. Blaum, P., "A History of the Kurdish Marwanid Dynasty (983-1085), Part I", Kurdish Studies: An International Journal, Vol.5, No.1-2, Spring/Fall 1992, pp. 54–68.
2. Blaum, P., "A History of the Kurdish Marwanid Dynasty (983-1085), Part II", Kurdish Studies: An International Journal, Vol.6, No.1-2, Fall 1993, pp. 40–65.
3. Stefan Heidemann: A New Ruler of the Marwanid Emirate in 401/1010 and Further Considerations on the Legitimizing Power of Regicide. In: Aram 9-10 (1997-8), pp. 599-615.