Anar al contingut

Kurmanyi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Kurmanyi

El kurdo kurmanyi (en kurmanyi: Kurmancî,[1] el significat del qual és «kurdo»)[2][3][4][5] o kurdo septentrional[6][7][8] és una variant dialectal dels idiomes kurdo,[9][12] parlat principalment al surest de Turquia, noroest i noreste d'Iran, nort d'Iraq, nort de Síria i les regions del Caucas i Jorasán.[13] És la forma més parlada de kurdo i també la llengua materna d'atres minories ètniques del Kurdistan, com armenis,[14] chechens, circasianos[15] i búlgars.[16]

El primer registre textual de kurdo kurmanyi es remonta aproximadament al XVI i molts poetes kurdo prominents com Ehmedê Xanî (1650-1707) també varen escriure en este dialecte.[17][18] El dialecte kurmanyi també és una llengua franca i ceremonial dels yazidíes.[19] Que el seu llibre sagrat és el Mishefa Reş i totes les seues oracions estan escrites en kurmanyi, que alguns yazidíes criden llengua ezdîkî.[20]

Fonologia

Artícul principal → Fonologia d'el kurdo.

Les característiques fonològiques del kurmanyi inclouen la distinció entre consonant oclusiva aspirades i no aspirades (tènues) i la presència de fonema facultatius.[21][22] És dir, /p/ es distinguix de /pʰ/, /t/ de /tʰ/, /k/ de /kʰ/, /q/ de /qʰ/, i l'africada /t͡ʃ/ de /t͡ʃʰ/.[23]

Continuum dialectal

El kurmanyi forma un continuum dialectal de gran variabilitat. En térmens generals, es poden distinguir sis àrees de subdialectes:

Ezdîkî i la política yazidí

Entre alguns yazidíes, el glotónimo ezdîkî s'usa per a referir-se al kurmanyi, en un intent de borrar la seua afiliació als kurdo. Si ben el ezdîkî no és diferent del kurmanyi,[25][26][27][28][29] estos esforços defenen l'idea de que el ezdîkî és un idioma independent i semític. Açò ha segut criticat per no estar basat en evidència científica i carir de consens científic.[30]

El 25 de giner de 2002, Armènia va ratificar la Carta Europea de les Llengües Minoritàries o Regionals, situant al kurdo baix protecció estatal. No obstant, per la dividida comunitat de yazidíes en Armènia i despuix de fortes crítiques de parts de la comunitat, les autoritats varen decidir ratificar la carta mencionant tant al kurdo com al yezidi com dos idiomes separats.[31] Açò va donar com a resultat que el terme Êzdîkî fora utilisat per alguns investigadors en profundisar en la qüestió de les llengües minoritàries en Armènia, ya que la majoria dels parlants de kurdo en Armènia són del grup yazidí.[32] Com a conseqüència d'este moviment, les universitats armènies oferixen cursos d'idiomes en kurmanyi i Êzdîkî com dos dialectes diferents.

