Hasankeyf

Hasankeyf

Hasankeyf (en kurdo: Heskîf; en griego: Kiphas; Hasankeyf; llatí: Cepha; en siriaco: ܚܣܢܐ ܟܐܦܐ Hisna Kayfa) és una antiga ciutat i districte ubicat a lo llarc del riu Tigris, en la província de Batman, al surest de Turquia. Va ser declarada Àrea de Conservació Natural per part de Turquia en 1981. Els kurdo constituïxen la majoria de la població en Hasankeyf.

Hasankeyf és la zona més popular de la regió per la seua riquea històrica. La ciutat es presenta com a evidència viva de les múltiples facetes culturals dels àraps, els selyúcidas, mongoles i otomans, i alberga una gran cantitat de restants valiosos del passat. El lloc és una important atracció turística en el seu tesor illimitat de les civilisacions antigues. L'orige de Hasankeyf es remonta provablement a temps prehistòrics. La ciutat va ser l'eix de la cultura turca, en els seus abundants instituts educatius i científics.

Durant la seua época dorada, Hasankeyf va ser la capital de la Seljucks Artuklu. Una gran fortalea en estructures de pedra de calcàrea va ser construïda durant aquell temps i els seus restants són un espectàcul digne de visitar i vore. Atres punts d'importància en Hasankeyf són el Pont Ample sobre el riu Tigris, la Mesquita Ulu, el Pont de Cizre, la Mesquita de Carsi, les Tombes de Veysel Karani, Zeynel Bey i de Koc Eyyubi, la Mesquita Rizk i la Mesquita Koc. La majoria d'estes representacions històriques són símbols dels gusts arquitectònics i estètics de les civilisacions florecientes.

En l'actualitat, els turistes trobaran habitacions chicotetes per a descansar i menjar en les numeroses coves de Hasankeyf, pero llamentablement, gran part de la ciutat i els seus llocs arqueològics estan en risc de perdre-se baix els caixers dels rius despuix de la conclusió del proyecte per al «desenroll del surest d'Anatolia» (GAP) per a la construcció de represas en la regió. Per ara solament la lluita consistix en salvar tot l'evidència històrica que encara queda en la zona. No obstant, el governe turc té previst anegar la ciutat en les aigües de l'embassament de Ilıel seu.

Història

Hasankeyf és una ciutat antiga, i s'ha identificat en l'Ilanṣura de la Tablet Mari (c. 1800 aC). Els romans varen construir ací la Fortalea de Cephe, convertint-se en la fortalea de Kiphas durant l'imperi bizantí.

Va ser conquistada pels àraps, en l'any 640 a. C., rebatejant la ciutat com Hisn Kay. Successivament, en el XII, la ciutat va ser capturada pels Artúquidas i va ser nomenada com la nova capital. Durant este periodo conegut com l'edat d'or Hasankeyf; els artúquidas i els ayúbidas i els Ak Koyunlu varen construir el vell pont del Tigris, el Chicotet Palau i el Gran Palau. L'infraestructura, l'ubicació i l'importància de la ciutat va ajudar a incrementar el comerç raones per les quals Hasankeyf es va convertir en un punt de parada en la Ruta de la Seda. En 1232, els ayúbidas (descendents de Saladino) varen capturar la ciutat i varen construir un gran número de mesquites fent que Hasankeyf es convertira en un centre islàmic important.

Posteriorment, en 1260, la ciutat va ser capturada i saquejada pels mongoles. Hasankeyf s'alçava de les seues cendres gràcies a la construcció de cases d'estiu per als emirs Ak Koyunlu. En 1504, durant el regnat del rei (shah) Ismail I (r. 1501–1525), els safávidas varen fundar la província de Diyarbakir, de curta vida, que constava de sis districtes, inclós Hasankeyf. Despuix de l'ascens otomà establit per Solimán I, el Magnífic en la regió en el XVI, la ciutat va passar a formar part de l'Imperi otomà en 1515, durant la campanya del sultà Solimán d'Iraq i Iran en el periodo de 1514-1534, al mateix temps que Diyarbakir, Mossul, Bagdad i Basora.

Població

L'actual població de Hasankeyf està composta predominantment de kurdo. Fins a 1980, les famílies asirias/síries i àraps cristianes els qui també varen tindre una presència en la ciutat, vivien en les coves junt al riu. Casi tota la població cristiana siriaca va ser aniquilada durant el genocidi assiri en la Primera Guerra Mundial, moltes famílies supervivents varen seguir vivint en el poble, pero a mida que el recent conflicte turc-kurdo es va intensificar varen emigrar a França, Alemània, Suïssa i Suècia.

Referències

• Blue Guide, Turkey, (ISBN 0-393-32137-1), p. 590.
• La joya arqueològica que desapareix baix l'aigua