Genocidi sayfo
El Sayfo (arameo: ܣܝܦܐ), també conegut com a genocidi assiri o genocidi arameo, va ser una série de massacres i deportacions forçades de la població civil asiria i aramea en l'Imperi otomà (l'actual Turquia) durant la Primera Guerra Mundial (1914&#;1918).
Va començar en novembre de 1914 i va ser perpetrat principalment per les autoritats otomanes i tribus kurdo aliades, en un intent sistemàtic d'exterminar a esta població.[1][2][3] La població cristiana siríaca de l'Alta Mesopotamia, particularment en les regions de Diyarbakir, Mardin, Tur Abdin, Hakkâri, Van i Siirt (actual surest de Turquia), aixina com en la regió d'Urmía (noroest d'Iran) va ser objecte de persecució per forces otomanes i milícies kurdo entre 1914 i 1920.[3]
Els assiris/arameos estaven dividits en iglésies mútuament antagónicas que més alvance varen influir en la seua autoidentificaació com a conseqüència del genocidi, entre elles l'Iglésia ortodoxa siríaca, l'Iglésia asiria de l'Orient i l'Iglésia catòlica caldea. Abans de la guerra mundial vivien principalment en regions montanyoses i remotes de l'Imperi otomà i Iran, algunes de les quals eren en la pràctica territoris sense un control estatal efectiu. Els esforços de centralisació de l'Imperi otomà durant el XIX varen provocar un aument de la violència i del perill per a les comunitats cristianes natives a la regió.
Les estimacions sobre la magnitut del genocidi varien. Informes contemporàneus ubiquen la sifra en 250.000,[3] número que és acceptat per varis acadèmics i periodistes. La Conferència de Lausana ho va situar en 275.000. Atres fonts carents d'un anàlisis estadístic detallat sostenen que les sifres apleguen fins a 750.000.[1][4][5][2]
El Sayfo va ocórrer de manera simultànea i va estar estretament relacionat en els genocidis armeni i grec.[6] En estos events, casi tres millons de cristians de denominació siríaca, armènia o grega ortodox varen ser assessinats pel règim dels Jóvens Turcs.[3][7] Entre els motius per a les matances es trobaven la percepció d'una falta de llealtat per part d'algunes comunitats asirias/arameas cap a l'Imperi otomà i el desig d'apropiar-se de les seues terres.
El Sayfo ha segut eclipsat pel genocidi armeni, simultàneu en el temps i més ampli i conegut. Per això és escassa l'investigació acadèmica que ho tracta com un event separat, en les excepcions dels treballs de Joseph Yacoub,[8] Gabriele Yonan,[9] David Gaunt i Hannibal Travis.[4]
En 2007, l'Associació Internacional d'Investigadors del Genocidi va aplegar a un consens sobre que «la campanya otomana contra les minories cristianes de l'Imperi entre 1914 i 1923 va constituir un genocidi contra els armenis, assiris i grecs anatolios i pónticos»,[10] senyalant com a referència de la seua resolució els treballs de Gaunt i Travis.[11] Gregory Stanton, el president de l'associació en 2007 i fundador de Genocide Watch, va fer seu el «repudie dels principals estudiosos sobre genocidi per la negació fa noranta anys per part del govern turc dels genocidis de l'Imperi otomà contra les poblacions cristianes, incloent assiris, grecs i armenis.»[12]
Antecedents
[editar | editar còdic]Comunitats cristianes abans del genocidi
[editar | editar còdic]
En el seu sistema de millet, l'Imperi otomà reconeixia denominacions religioses en lloc de grups ètnics: Süryaniler/Yakubiler (ortodoxos siríacos o jacobites), Nasturiler (Iglésia de l'Orient o nestorianos) i Keldaniler (Iglésia Catòlica Caldea).[13] Fins a el XIX, eren agrupats junt al Millet armeni. Els cristians siríacos de l'Imperi otomà vivien en àrees montanyoses i remotes per a evitar el control opresivo de l'estat.[14] Encara que esta lluntea els va permetre evitar el servici militar obligatori i certs imposts, també va consolidar les divisions internes i va dificultar la formació d'una identitat colectiva comparable al moviment nacional armeni. A diferència dels armenis, els cristians siríacos no controlaven una part desproporcionada del comerç otomà ni contaven en poblacions significatives en països veïns hostils.[14][15]
No hi ha un número exacte del número d'assiris i atres cristians siríacos en l'imperi abans de la guerra, pero Gaunt calcula entre 500,000 i 600,000.[14] Midyat era l'única ciutat en tot el país en una majoria siríaca.[16] Els cristians ortodoxos siríacos estaven concentrats en les zones rurals montanyoses al voltant de Midyat, conegudes com Tur Abdin, a on habitaven en prop de 100 pobles distints i es dedicaven principalment a l'agricultura o a l'artesania. La cultura ortodoxa siríaca tenia el seu centre espiritual i cultural en dos monasteris propencs a Mardin (a l'oest de Tur Abdin): Mor Gabriel i Mor Hananyo (Deyrulzafaran).[17] També hi havia números importants en Sanliurfa (Plantilla:Lang-syr), Harput i Adıyaman.[13] A diferència dels siríacos (tant assiris com aquells que varen decidir identificar-se com arameos) de Tur Abdin i atres regions, molts d'estos siríacos no parlaven neoarameo.[14]
Baixe el patriarcat de l'Iglésia Asiria de l'Orient basat en la ciutat de Qudshanis, tribus asirias controlaven les montanyes d'Hakkari a l'orient de Tur Abdin.[16] Hakkari és una regió extremadament montanyosa, en picos que alcancen els 4.000 metros d'altura (13.000 peus) i que estan separats per profunts canons; moltes zones solament eren accessibles a través de senderes en les ales de les montanyes, a on les tribus asirias a voltes lluitaven entre sí.[14]
Els assentaments de l'Iglésia de l'Orient s'ubicaven en l'est, en la vora occidental del llac Urmía, en Pèrsia; un enclavament caldeo es trobava just al nort, en Salmas. Hi havia una zona caldea al voltant de Siirt, en la província de Bitlis (al noreste de Tur Abdin i al noroest de Hakkari, una regió menys montanyosa), pero la majoria dels caldeos vivien més al sur, en lo que hui és Iraq.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Courtois, Sebastien de (2004-06-15). The Forgotten Genocide: Eastern Christians, The Last Arameans (en en), Gorgias Press. doi:10.31826/9781463209490/html. ISBN 978-1-4632-0949-0.