Vore també

Referències

  1. ↑ Ferhenga Kurmancı̂-Inglı̂zı̂ (en Kurdish), Yale University Press.
  2. ↑ Bahdinan Kurmanji - A grammar of the Kurmanji of the Kurds of Mossul division and surrounding districts of Kurdistan, Baghdad: Government Press, p. ii.
  3. ↑ “asu. edu/attachments/158115/content/Gokalp_asu_0010E_15288. pdf Language and Literacy Practices of Kurdish Children Across Their Home and School Spaces in Turkey:” . Arizona State University. Recuperate le 19 de març de 2019.
  4. ↑ (2008) «iranicaonline. org/articles/kurdish-language-i Kurdish language I. History of the Kurdish language}», , London and New York: Routledge. Consultat el 28 d'agost de 2013.
  5. ↑ Humanism, Culture, and Language in the Near East, p. 299.
  6. ↑ «ethnologue. com/language/kur Ethnologue - Kurdish». Consultat el 19 de març de 2019.
  7. ↑ «britannica. com/topic/Kurdish-language Kurdish language». Consultat el 22 de març de 2019.
  8. ↑ google. dk/books? id=va7ofEPkxpYC&dq=&hl=da&source=gbs_navlinks_s Notes on Kurdish Dialects, p. 906. Consultat el 22 de març de 2019.
  9. ↑ «britannica. com/topic/Kurdish-language Kurdish language». Consultat el 22 de març de 2019.
  10. ↑ Thackston, W. M.. «fas. harvard. edu/~iranian/Kurmanji/kurmanji_1_grammar. pdf —Kurmanji Kurdish— A Reference Grammar with Selected Readings».
  11. ↑ “Encyclopaedia Iranica” . Encyclopaedia Iranica 3 (5-8). University of Califòrnia.
  12. ↑ Also described as a language[10] or dialect group[11]
  13. ↑ The Kurds : a Contemporary Overview, Routledge. ISBN 1134907656.
  14. ↑ internethaber. com/kurtlerle-ermeniler-iste-boyle-karisti-240959h. htm Kürtler'li Ermeniler işet böyle karıştı! (in (Turkish)), Internethaber. Recuperate le 24 de maig 2019.
  15. ↑ Aşiretler raporu, 1st edició, İstanbul: Kaynak Yayınları. ISBN 9753432208.
  16. ↑ rudaw. net/turkish/kurdistan/170520178 Türkçe için getirilen Bulgarlar Kürtçe konuşuyor, Rûdaw. Recuperate le 21 de maig 2019.
  17. ↑ The Kurds: An Encyclopedia of Life, Culture, and Society, p. 164-165.
  18. ↑ (2008) «iranicaonline. org/articles/kurdish-language-i Kurdish language I. History of the Kurdish language}», , London and New York: Routledge. Consultat el 28 d'agost de 2013.
  19. ↑ «iranicaonline. org/articles/yazidis-i-general-1 Yazidis i. General». Consultat el 19 de març de 2019.
  20. ↑ “Healing Practices among the Yezidi Sheikhs of Armènia” . Asian Folklore Studies 60 (2): 319–328. doi:10.2307/1179060. “As for their language, the Yezidis themselves, in an attempt to avoid being identified with Kurds, call it Ezdiki”
  21. ↑ (1970) net/danegeh/pirtuk/celadet_ali_bedirxan/Grammaire%20kurde%20(Dialecte%20kurmandji). pdf Grammaire Kurde (Dialecte kurmandji), Paris: La librairie d'Amérique et d'Orient Adrien Maisonneuve. Consultat el 28 d'octubre de 2017.
  22. ↑ “uni-bamberg. de/fileadmin/aspra/bib-haig/kurdish_linguistics_a_brief. pdf Kurdish linguistics: a brief overview” (2002). Sprachtypologie und Universalienforschung 55 (1). Recuperate le 27 d'abril de 2013.
  23. ↑ “uni-bamberg. de/fileadmin/aspra/bib-haig/kurdish_linguistics_a_brief. pdf Kurdish linguistics: a brief overview” (2002). Sprachtypologie und Universalienforschung 55 (1). Recuperate le 27 d'abril de 2013.
  24. ↑ for Bahdinan, a historical Kurdish principality, paralleling use of Sorani, also the name of a historical principality, for southern dialects. See iranicaonline. org/articles/bahdinan-kurdish-region-river-dialect-group-and-amirate BAHDĪNĀN in Encyclopedia Iranica by A. Hassanpour, 1988 (updated 2011): "The majority of the population llaure Kurds (see figures in Edmonds, [Kurds, Turks and Arabs, London, 1957,] p. 439) and speak Kurmanji, the major Kurdish dialect group, also called Bādīnānī (see, among others, Jardine [Bahdinan Kurmanji: A Grammar of the Kurmanji of the Kurds of Mossul Division and Surrounding Districts, Baghdad, 1922] and Blau [Li Kurde de ʿAmādiya et de Djabal Sindjar: Analyse linguistique, textes folkloriques, glossaires, Paris, 1975])."
  25. ↑ «iranicaonline. org/articles/yazidis-i-general-1 Yazidis i. General». Consultat el 19 de març de 2019.
  26. ↑ “refworld. org/pdfid/485fa2342. pdf The Human Rights Situation of the Yezidi Minority in the Transcaucasus” . Refworld. Recuperate le 23 de març de 2019.
  27. ↑ Yezidis in Syria: Identity Building among a Double Minority, Lanham: Lexington Books, p. 123.
  28. ↑ Coene, Frederik. google. com/? id=7XuMAgAAQBAJ&pg=PA68&dq=ezdiki#v=onepage&q&f=false The Caucasus - An Introduction (en en), Routledge. ISBN 9781135203023.
  29. ↑ “academia. edu/23284513 Construction of Kurdish and Yezidi Identities among the Kurmanji-speaking Population of the Republic of Armènia, in: Changing Identities: Armènia, Azerbaijan, Geòrgia – 2011” (en) . Changing Identities: Armènia, Azerbaijan, Geòrgia (Collection of Selected Works, Edited by V. Voronkov, S. Khutsishvili, J. Horan), Heinrich Böll Stiftung South Caucasus. Recuperate le 23 de març de 2019.
  30. ↑ “The identity controversy of religious minorities in Iraq: the crystallization of the Yazidi identity after 2003” . British Journal of Middle Eastern Studies. Routledge. doi:10.1080/13530194.2019.1577129. ISSN 1353-0194.
  31. ↑ «org/minorities/kurds-kurdmanzh/ Kurds (Kurdmanzh)». Consultat el 22 de març de 2019.
  32. ↑ Schulze, Ilona. “academia. edu/15116713 Methodologische Überlegungen zur soziokulturellen Dokumentation von Minderheiten in Armenien. Iran and the Caucasus Vol. 18, 2, pp. 169-193” (de).

Enllaços externs

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Kurmanyi&oldid=1444863»