Anar al contingut

Monasteri de Mor Hananyo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Monasteri de Mor Hananyo
Monasteri de Mor Hananyo.

El monasteri de Mor Hananyo (en siríaco: ܕܝܪܐ ܕܡܪܝ ܚܢܢܝܐ, Dayro d-Mor Hananyo, en àrap: Deir ez-Za'faran, en turc: Deyrulzafaran Manastırı) conegut com el monasteri Safrà és un monasteri ortodox siríaco situat prop de la ciutat de Mardin en Turquia. Està dedicat a Sant Ananías.

Història

El monasteri va ser originalment un temple dedicat a l'adoració del sol, més vesprada utilisat com una ciutadella pels romans.[1] Fundat en el V o VI, va ser refundat en el 793 com a sèu del bisbat de Mardin.

Abandonat, va ser fundat per tercera volta en 1125.

Va ser la sèu del Patriarcat de l'Iglésia ortodoxa <o>siríaca</o> entre 1293 i 1924, i alberga les tombes de cincuenta y dos patriarques de l'Iglésia Ortodoxa Autocéfala Siríaca Oriental.[2] Els servicis estan en arameo. Dels xixanta mil cristians arameos de la regió en la década de 1960, solament queden dèu mil hui en dia, despuix de les persecucions comeses pels kurdo que els varen obligar a fugir.

Una expedició organisada en 1955 pel CNRS va documentar un llibre de Evangeli de el XIII perfectament conservat.[3]

Arquitectura

Pati interior

Conté dos iglésies: la Capella de Santa María i l'Iglésia de Sant Ananías (Mor Hananyo), construïda pels arquitectes siris Teodosio i Teodoro entre 491 i 518.[4][5]

Referències

  1. ↑ «Monastère de Safran - Dayro de Zafaran (Mardin)]» (en francés). Archivat des de l'original, el 26 de febrer de 2012. Consultat el 9 de febrer de 2020. «Quan els romans es varen retirar de la regió, Sant Shlémon va dur ossos de sants i va transformar la ciutadella en un monasteri. La seua primera fundació es remontaria al sigle V-VI en els dies de Anastasia (491-518), quan el monasteri va prendre el nom de Mor Shlémoun»
  2. ↑ «Mardin, en Turquie» (en francés). Consultat el 9 de febrer de 2020. «El monasteri va ser un centre religiós siríaco fins a 1932. Un dels més grans dels molts monasteris existents en la regió, Deyr'ul Zafaran té 52 patriarques siris enterrats ací..»
  3. ↑ Leroy, Jules(1955).«Unix nouvelle province de l'art byzantin révélée parell els manuscrits syriaques du Tūr 'Abdin».Comptes-rendus dones séances de l'Académie dones Inscriptions et Belles-Lettres.Consultat el 9 de febrer de 2020.(en francés)
  4. ↑ «Merveilleuses églises en Turquie» (en francés). Consultat el 9 de febrer de 2020. «En la capella es pot vore el tro patriarcal, aixina com una Bíblia de gran valor històric, un púlpit de nogal de 350 anys i un púlpit de marfil de 500 anys...»
  5. ↑ «Mardin, nid d’aigle sous li soleil» (en francés). Archivat des de l'original, el 6 de juliol de 2017. Consultat el 9 de febrer de 2020. «Es diu que els primers edificis d'este monasteri són obra dels arquitectes bizantins Teodosio i Teodoro.»


Referències