- ↑ 2,0 2,1 Shabo, Johnny (2018-11-09). A brief history of the genocide against the Syriac Arameans (en anglés), Shabo. ISBN 978-90-829457-0-6.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Travis, Hannibal (2010). Genocide in the Middle East: The Ottoman Empire, Iraq, and Suen (en anglés), Durham: Carolina Academic Press, pp. 237-77, 293–294.
- ↑ 4,0 4,1 Khosoreva, Anahit (2007). «The Assyrian Genocide in the Ottoman Empire and Adjacent Territories», The Armenian Genocide: Cultural and Ethical Legacies (en anglés), New Brunswick: Transaction Publishers, pp. 267–274. ISBN 1-4128-0619-4.
- ↑ (2006).Genocide Studies and Prevention.1(3)
- 327–371.Consultat el 11 d'abril de 2012.
- ↑ (2008).Journal of Genocide Research.10(1)
- 7–14.Consultat el 11 d'abril de 2012.
- ↑ Yacoub, Naime (2023-10-16). Seyfo. Dones Jahr dones Schwertes.: Der Völkermord an donen Armeniern und Aramäern. Waren die Massenmorde an donen Armeniern und Aramäern ein Genozid? Eine... unter Einbezug dones historischen Lernens. (en alemà), Independently published. ISBN 979-8-8566-5356-3.
- ↑ Joseph Yacoub, The Assyrian Question, Ed. Alpha Graphic, Chicago, 1986; Babylone chrétienne, Géopolique de l'Eglise de Mésopotamie, Ed du Cerf, paris, 1996; Menaces sur els Chrétiens d'Iraq, Ed; CLD, Chambray-lès-Tours, 2003; Year of the Sword, The Assyrian Christian Genocide, A History, Hurst Publisher, London, 2016.
- ↑ Ein Vergessener Holocaust, die Vernichtung dones christlisher Assyrer in der Türkei, Göttingen-Vienne, Pogrom, 1989.
- ↑ Genocide Scholars Association Officially Recognizes Assyrian Greek Genocides. 16 December 2007. Retrieved 2010-02-02.
- ↑ Notes on Genocides of Christian Populations of the Ottoman Empire
- ↑ (2011).GPN ISSUES.Consultat el 11 d'abril de 2012.
- ↑ 13,0 13,1 Let them not return: Sayfo – The Genocide Against the Assyrian, Syriac, and Chaldean Christians in the Ottoman Empire.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 Gaunt, David. «The Long Assyrian Genocide», The Long Assyrian Genocide: Collective and State Violence in Turkey: The Construction of a National Identity from Empire to Nation-State.
- ↑ Tamcke, Martin. «World War I and the Assyrians», The Christian Heritage of Iraq: Collected papers from the Christianity of Iraq I-V Seminar Days.
- ↑ 16,0 16,1 Gaunt, David (2015). The complexity of the Assyrian Genocide.
- ↑ Üngör, Oğur Ümit (2011). The Making of Modern Turkey: Nation and State in Eastern Anatolia, 1913–1950. ISBN 978-0-199-60360-2.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2006).«Massacres, resistance, protectors: Muslim-Christian relations in Eastern Anatolia during World War I».Gorgias Press LLC..
- "Death's End, 1915: The General Massacres of Christians in Diarbekir" in Armenian Tigranakert/Diarbekir and Edessa/Urfa. Ed. Richard G. Hovannisian. UCLA Armenian History and Culture Séries: Historic Armenian Cities and Provinces, 6. Costa Taula, CA: Mazda Publishers, 2006.
- (2007).«The Armenian genocide: cultural and ethical legacies».Transaction Publishers.New Brunswick, New Jersey:
- «'Native Christians Massacred': The Ottoman Genocide of the Assyrians During World War I».Genocide Studies and Prevention.1(3)doi:10.3138/YV54-4142-P5RN-X055.
- (2010).«Resisting Genocide: The Multiple Forms of Rescue».Columbia University Press..
- (2005).«CUP Rule in Diyarbekir Province, 1913-1923».Consultat el 11 d'abril de 2012.
- Yacoub, Joseph: Year of the sword. The assyrian christian genocide, a history. Londres (Regne Unit): Hurst Publisher, 2016.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Genocidio sayfo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.